RESUM
   La presència de residus d’antibiòtics en aliments d’origen animal és un dels problemes més importants i d’actualitat en seguretat alimentària. Els medicaments són utilitzats en la producció animal per a ús terapèutic, però també com a promotors del creixement. El problema sorgeix quan residus d’aquests antibiòtics arriben al consumidor per mitjans de la cadena alimentària, a nivells perjudicials per a la salut, ja que tenen efectes secundaris en destruir els bacteris comensals del nostre intestí i en provocar reaccions al·lèrgiques, a més de contribuir a l’aparició de bacteris resistents.
   A efectes normatius, en el reglament CE núm. 470/2009 s’estableixen procediments comunitaris per a fixar els límits màxims de residus (LMR) de les substàncies farmacològicament actives en els aliments d’origen animal. Així, per a la major part dels antibiòtics usats amb finalitats veterinàries i, depenent del teixit, el LMR varia entre 5 i 600 µg/kg.
   Actualment, la determinació de tetraciclines i sulfonamides es porta a terme, principalment, mitjançant cromatografia de líquids d’alta pressió (HPLC) amb detecció fluorescent, UV o per espectrometria de masses (MS). El mètode és complicat i sobretot car. A més, l’etapa de preparació i purificació de la mostra requerida per obtenir un grau alt de puresa és laboriosa, la qual cosa unit a la baixa capacitat de treball i el cost de les anàlisis fan que aquesta metodologia siga poc adequada per a implementar programes de vigilància i control que asseguren la innocuïtat dels aliments. Els mètodes de cribratge són els utilitzats comunament per a detectar residus d’antibiòtics en aliments prèviament a l’anàlisi confirmativa. Aquests mètodes han de ser semiqüantitatius, ràpids, robustos i relativament barats. Entre els mètodes de cribratge (screening) utilitzats per a detectar residus d'antibiòtics es troben principalment els cromatogràfics, els microbiològics i els immunològics.
   Aquesta tesi s’ha centrat en el desenvolupament d’immunoreactius i sistemes analítics de cribratge basats en mètodes immunoquímics (ELISA), dirigits a detectar residus d’antibiòtics en aliments, concretament sulfonamides i tetraciclines. Les tècniques posades a punt permetran conèixer el nivell de residus d’aquests anàlits d’una manera ràpida, sensible, econòmica i fiable, amb un tractament de mostra mínim i fet per personal no qualificat.
   En primer lloc, es va abordar la síntesi d’haptens per a obtenir anticossos contra diferents compostos de la família de les sulfonamides i tetraciclines. Així, es van sintetitzar diferents molècules però se’n va mantenir l’estructura base de cada grup d’antibiòtics (regió constant) i es van funcionalitzar amb grups carboxil amb la finalitat d’obtenir els immunògens, els conjugats de tamisatge i els traçadors enzimàtics, tot disposant dels reactius necessaris per a posar a punt els assajos. En tots els casos es va procedir a obtenir anticossos policlonals per immunització de conills, els quals han demostrat ser efectius i fàcils d’obtenir, tant pel que fa a la tècnica operativa com pel que fa als temps de resposta.
   Els sèrums obtinguts es van caracteritzar (sensibilitat i selectivitat) mitjançant ELISA i es van establir les concentracions òptimes d’immunoreactius i els formats d’assaig. Després de la posada a punt de diversos assajos, es van seleccionar els més específics, dos per a sulfonamides (sulfatiazole, STZ i sulfasalazina, SSZ) i un per a tetraciclines (clortetraciclina, CTC).
   D’altra banda, es van obtenir immunoreactius genèrics (baixa selectivitat) cap a algunes de les sulfonamides i tetraciclines més utilitzades, fet que va permetre desenvolupar dos immunoassajos multiresidu.
   Posteriorment, es van optimitzar els factors fisicoquímics que poden influir en la interacció antigen-anticòs com ara la força iònica del mitjà, el temps d’incubació, el pH i la concentració de tensoactius. Els immunoassajos específics més sensibles van presentar valors d’IC50 d’1,6 µg/L per a STZ, 0,51 µg/L per a SSZ i 36,40 µg/L per a CTC, mentre que en els genèrics la IC50 va ser 1,32 µg/L expressada com a equivalents de STZ, i 6,5 µg/L expressada com tetraciclina. Tots els ELISA desenvolupats per a sulfonamides i tetraciclines van presentar bona sensibilitat, a nivells de µg/L, i van ser inferiors als LMR establits per la legislació.
   Finalment, es va avaluar el potencial analític dels immunoassajos desenvolupats mitjançant la seua aplicació a determinar els residus de sulfonamides i tetraciclines en mel. Els resultats van mostrar recuperacions excel·lents (recuperació mitjana, 97%); per tant, és una metodologia molt interessant per a la implementació de plans de vigilàncies, amb tractament de mostra mínim.