RESUM
Aquest treball presenta dos objectius generals: 

I. Estudiar els efectes de les infraestructures de transport sobre la mortalitat, la connectivitat i la viabilitat de les poblacions de vertebrats presents en un aiguamoll coster periurbà sotmés a una forta pressió antròpica. 
II. Proposar mesures de mitigació que permeten reduir la mortalitat de fauna en carreteres i la restauració de la connectivitat ecològica del medi. Analitzar els seus efectes sobre les poblacions objecte d'estudi.
     L'estudi se centra en dos dels efectes més importants que exercix la presència de les infraestructures lineals sobre la fauna: els atropellaments i l'efecte barrera. L'àrea d'estudi correspon a un aiguamoll costaner protegit, el Parc Natural de l'Albufera.
     En l'estudi es poden definir quatre apartats
1. Estudi general de la mortalitat de fauna en les carreteres del Parc. 
     Per a l'estudi dels atropellamentss es prospectaren les carreteres que recorren l'interior del Parc amb bicicleta, enregistrant els atropellaments de vertebrats detectats Per mitjà d'aquest estudi es va poder comprovar com alguns dels trams de carretera estudiats mostren valors de mortalitat de fauna que es situen entre els més elevats del país. Aquesta mortalitat afecta tots els grups faunístics presents al Parc, sent la velocitat i la densitat de tràfic dos dels factors més rellevants en la presencia d’aquestos atropellamentss. El tipus d'ambient present en l'entorn de la via, així com l'estructura de la carretera també s'han mostrat com a factors influents en l'atropellament de vertebrats.
     
2. Estudi dels efectes d'aquestes carreteres sobre dos de les espècies que patixen major impacte: l'ànec collverd (Anas platyrhynchos) i la geneta (Genetta genetta). 
     Les aus destaquen com un dels grups faunístics més afectats per la mortalitat en carreteres, entre les quals destaca l'ànec collverd. Donada la seua importància es va desenvolupar un estudi en profunditat de les condicions que determinen l'elevada mortalitat d'aqesta espècie. Així es va comprovar com els atropellaments es produïxen quan les famílies d’anecs travessen la carretera CV-500 des de la Devesa (una zona forestal on realitzen la nidificació), cap als arrossars de la marjal, zona que utilitzen per a l'alimentació dels polls. Aquest fenomen es repetix tots els anys, amb una elevada concentració temporal (mayoritariamente durant el mes de junio) i espacial (en el tram de CV-500 que voreja la Devesa del Saler) d’atropellaments.
      Una altra de les espècies que es veu afectada per la presència d'aquestes vies de transport correspon a la geneta. Aquest carnívor de grandària mitjana es va donar per extint en el Parc en els anys 70. Per a estudiar la població de geneta es van emprar diverses metodologies que incloïen l'estudi de ràdio tracking, seguiment de latrines i trampeig fotogràfic. Mitjançant aquestes tècniques s'ha pogut comprovar la presència d'una població de geneta en la zona forestal de la Devesa. No obstant això, els resultats obtinguts indiquen que la grandària poblacional ha de ser molt reduïda, per la qual cosa l'impacte dels atropellaments es considera un problema molt greu.
3. Estudi de la connectivitat del PN de l'Albufera amb les zones naturals de l'entorn 
     La geneta es va emprar per a determinar el grau d'aïllament de la zona forestal de la Devesa respecte dels ambients naturals de l'entorn. Per a això es va aplicar un model de simulació del moviment (SmallSteps), determinant el seu impacte sobre la persistència de la geneta al Parc mitjançant un anàlisi de viabilitat de les poblacions a través del programa METAPOP. Es va comprovar com la presència d'un ambient amb elevada influència humana en l'entorn del Parc afecta seriosament la connectivitat. Aquest aïllament pot fer perillar la persistència de la població de geneta a llarg termini.
4. Proposta de mesures de mitigació. 
     A la vista dels resultats obtinguts es considera urgent l'adopció de mesures de mitigació en el Parc, que permeten disminuir els atropellaments de fauna al mateix temps que millorar la connectivitat amb els ambients naturals de l'entorn. Entre les primeres mesures destaca la reducció de la velocitat com una de les mesures fonamentals que beneficiaria a tota la fauna, en especial en aquells trams on la carretera circula a prop d'ambients aquàtics, ambients especialment sensibles. Per a la recuperació de la connectivitat es recomana la restauració d'hàbitats localitzats entre la població de la Devesa i les poblacions naturals més pròximes, unit a la construcció de passos de fauna que permeten permeabilizar el territori al moviment de la fauna.