Resum                                                                                 .                                       
      En moltes àrees citrícoles del món el poll roig de Califòrnia (PRC), Aonidiella aurantii (Hemiptera: Diaspididae), està considerat una plaga clau. En l'Est d’Espanya s'ha estés durant les últimes dècades fins a cobrir una àmplia extensió de cítrics. El control químic és difícil i freqüentment és seguit d'infestacions recurrents en poc de temps, de l'aparició de resistències a diferents productes usats per al seu control i de l'eliminació d'enemics naturals en el camp. La millora del maneig integrat i les tècniques de control biològic del PRC requereixen conéixer la composició dels enemics naturals en cada zona climàtica, la fluctuació en la seua abundància estacional, els nivells de parasitisme i depredació, com es distribuïxen en la planta, i com són afectats pel clima i el canvi climàtic.
      Encara que molt s'ha estudiat en laboratori sobre els parasitoids Aphytis (Hymenoptera: Aphelinidae), els principals agents de control del PRC, encara no es coneix quina combinació d'enemics naturals aconseguix el millor nivell de control en el camp, com varien els nivells de parasitisme al llarg de l'any o com els parasitoids es distribuïxen i competixen en el camp en relació amb el clima. L'acció dels Aphytis, ectoparasitoids, és complementada en moltes zones citrícoles pels endoparasitoids Comperiella bifasciata i Encarsia perniciosi (Hymenoptera: Aphelinidae), els quals poden parasitar estadis diferents a Aphytis. Molt poc se sap sobre el comportament i les respostes biològiques baix diferents condicions climàtiques d'estos endoparasitoids. De la mateixa manera, l'efecte dels depredadors sobre la població del poll ha sigut rarament estudiat.
      Actualment, A. melinus, una espècie introduïda en l'Est d'Espanya i el competidor superior, ha desplaçat al parasitoid natiu A. chrysomphali de les zones càlides i seques ja que pot tolerar millor les temperatures càlides de l'estiu. No obstant, en contrast amb el que succeïx en la majoria de les zones citrícoles del món, estos dos parasitoids, A. melinus i A. Chrysomphali, coexistixen al llarg de la costa. L'abundància relativa de A. chrysomphali augmenta de sud a nord, sent el seu percentatge major en les zones més septentrionals on els estius són més suaus. El descens de les temperatures durant la tardor i l'hivern té un efecte més negatiu sobre A. melinus que A. chrysomphali, ja que el natiu A. chrysomphali és més resistent al fred i està millor adaptat a estes condicions climàtiques. L'efecte negatiu de les temperatures hivernals sobre A. melinus permet al A. chrysomphali anticipar-se en la seua acció sobre l'hoste durant el final de l'hivern i primavera i la coexistència d'estos dos via partició temporal del nínxol, sent A. melinus més abundant durant l'estiu. A més, atés que estos dos parasitoids preferixen diferents estadis del poll roig per a parasitar (de menor tamany para A. chrysomphali) la seua combinació en el camp pot permetre un millor control del PRC. Demostrem l'efecte de les condicions climàtiques espai-temporals i els canvis estacionals en els estadis de l'hoste, en la variació de l'abundància relativa d'Aphytis i la coexistència dels parasitoids.
       Els parasitoids E. perniciosi i Aphytis lingnanensis es van trobar exclusivament en una zona costera semitropical (La Marina) sent el primer el més abundant (13% del total de parasitoids trobats). Els parasitoids de A. aurantii van mostrar diferents preferències quant als estadis i períodes de l'any per al parasitisme. Aphytis melinus va parasitar més femelles jóvens mentre Aphytis chrysomphali va preferir segon estadi i E. perniciosi va parasitar en gran manera estadis de muda i femelles gràvides que no són parasitables per Aphytis. En les parcel·les on A. melinus estava present en elevada quantitat, només o coexistint amb A. chrysomphali, els nivells de parasitisme foren superiors (mitjana 22.4%) que en les parcel·les on A. chrysomphali era el parasitoid dominant (mitjana 11.5%). Els nivells de parasitisme per Aphytis van ser majors entre Agost i Novembre i menors al Febrer i Març. El parasitisme anual mitjà d'E. perniciosi va ser del 12.3%, arribant als nivells més alts durant la primavera. Els polls sobre fruits foren preferits per a parasitar per Aphytis comparats amb els polls sobre branques, mentre que E. perniciosi parasita més polls sobre branques. Els millors nivells de parasitisme s’observaren quan els ectoparasitoids Aphytis es trobaven junt amb els endoparasitoids E. perniciosi ja que tots ells es complementen en el control de les distintes zones de l'arbre, els estadis del PRC i els diferents estacions de l'any. El percentatge de mortalitat anual de A. aurantii va ser del 73.6%. L'anàlisi dels escuts morts per Aphytis confirma els resultats que es van obtindre en parasitisme sobre els vius. Els depredadors més abundants van ser Lestodiplosis aonidiellae (Díptera: Cecidomyiidae) i Rhyzobius lophantae (Coleoptera: Coccinellidae). Els depredadors van tindre molta menor incidència sobre les poblacions de PRC que els parasitoids però alt efecte en el control de larves mòbils i femelles madures, mostrant la importància de mantindre un alt nivell d'enemics naturals en el camp per a un bon control de la plaga.
	Xicotetes variacions en les temperatures d'hivern i estiu o en les condicions d'humitat entre ecosistemes Mediterranis contigus són responsables de grans variacions en la composició de les espècies de parasitoids. Les soltes introductòries de C. bifasciata van aconseguir l'establiment en zones citrícoles d'interior mentre que E. perniciosi i A. lingnanensis es van establir només en la zona semitropical. Els experiments en laboratori, per a complementar els resultats de camp, van determinar la decisiva influència de les condicions climàtiques extremes que es donen de forma natural sobre els parasitoids introduïts C. bifasciata i E. perniciosi. Els majors valors de rm per a C. bifasciata i E. perniciosi es van aconseguir per a règims de temperatura-humitat típics de zones citrícoles interiors i semitropicals respectivament, les mateixes zones en les quals les soltes d'estos parasitoids van aconseguir el seu establiment. La longevitat d'ambdós espècies a diferents condicions de temperatura i humitat també va reflectir la seua adaptabilitat a zones seques o humides. Estos resultats, units als valors de rm obtinguts per altres autors amb els Aphytis i la seua distribució en camp, demostren que l'estudi de la història de vida i el rm dels parasitoids baix diferents condicions de temperatura i humitat constituïx un mètode vàlid per a predir les àrees potencials d'establiment i distribució d'insectes de nova introducció. Els fracassos en les soltes anteriors i la distribució dels parasitoids del PRC en diferents zones citrícoles del món poden ser explicats per mitjà del rm d'estos parasitoids a diferents règims de temperatura i humitat.