RESUM

L'ús d'estructures mixtes d'acer-formigó ha experimentat un augment creixent en 
les últimes dècades, atès que permeten un millor aprofitament de les 
característiques dels materials emprats, si es compara amb estructures de formigó 
armat i acer treballant de forma independent.
  
Aquest treball de recerca es centra en l'estudi i anàlisi de pilars mixtos de tipus 
perfil tubular d'acer, CFT (Concrete Filled Tube), rectangular o quadrat, farcits 
de formigó d'alta resistència. Aquest tipus de pilars té avantatges respecte a 
d’altres pilars mixtes com el fet que el perfil d'acer serveix d'encofrat per al nucli 
de formigó i alhora, té suficient capacitat resistent com per suportar les càrregues 
existents en fase de construcció. Tot això permet un important estalvi, tant 
econòmic, com en els terminis d'execució. Altres avantatges d'aquests pilars són 
que el perfil tubular confina el nucli de formigó i aquest al seu torn evita que es 
produeixi el vinclament local del tub d'acer, permetent així la seva plastificació i 
màxim aprofitament. Aquests avantatges, proporcionen als suports ductilitat, 
característica molt important front a l'acció sísmica, per aquest motiu l'ús 
d'aquest tipus de pilars s'ha estès en països com Japó, Estats Units i la Xina. 
Finalment, destacar l'augment de resistència al foc del sistema en comparació 
amb un perfil d'acer buit.
  
De l'anàlisi de l'estat actual del coneixement s'ha plantejat una campanya 
experimental que cobreix els aspectes no estudiats fins el moment, i que 
constitueixen els casos més habituals en la pràctica real: suports esvelts o 
semiesvelts sotmesos a càrrega axial i diagrama de moments no constant. En total, 
s’han efectuat 78 pilars compostos. Els resultats experimentals es comparen amb 
les previsions de les normatives de referència més importants per al càlcul de 
pilars mixtes: EC4, AISC 2010, BS5400: 2005, AS5100-6, DBJ13-51, etc, 
comprovant la seva validesa per al tipus de pilar estudiat.
 
Finalment s'ha plantejat un model de càlcul simplificat basat en el mètode 
d'amplificació de moments i s'ha ajustat el factor de rigidesa a flexió dels pilars, 
així com un factor de conversió a diagrama de moments constants.