RESUM Els programes de genómica funcional en espècies d'interés agronòmic o espècies silvestres relacionades no sols conduiran a importants avanços del coneixement, sinó també a un bot qualitatiu en el camp de la millora. En particular, l'ocupació de ferramentes genómiques ajudarà a superar dos dels reptes que encara subsistixen en el camp de la millora molecular (ie, via transformació): la identificació dels gens que realment controlen els caràcters d'interés agronòmic i la detecció de senyals de regulació que permeten modular l'expressió dels transgens a nivell espacial i temporal, evitant el cost energètic que genera l'ocupació de promotors constitutius (e.g., 35S), així com els efectes pleiotrópics indesitjables que usualment ocasionen. Entre les vies per a aconseguir tals objectius, destaca la mutagénesis insercional per T-DNA, que en els últims anys s'ha convertit en una ferramenta bàsica per a la identificació i etiquetat de gens, així com per a l'anàlisi de la seua funció. En efecte, la disrupció d'un gen endogen o la integració del T-DNA en el veïnat del mateix poden ocasionar l'anul·lació o alteració de funció, donant una valuosa informació sobre el paper d'un cert gen en un caràcter donat. Una altra aplicació de la mutagénesis insercional per T-DNA consistix en la detecció d'elements de regulació per mitjà de l'ocupació dels denominats “sistemes trampa” (trapping) que permeten detectar seqüències reguladores i assignar una funció a partir de dades d'expressió del delator que mimetitza l'expressió del gen endogen. L'aspecte més rellevant d'estes aproximacions és que, després de la identificació d'un cert gen, este queda etiquetat pel T-DNA, la qual cosa facilita la seua clonació. En el nostre laboratori estem abordant un projecte en col·laboració amb els grups dels Dres. Rafael Saludable i Trinidad Angost (Universitat d'Almeria) i de la Dra. Mª Carmen Bolarín (CEBAS, CSIC, Múrcia) en el que estem utilitzant dos ferramentes genómiques (mutagénesis insercional i trapping) en tomaca (cvs. P73 i Moneymaker) i una espècie silvestre relacionada (Solanum pennellii) per a identificar seqüències codificantes o elements de regulació de gens implicats en processos del desenrotllament vegetatiu (arquitectura de la planta) i reproductiu (flor i fruit), així com en dos tipus d'estrés abiòtic (salinitat i estrés hídric). L'aportació d'aquesta Tesi Doctoral en este projecte d'investigació ha sigut la generació una col·lecció de línies d'inserció per T-DNA en tomaca i la identificació de mutants afectats en caràcters relacionats amb el desenrotllament. En concret, s'han generat més de 1200 línies TDNA i s'han obtingut les seues descendències TG2. La caracterització d'estes línies en TG1 ha conduït a la detecció de 255 mutants (de tipus dominant, semidominant o additiu) afectats en caràcters vegetatius i/o reproductius. Així mateix, s'ha caracteritzat una xicoteta mostra de progènies TG2 (en concret 37) el que ha permés la identificació de 6 mutants recessius. A més, l'ús d'una trampa d'intensificadors per a generar les línies de T-DNA ha permés identificar un bon nombre de genotips que poden tindre un notable interés pel patró d'expressió que exhibixen.