RESUM La present tesi doctoral analitza l’autoexpressió audiovisual de la dona en trànsit en l'àmbit artístic. La investigació té un caràcter interdisciplinari, ja que l'anàlisi es realitza a través de les teories feministes, la literatura comparativa, la teoria postcolonial, la psicoanàlisi, la filosofia estètica, la història i, finalment, l'estudi del cinema i de les arts visuals. En l'anàlisi es destaquen les problemàtiques de la representació que trobem contrastant realitat amb ficció i subjectivitat en l'expressió audiovisual. Ens basem en l'estudi de diversos documentals per poder observar amb posterioritat la transició dels temes i la construcció dels llenguatges. També reflexionem sobre el sentit de l'art com a testimoni de la nostra època segons els arguments de Walter Benjamin, Philippe Lacoue-Labarthe i Jean-Luc Nancy, els qui realitzen una crítica a l’estetizació de la política com a punt de partida. Així mateix, es desenvolupa un discurs sobre la subjectivitat en el documental fonamentat en les reflexions de Gilles Deleuze, Bill Nichols i Michael Renov. D'altra banda, es verifica la trajectòria i història del documental japonès recolzant-nos en les referències de Tadao Sato, Makoto Sato i Tetsuya Mori. El nostre objectiu en analitzar les obres audiovisuals seleccionades és aprofundir en el discurs de l'autobiografia de la dona segons contextos i característiques diferents. Per a això seguim les reflexions feministes de Shoshana Felman, Gayatri C. Spivak i Drucilla Cornell, que ens condueixen -a través de la crítica de les teories de Sigmund Freud, Jaques Derrida e Immanuel Kant, respectivament- a la cerca de diverses expressions audiovisuals d'artistes contemporànies que treballen l'autobiografia de la dona en trànsit des de diverses perspectives i experiències vitals. En l'àmbit artístic són cada vegada més visibles els treballs sobre migracions i altres moviments socials que qüestionen la identitat cultural, familiar i individual i es basen en la reflexió sobre el multiculturalisme i el postcolonialisme. És obvi que en la nostra societat contemporània hi ha un trànsit enorme i veloç. Resulta, aleshores, inevitable enfrontar-se a això i analitzar aquestes noves trobades que ocorren, el fruit de les quals és una barreja confusa entre identitat i diferència. Així doncs, totes nostres artistes busquen l’autoexpressió i qüestionen la seva identitat: una, com a artista viatgera; una altra, com a filla d'emigrants, etc. Les artistes exiliades, nòmades, com Mona Hatoum, Trinh T. Minh-Ha, Fiona Tan, Kimsooja i d'altres més, aborden el tema de la identitat quan traspassen les fronteres i irremeiablement es veuen enfrontades a una cultura diferent de la pròpia.