L'objectiu d'aquesta tesi és investigar l'ús d'àcid hialurònic com a material per al disseny de bastides "esquelets" per al seu ús en la regeneració del SNC. La motivació ve de la necessitat de buscar noves estratègies que permetin la regeneració del sistema nerviós central. En les malalties degeneratives, com la malaltia de Parkinson, on es produeix una pèrdua progressiva de les subpoblacions neuronals, un ambient permissiu capaç de donar suport a la regeneració i la connectivitat de les neurones dels teixits hoste pot ser una teràpia prometedora per recuperar les funcions perdudes. En aquesta tesi ens hem centrat en el desenvolupament d'estructures capaços de ser integrades dins del cervell, que promoguin l'adhesió cel.lular i la seva supervivència.
    La nostra hipòtesi és que l'àcid hialurònic proporciona un bon ambient per a la regeneració, per la seva biocompatibilitat i la seva gran diversitat d'aplicacions fisiològiques. A aquest efecte es van sintetitzar hidrogels biocompatibles basats en àcid hialurònic modificat, covalentment entrecreuats, sols o en combinació amb polímers acrílics. Aquests materials van permetre desenvolupar diferents estructures poroses que poguessin servir per a diferents propòsits, com ara el subministrament de cèl.lules, la repoblació de cèl.lules en zones danyades i la regeneració del teixit. Es van preparar estructures altament poroses, amb porus esfèrics interconnectats, tubs buits o esquelets amb múltiples canals longitudinalment disposats. Els hidrogels sintetitzats permetre obtenir una àmplia gamma de estructures per a diferents aplicacions dins l'àmbit de la regeneració del sistema nerviós central.
    Es van dur a terme cultius in vitro de línies cel.lulars humanes amb els nostres biomaterials basant-nos en l'ús de línies cel.lulars que componen la barrera hematoencefàlica (BBB de les seves sigles en anglès, blood brain barrier) en el sistema nerviós central. Les cèl.lules escollides van ser una línia cel.lular humana endotelial de la microvasculatura del cervell (hCMEC/D3) i una línia de cèl.lules de glioma humà (U373). Els experiments es van centrar en la interacció entre l'àcid hialurònic i les cèl.lules i es van avaluar característiques com biocompatibilitat, viabilitat i fenotip. Els biomaterials basats en àcid hialurònic no van provocar cap reacció inflamatòria quan es van cultivar amb la línea de cel.lules endotelial. Els resultats van demostrar que els materials emprats eren favorables per al creixement de les dues línies cel.lulars tant en mono com en co-cultiu.
    A més, les cèl.lules endotelials van mostrar reorganització de la matriu extracelular per formar estructures en forma de cable creixent en els biomaterials. La reorganització de les cèl.lules endotelials és necessària com a resposta a estímuls angiogènics i la formació de nous brots vasculars que garanteixen una integració favorable del scaffold amb el teixit hoste. Es evaluó asimateix la influència del recobriment de dues proteïnes diferents abans de la sembra cel.lular. D'una banda, laminina, una proteïna derivada de la làmina basal que participa en el desenvolupament neuronal de supervivència, i la regeneración; d'altra banda, una xarxa de fibrina, que proporciona una bastida adequat per a la invasió de cèl.lules endotelials inflamatòries i cèl.lules de altres teixits durant el procés de curació. Els resultats no van mostrar diferències notables entre una proteïna o una altra després de llargs períodes de cultiu.