Actualment, el tractament de les aigües residuals, tant urbanes com industrials, es centra principalment en la reducció de la demanda biològica d'oxigen i, en ocasions, en l'eliminació de nutrients, tals com el nitrogen i fòsfor, sense prestar massa atenció als microorganismes que realitzen la depuración ni en els que interfereixen en el procés. En aquests ambients es troba una gran diversitat de microorganismes que han estat estudiats amb poc detall i que podrien proporcionar solucions pràctiques i reals als problemes que poguessin ocasionar al procés de depuració d'aigües i, a més, proporcionar aplicacions biotecnològiques importants com pot ser l'eliminació de compostos reclacitrants o tòxics en diferents ambients contaminats. És, per això, que els estudis de biodiversitat bacteriana en aquests ambients millorarien substancialment l'eficàcia del procés de depuració d'aigües i per tant el medi ambient, afavorint un creixement sostenible que repercutiria positivament en el benestar de la societat. Sobre la base de l'anteriorment exposat, en aquest treball es va plantejar realitzar un estudi de biodiversitat d´actinomicets aïllats de diferents estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR) i conèixer què tipus d'espècies estaven implicades en els processos de formació d'escumes així com en la degradació de compostos tòxics. Es van estudiar un total de 28 EDAR de diferents localitats, la gran majoria d'elles amb freqüents episodis de formació d'escumes biològiques. Es va procedir, en primer lloc, a l'aïllament en placa en tres medis de cultiu diferents amb l'objecte d'obtenir la màxima biodiversitat possible. En total es van obtenir 152 aïllats amb morfologia típica d´actinomicet nocardioforme. Aquests aïllats es van caracteritzar, en primer lloc, mitjançant observació morfològica, tinció Gram i detecció d'àcids micòlics per comprovar que pertanyienn al subordre Corynebacterineae. Posteriorment es va realitzar la detecció de l'isòmer de l'àcid diaminopimèlic així com el sucre predominant en la paret cel·lular. Tots els aïllats, excepte cinc, contenien àcids micòlics, meso-diaminopimèlic i arabinosa i galactosa com sucres predominants, per tant pertanyen al subordre Corynebacterineae. Per identificar els aïllats a nivell d'espècie es va realitzar l'anàlisi de les seqüències del 16S rDNA. Es va amplificar el gen 16S amb iniciadors universals, es va seqüenciar i es van elaborar arbres filogenètics amb la seva corresponent matriu de similitud nucleotídica. Els resultats demostren que el 66% dels aïllats identificats pertanyen al gènere Gordonia, dels quals solament el 22% pertany a l'espècie G. amarae. El 11% dels aïllats pertany al gènere Mycobacterium, el 10% al gènere Tsukamurella, el 6% al gènere Rhodococcus i el 6,5% restant repartit entre els gèneres Corynebacterium, Dietzia, Microbacterium, Pseudonocardia i Williamsia. Per completar la identificació dels aïllats mitjançant taxonomia polifàsica es van realitzar una sèrie de tests fenotípics per corroborar la identificació filogenètica. En algunes espècies la identificació no és concloent pel que es pot pensar que es tracta d'espècies noves. Una vegada identificats els aïllats, es van realitzar estudis de biodegradació de dos compostos tòxics derivats del petroli, com són el fenol i el naftalé. Per això es van cultivar els aïllats en tres medis de cultiu minerals utilitzant com a única font de carboni el fenol i el naftalé per ser aquestes substàncies les que majors problemes ocasionaven en les depuradores industrials. Finalment, es va realitzar la posada a punt de la tècnica de PCR per a la detecció del gen catecol 1,2-dioxigenasa i així determinar el potencial genètic de biodegradació dels microorganismes identificats. El resultat indica que un 50% de aïllats degraden almenys un compost tòxic. El gen de la catecol 1,2-dioxigenasa es va detectar en el 20% dels aïllats. La taxonomia polifàsica es va mostrar com el mètode més fiable per a la identificació a nivell d'espècie dels microorganismes aïllats en EDAR. Així mateix, es va observar que existeix una gran diversitat d'espècies que no han estat freqüentment trobats en altres plantes depuradores i que un elevat percentatge tenia la capacitat de degradar compostos tòxics amb el que, a més de permetre millorar el procés biològic en funció dels bacteris filamentosos trobats i així millorar la qualitat de l'efluent, existeix la capacitat d'utilització d'aquests bacteris degradadors en altres ambients contaminats i, per tant, la millora del medi ambient en general.