Resum
      La Tesi doctoral que es presenta,  ofereix com resultat de la investigació realitzada, noves fórmules per a l’estimació de la reflexió de l’onatge en estructures marítimes antireflectors de tipologia Jarlan (ARJ), aplicables tant a estructures d’una sola càmera perforada, com a estructures de doble càmera  perforada, sotmeses a l’acció de l’onatge regular i de l’onatge irregular.
      D'acord amb la revisió de la literatura existent, la present Tesi Doctoral es centra en l'aportació d'un model semiempíric d'aplicació senzilla que, estant fonamentat en els principis teòrics de la teoria del potencial de flux, tinga en compte les components no lineals del fenomen de dissipació de l'onatge en aquesta tipologia d'estructures marítimes ARJ.
      Les noves formulacions es validen prenent com a base els 1800 assaigs d'onatge regular i 160 assaigs d'onatge irregular, realitzats al Laboratori de Ports i Costes de la Universitat Politècnica de València (LPC-UPV), per als projectes "Estudi de molls i dics verticals antireflectants: MUDIVAR" (2002-2005) i "Estudi del depassi  i l'estabilitat de dics verticals antireflectors: REDIVAR "(2007-2009); així com, dels resultats dels projectes" Estudi de molls de calaixos antireflectors: MUCAR "(2008-2010) i" Disseny i adaptabilitat de Calaixeres convencionals per a la construcció de Dics i Molls antireflectors: CADIMA "(2008-2011), en els què es consideren diferents tipologies ARJ, amb diferents porositats de càmera.
      Els resultats obtinguts d'aquests assaigs mostren, d'acord amb altres autors que han realitzat experiments similars, que en estructures tipus ARJ el valor del Coeficient de Reflexió (CR) depèn de l'ample relatiu de la càmera (B/L) però aquesta variable no explica per si sola els resultats observats de CR.
      Les variables estructurals que s'han tingut en compte en els experiments i que, a més de la variable B/L, poden influir en el CR obtingut, són el tipus d'obertura de les parets, la porositat i el nombre de càmeres. Pel que fa a les variables climàtiques, a més de la longitud d'ona, altres variables com l'alçada d'ona, han de ser considerades per explicar el fenomen de la reflexió en aquest tipus d'estructures.
      En tots els casos s'observa que, la porositat té una important influència en la variació del CR, però, és difícil detectar a priori de quina manera influeix juntament amb la resta de variables que intervenen en el fenomen i que fan que haja, una important dispersió de les estimacions de CR, dependent només de l'ample relatiu, B/L.
      Els models analítics d'estimació del CR en estructura ARJ d'una i dues càmeres, proposats per Fugazza i Natale (FN0) i Williams et al. (W0), han servit de base per analitzar la bondat de l'ajust i han segut millorats modificant-los amb fórmules empíriques concretes, per obtenir un millor ajust als resultats experimentals. El model FN0 ha segut seleccionat per englobar el fonament bàsic teòric del fenomen de la reflexió de l'onatge sobre estructures marítimes ARJ, i el model W0, per tractar-se d'un model que, basat en el mateix fonament de flux potencial que el model de FN0, introdueix el terme de dissipació de l'onatge per amortiment dins de la càmera.
      La comparació entre els resultats dels dos models  modificats empíricament ,mostra que l'ajust és millor amb el model de Fugazza modificat (FN1), encara que no és tot el bo que es desitjaria. Per aquesta raó, l'aplicació de tècniques de xarxes neuronals podades amb estratègies evolutives, ha obert un nou camp d'investigació per resoldre aquest tipus de limitació, ja que és capaç de trobar eixes relacions no lineals entre les variables, i a més, permet conèixer quines variables d'entrada són les que més influeixen en el resultat final. Aquesta habilitat que tenen les xarxes neuronals podades mitjançant estratègies evolutives, unida al fet que es pren com a variable fonamental el resultat d'estimar la proporció d'energia reflectida (RE = CR2) a partir del model analític de FN1, que és el que ha mostrat oferir millors ajustos tant en tipologies de ARJ d'una càmera, com en tipologies de ARJ de dos càmeres, faciliten de forma determinant la formulació senzilla de les relacions amb les que el model ha estat capaç de trobar un bon ajust a les dades experimentals.
      Com a resultat d'aplicar aquesta metodologia, s'ha obtingut una relació senzilla de formular entre la porositat i l'energia reflectida estimada mitjançant el model FN1. La nova fórmula, validada per l’onatge regular i irregular sobre estructures ARJ d'una i dues càmeres, permet obtenir estimacions de l'energia d'ona reflectida amb un percentatge de d'error quadràtic mitjà relatiu (RMSE) inferior al 35%, per a totes les observacions experimentals utilitzades en la tesi doctoral, i és especialment necessari (RMSE <10%) per al cas d'estructures de doble càmera perforada i onatge irregular, el més comú en el disseny d'aquest tipus d'estructures.
      Quan es compara amb les dades experimentals d’altres autors, el nou model ofereix una estimació del coeficient de reflexió (CR) amb errors similars per onatge regular i lleugerament superiors (RMSE <13,5%) per onatge irregular. Pel que es pot afirmar que la nova formulació és bona per a l’estimació de l’onatge reflectit en estructures ARJ d’una  i dues càmeres, tant per onatge regular como d’onatge irregular.