Facultad de Bellas Artes de San Carlos Departamento de Pintura Programa de Doctorado Artes Visuales e Intermedia Tesis Doctoral EL DIBUJO COMO DISPOSITIVO PEDAGîGICO Fundamentos del dibujo en la ense–anza contempor‡nea de las artes pl‡sticas Presentado por Philip JosŽ Rodrigues Esteves Dirigida por Dr. D. Francisco Sanmart’n Piquer Dr. D. JosŽ Manuel GuillŽn Ram—n MAYO 2011 Resum Les ˆrees espec’fiques d'incidncia de la tesi s—n: les arts plˆstiques/dibuix art’stic; les prˆctiques i les estratgies de l'ensenyana del dibuix; els problemes de l'aprenentatge del dibuix; els exercicis de dibuix; els seus enunciats; el context pedag˜gic i el mitjˆ instructiu; els criteris, els processos i els procediments en la pedagogia del dibuix art’stic. Paraules clau: dibuix, aprenentatge, estratgia, exercici, enunciat, educaci—, ensenyana, prˆctica, experincia, arts plˆstiques, context pedag˜gic. La present dissertaci— incidix sobre les prˆctiques pedag˜giques del dibuix en el context de l'educaci— art’stica i pretŽn comprendre les condicions que hui les caracteritzen. El treball intenta fixar estes condicions en l'ˆmbit d'una problemˆtica que no Žs nomŽs la de l'ensenyana del dibuix, sin— tambŽ, i sobretot, la del seu aprenentatge. Comprendre el dibuix com a dispositiu pedag˜gic i, en particular, la importˆncia dels exercicis en l'aprenentatge del dibuix, exigix pensar el dibuix en la convergncia de diferents circumstˆncies que concorren - simultˆniament - per a tornar-ho una experincia contemporˆnia. Concebuts per a fundar una pedagogia, els exercicis de dibuix es revelen llavors determinants per a configurar un procŽs la naturalesa Žs, sobretot, prˆctica. S—n estos exercicis els que definixen l'espectre del que haurˆ de ser treballat en el context pedag˜gic, i el que, fins a un cert punt, permetrˆ obtindre una visi— global i controlada sobre l'estratgia d'ensenyana que es derive d'ac’ - aix’ com la fidelitat de les prˆctiques pedag˜giques en funci— dels continguts planejats. ConseqŸentment, el nostre abordatge, interdisciplinari, busca identificar les funcions, les tcniques i les ferramentes que tornen eixe dispositiu actual i operatiu. El treball es proposa aix’ analitzar el paper que exercixen les accions d'implementaci— de la prˆctica pedag˜gica del dibuix contemporani. L'ensenyana del dibuix a penes consta de continguts identificats com rellevants per a la formaci— de l'alumne. Eixos continguts, que complixen designis al servici d'objectius ben delimitats i que depenen d'estratgies pedag˜giques, apelálen al mateix temps a mecanismes d'instrucci— i d'experimentaci—, que tenen lloc en un mitjˆ pedag˜gic concret. Com intentarem demostrar, a pesar de ser aparentment marginals i menors, tant la naturalesa d'estos dispositius (els exercicis de dibuix) com les especificitats que configura el marc pedag˜gic (el aula) s—n indispensables per a una prˆctica reeixida d'aprenentatge del dibuix art’stic contemporani. L'estructura de desenrotllament de la dissertaci— pot resumir-se en els termes segŸents: L'ensenyana del dibuix tŽ lloc en un context educatiu que reunix agents molt diferents. La fonamentaci— de l'ensenyana i la seua inteláligibilitat s'assenta sempre sobre factors que impliquen enquadraments hist˜rics i socioculturals espec’fics (1.1), i que impliquen una constant reavaluaci— de la seua pertinncia en el context de les formulacions que configuren el paradigma de la contemporane•tat - la caracteritzaci— del qual, certament, Žs important definir (1.2). L'ensenyana del dibuix art’stic, per la seua banda, consta de continguts espec’fics que s—n desenrotllats, pedag˜gicament, a travŽs d'estratgies concebudes per a l'efecte. Amb tot, una vegada reconeguts estos continguts i estratgies, hauran de ser necessˆriament reconfigurats en l'ˆmbit d'una lectura de les condicions contemporˆnies de l'ensenyana de les arts plˆstiques i del dibuix art’stic, de la seua naturalesa i legitimitat (2.1). Per˜ la complexitat que caracteritza la problemˆtica de l'ensenyana del dibuix art’stic no estˆ continguda estrictament en la relaci— entre els continguts i la seua distribuci— al llarg d'una estratgia pedag˜gica. Una vegada definits els continguts i les estratgies que fixen un procŽs pedag˜gic (allo que constitu•x els programes i la seua respectiva implementaci—), el seu xit passa per la inserci— d'una tercera instˆncia que fonga efectivament les prˆctiques experimentals en la prˆctica del dibuix. Ac’, la importˆncia de la dimensi— lœdica dels exercicis de dibuix i la seua relaci— amb la idea de joc (element œtil per a captivar l'alumne amb vista a que s'˜briga a l'experimentaci— art’stica), Žs un factor a considerar en esta equaci— (2.2). La comprensi— d'estos dispositius de la prˆctica pedag˜gica del dibuix, passa llavors, per la consideraci— de les condicions que configuren el marc pedag˜gic on els exercicis tenen lloc (2.3) i, a mŽs, per la comprensi— de la naturalesa de les formes que presenten eixos exercicis: els seus enunciats (2.4). A mŽs d'esta conjuntura de factors, que constitu•xen el seu fonament, la prˆctica pedag˜gica del dibuix sempre tŽ lloc en un ambient ben determinat: la classe de dibuix. La classe de dibuix implica un colálectiu, i Žs allˆ on certes propostes, sovint silenciades i absents dels programes d'ensenyana, exercixen un paper fonamental en l'eficˆcia (i, conseqŸentment, en l'Žxit) d'una determinada aproximaci— pedag˜gica al dibuix. No obstant aix˜, l'ambient d'una classe, en el cas de les prˆctiques art’stiques, Žs determinant per a qualsevol experincia pedag˜gica. ƒs un procŽs que comporta ostentaci— (es evident, estˆ ac’, ho demostrar-se), per˜ Žs tambŽ un procŽs la naturalesa del qual no Žs totalment expl’cita (al contrari del que ocorre amb una exposici— de continguts, la presentaci— d'una estratgia o, inclœs, l'esclariment de l'enunciat d'un exercici): implica, tant per als professors com per als alumnes, elaborar procediments d'empatia i inclœs d'osmosi (3.1). Finalment, en el context d'eixe mateix colálectiu, la construcci— dels criteris de contrastaci— i avaluaci— de les experincies del procŽs d'aprenentatge - comprovant o comprometent el plantejament pedag˜gic en qŸesti— (3.2). Nota: Els algoritmes dalt citats corresponen a la secci— de la tesi que tracta del tema referit en el text. 4