En aquesta tesi, s’ha caracteritzat reproductivament una línia de conill seleccionada per velocitat de creixement (línia R), avaluant les pèrdues al llarg de la gestació i les posibles causes. El document ha sigut estructurat en dos blocs: (i) format per dos experiments, en els quals s’han determinat les pèrdues en les diferents etapes gestacionals, així com els nivells hormonals de progesterona, 17?-estradiol i IGF-I en diferents moments de la gestació, i la influència que els genotips embrionari i matern tenen sobre les pèrdues, i (ii) format per tres experiments, on es va estudiar l’expressió relativa de diferents gens relacionats amb els fenòmens de desenvolupament embrionari i de implantació.
Els resultats obtinguts en el primer experiment varen ser que la línia R presenta una baixa resposta a la inducció de l’ovulació, així com elevades pèrdues implantacionals (31%), fetals (40%) i perinatals (15%), encara que presenta taxes d’ovulació, de fecunditat i de desenvolupament embrionari fins les 48 hores similars a les observades en altres línies de conill. Una posible explicació d’aquestes pèrdues gestacionals és, potser, com a conseqüència d’uns baixos nivells de 17?-estradiol a 12 i 24 dies de gestació, que impliquen una disminució en la producció de progesterona a 24 dies. Per la seua part, els elevats nivells de IGF-I observats a 12 dies de gestació, podrien posar de manifest alteracions metabòliques en aquesta línia, podent tenir influència en les elevades pèrdues gestacionals.
Al segon experiment es va estudiar l’ efecte dels genotips embrionari i matern en les pèrdues. Els resultats mostraren que, tant la supervivència embrionaria (fins als 14 dies de gestació) com el pes de la placenta fetal, depenen de ambdós genotips, mentre que la supervivència fetal (als 25 dies de gestació) i el pes fetal depenen únicament del genotip embrionari. La supervivència fetal a 25 dies de gestació va ser major per a embrions de la línia A independentment del genotip de la receptora. Per la seua banda, tant el pes fetal com el pes de la placenta fetal varen ser superiors per a la línia R. En aquest mateix experiment, es va controlar el pes de la femella (R i A) al llarg de la gestació. Quan es va analitzar el increment de pes entre el dia 14 i el dia 25 de gestació, les femelles de la línia A presentaren majors increments . No obstant,el pes a la fi de la gestació va ser similar per ambdós línies.
Dins del segon bloc, en el tercer experiment d’aquesta tesi es va avaluar l’expressió gènica relativa dels gens Oct4, VEGF, erbB3 i TGF-?2 en embrions de conill en diferents etapes de desenvolupament prèvies a la implantació per a determinar el moment idoni de la valoració preimplantacional. Es varen observar diferències en l’expressió d’Oct4, VEGF i TGF-?2, augmentant l’expressió d’estos dos últims en el sext dia de gestació, mentre que l’expressió d’Oct4 decreix a partir del quart dia. Com que Oct4 és un transcrit relacionat amb la pluripotencialitat i VEGF i TGF-?2 estan relacionats amb fenòmens necessaris per a la implantació com són la neovascularització o proliferació cel·lular, els resultats d’aquest experiment indiquen que, a partir del quint dia de gestació, els embrions de conill disminueixen l’expressió d’Oct4 com a mecanisme intrínsec per a permetre que tinga lloc la implantació. Esta reducció en l’expressió de Oct4 observada en els dies 5 i 6 de desenvolupament preimplantacional, en contrast amb la sobre-expressió de VEGF i TGF-?2, podria estar relacionada amb una expressió de gens relacionats amb efectes angiogènics en l’endometri matern. Per altra banda, en aquest experiment es va detectar expressió del receptor erbB3 a quatre, cinc i sis dies de desenvolupament, a pesar de no haver observat diferències en aquesta expressió en els diferents moments de desenvolupament embrionari, possiblement pel fet que la seua funció està enfocada a la diferenciació i maduració del blastocist.
Degut a que l’elecció d’un gen de referència és fundamental per obtindre resultats fiables d’expressió génica relativa i degut que les línies de conill presenten un genotip molt diferent, en el quart experiment es va estudiar la influència del genotip de la línia en l’estabilitat del gen de referència utilitzat. Es va analitzar l’estabilitat dels dos gens de referencia més empleats en embrions de conill, com són H2afz i GAPDH, així com la mitjana geomètrica de ambos mitjançant tres algoritmes diferents. Posteriorment, per normalitzar les dades d’expressió gènica relativa obtinguts en embrions de ambdós línies, el genotip va ser analitzar per als gens Oct4, VEGF, TGF-?2, erbB3 i Ifn-?. Els resultats obtinguts mostraren que la normalització amb GAPDH o amb la mitjana geomètrica de ambdós, són els més adequats quan s’estudia l’expressió gènica relativa d’embrions de conill independentment del genotip.
A l’últim experiment d’aquesta tesi, es va analitzar l’expressió gènica relativa dels gens Oct4, erbB3, TGF-?2, VEGF i Ifn-?, en endometri i embrions de ambdós línies als 6 dies de gestació, així com l’expressió relativa de gens relacionats amb la gestació i el sistema de senyalització IGF, com son IGF-I, IGF-II i els seus receptors en el mateix moment de gestació. Els resultats obtinguts únicament mostraren diferències significatives en l’expressió génica del receptor de IGF-II, que va presentar tant en endometri como en embrions, una menor expressió en la línia R. 
En conclusió, la línia de conill seleccionada per velocitat de creixement (línia R) presenta unes elevades pèrdues al llarg de tota la gestació, que podrien estar relacionades amb uns baixos nivells sèrics de 17?-estradiol i de progesterona, a més d’uns elevats nivells de IGF-II. Per altra banda, els resultats obtinguts en relació a l’expressió génica als sis dies de factors relacionats amb el procés implantacional no pareixen donar información en relació a les posibles causes d’aquestes pèrdues, a excepció d’una baixa expressió del receptor IGF-IIR, tant en embrions com en teixit endometrial, la qual cosa, juntament als elevats nivells sèrics de IGF-I, podrien indicar alteracions metabòliques a la línea R.