La propagació del so en una sala és un fenomen complex que depén de les propietats geomètriques del recinte i de les propietats d'absorció dels materials que formen les superfícies límit del mateix. El comportament del camp sonor dins d'una sala pot modelar-se per mitjà de l'ús de diverses teories depenent de l'aproximació aplicada per a descriure la propagació de l'ona de so.

Esta tesi se centra en el modelatge de l'acústica de recintes tancats usant processos de difusió de l'energia. En este treball, s'investiga com el model teòric de l'equació de difusió pot simular la distribució del camp sonor.

El model de l'equació de difusió ha sigut estudiat al llarg dels últims anys de forma molt activa, atés que permet una alta flexibilitat i eficiència en les simulacions de diferents tipus de sales; no obstant això, només s'han realitzat uns pocs estudis d'investigació sobre la precisió, avantatges i limitacions d'este mètode alternatiu.

Per a poder establir les bases i les suposicions del model, així com per a enllaçar-ho amb les tècniques de l'acústica geomètrica, s'ha desenrotllat una derivació sistemàtica del mètode de l'equació de difusió acústica. Açò permet també una adequada descripció dels seus avantatges i limitacions teòriques.

Esta tesi també esta dedicada als detalls d'implementació per mitjà de mètodes numèrics del model de l'equació de difusió acústica. En este treball, el camp sonor s'ha modelat per mitjà d'esquemes de diferències finites.

Els resultats d'este estudi proporcionen solucions simples i practiques que mostren uns requeriments computacionals baixos tant de consum de memòria com de temps.



Finalment, amb l'objecte d'estudiar el rendiment del model de l'equació de difusió acústica en la predicció acústica de recintes s'ha realitzat avaluació del mateix. S'ha prestat especial atenció a les suposicions temporals i espacials del model. En estes simulacions s'han utilitzat diferents escenaris i configuracions de sales per a comparar els resultats de les prediccions amb mesures reals i amb prediccions d'altres mètodes de l'acústica geomètrica ben establits.

En general, els resultats mostren que el model de l'equació de difusió acústica pot utilitzar-se per a predir amb precisió paràmetres de qualitat d'acústica de sales, com ara el temps de reverberació. Una anàlisi mes profund dels resultats permet reforçar la limitació teòrica que afirma que l'equació de difusió és principalment valida per a predir la part tardana de la resposta a l'impuls de la sala. A més, com s'esperava d'acord amb les suposicions teòriques, s'observa que la dependència espacial dels paràmetres obtinguts per mitjà de l'equació de difusió és parcialment modelada, presentant una variabilitat baixa entre els diferents punts receptors dins de la sala.