RESUM

L'aparell digestiu permet que els aliments es convertisquen en nutrients i proporcionen a l'organisme les calories i els elements fonamentals per a la vida, alhora que s'expulsen i eliminen els productes residuals de forma adequada. La motilitat intestinal és molt important per a aconseguir la segmentació del quim i el trànsit intestinal i està determinada per l'activitat mioeléctrica de les capes musculars intestinals. La dita activitat també se li denomina electroenterograma (EEnG). El senyal mioeléctrica és el resultat d'una component de baixa freqüència que en condicions fisiològiques està sempre present anomenada onda lenta (OL) o ritme elèctric bàsic (BER) que constituïx els marcapassos intestinals; i una component d'alta freqüència crida spike bursts o potencials ràpids d'acció que està associada a les contraccions intestinals. L'anàlisi de l'EEnG és un pas clau per a monitoritzar l'activitat intestinal. L'estudi del BER intestinal no sols proporciona informació sobre el ritme bàsic de les contraccions de l'intestí, sinó que pot ajudar a diagnosticar algunes patologies gastrointestinals. Per a oferir esta ferramenta com a aplicació clínica, el registre del senyal de l'EEnG ha de ser no invasiu. 
L'objectiu de la present Tesi Doctoral és detectar l'activitat dels marcapassos intestinals i caracteritzar el ritme elèctric bàsic en l'EEnG extern, comparant-ho i estudiant la seua relació amb l'EEnG intern.
Els senyals analitzades van ser obtingudes simultàniament en la superfície abdominal i en la serosa intestinal de gossos Beagle en estat de dejuni. Els mètodes d'estimació autoregressiu (AR), autoregressiu de mitja mòbil (ARMA), Prony i classificació de senyals múltiples (MUSIC), es van emprar per a determinar la distribució espectral de potència associada a l'activitat de l'onda lenta, tant en els registres interns com externs. D'altra banda, per a estudiar la relació entre l'espectre del senyal captada en superfície i els senyals internes, es van estimar les funcions de coherència utilitzant els models Autoregressiu multivariant (ARM) i MUSIC.
Es va estudiar l'orde òptim per als diferents estimadors paramètrics, resultant que este orde canvia per a diferents trams de senyal, subjectes i canals. Es va fixar un orde adequat per a cada estimador espectral, amb això, la freqüència dominant de la distribució espectral de potència proporcionada pels estimadors, està d'acord amb la freqüència de repetició de l'onda lenta intestinal no sols en els registres interns sinó també en els registres externs. Per tant, és possible detectar no invasivament el ritme elèctric bàsic de l'intestí. D'altra banda, es va demostrar que la freqüència de l'onda lenta pot canviar al llarg de les sessions de registre en estat de dejuni. Esta evolució pot donar-se de tres maneres diferents: tipus I sense canvis significatius en la freqüència de la BER; tipus II quan la freqüència de la BER seguix un patró semblant a l'índex de motilitat intestinal (IMI) però amb un retard i finalment el tipus III que és semblant al tipus II, però el canvi de la freqüència de la BER està sincronitzat amb l'evolució de l'IMI. La funció de coherència entre els senyals internes i externes, presenta el seu valor màxim en la freqüència del BER intestinal. Els valors obtinguts mostren que hi ha una relació lineal entre els espectres dels senyals internes i externa. Concretament, els resultats indiquen que l'activitat intestinal registrada en la superfície abdominal correspon a la regió de jejú mitjà. Açò concorda amb els resultats obtinguts per mitjà de l'anàlisi espectral. 
Este treball demostra que és possible detectar no invasivament l'activitat dels marcapassos intestinals i monitoritzar la freqüència del ritme elèctric bàsic de l'intestí per mitjà del registre en superfície abdominal de l'EEnG. A més, la metodologia proposada permet estimar la regió de l'intestí prim que ha sigut registrada no invasivament.