El creixement urbanístic ha propiciat un augment de la demanda d'aigua dels usuaris d'un abastiment. Sovint, degut principalment a la falta d'inversió, aquest creixement no ha anat acompanyat d'una adequació de la infraestructura hidràulica. Esta situació ha minvat progressivament la capacitat de la xarxa i això ha afavorit ha afavorit un ús estés de depòsits atmosfèrics interposats entre la xarxa general i la pròpia instal·lació interior dels edificis, que no sols la protegeixen de variacions sobtades dels cabals demandats sinó que, a més, protegeixen als usuaris enfront d'hipotètics talls de subministrament. A pesar d'estos avantatges l'emmagatzemament d'aigua en estos depòsits introduïx en el sistema greus inconvenients associats principalment a la garantia de la salubritat de l'aigua, i altres associats a la reducció de l'eficiència energètica del subministrament. Estos inconvenients tenen prou envergadura per a reduir, i inclús (fins i tot) anul·lar (anular), els avantatges associades(associats) a l'ús de depòsits. Per tant, resulta convenient plantejar estratègies que permeten una eliminació progressiva dels mateixos. En qualsevol cas, l'eliminació dels depòsits part per garantir un funcionament correcte i protecció de la xarxa general d'abastiment. En esta línia, el coneixement de les exigències hidràuliques, tant en règim permanent com en règim transitori, a les que es va a sotmetre a la xarxa general de distribució, associades als esquemes de subministrament més usuals adoptats en la instal·lació interior, adquireix un ineludible protagonisme. En previsió d'una instal·lació generalitzada de grups de pressió en les instal·lacions interiors, resulta convenient analitzar detalladament els efectes transitoris generats per aquest element, a fi de protegir la instal·lació interior, i el tram de la xarxa general ubicat en les seues proximitats. Coneguts els efectes transitoris generats en la instal·lació interior, es procedeix a establir els mecanismes i sistemes que permeten reduir-los i protegir la xarxa de subministrament adequadament davant de variacions de pressió excessives. Convé recordar que el deteriorament de les canonades es pot produir no sols per una única depressió, sinó per la idea sistemàtica i contínua de depressions. És en aquest context on la utilització de grups de pressió equipats amb variador de velocitat i la instal·lació de depòsits pressuritzats en l'aspiració dels grups de pressió han demostrat que permeten obtindre una adequada protecció de la xarxa.