SINOPSI
   Les seqüències d'accident amb trencament de tubs en el generador de vapor (seqüències SGTR) estan considerades com a contribuents del risc en reactors d'aigua a pressió. La seva rellevància es troba en el potencial alliberament d'aerosols radioactius al medi ambient en cas d'accident sever. No obstant això, aquestes partícules podrien quedar retingudes parcialment o totalment sobre les superfícies del generador de vapor, fins i tot en condicions extremes d'absència d'aigua al generador de vapor. La manca de coneixement pel que fa a la capacitat de retenció del terme font d'aquest component ha eludit la seva consideració en els estudis probabilistes de seguretat i en les guies de gestió d'accident sever.
   Aquesta tesi és una contribució a la comprensió dels processos naturals de mitigació que tenen lloc dins del generador de vapor com a conseqüència dels accidents SGTR. La principal activitat duta a terme ha estat el desenvolupament d'un model teòric que calcula la capacitat de retenció d'aerosols en l'etapa de ruptura d'un generador de vapor sec. El model, anomenat ARI3SG, està basat en una aproximació de filtre i té una naturalesa semi-empírica. En ell es tenen en compte tant l'aerodinàmica com la hidrodinàmica d'aerosols que té lloc dins del generador de vapor en aquest tipus d'escenaris. Per això últim, s'han dut a terme una sèrie de simulacions amb el codi tridimensional FLUENT 6.2, que han estat validades amb dades experimentals.
   El comportament del model ha estat avaluat en profunditat: primer, a través d'un procés de verificació amb el que s'ha vist que robust. Segon, a través d'un procés de validació en front a les dades experimentals disponibles. Tercer, degut a l'aproximació de filtre s'ha realitzat un estudi de l'efecte de les incerteses sobre el model.
   La comparació amb les dades experimentals ha estat satisfactòria i mostra la viabilitat de l'ús de formulacions com la d’ARI3SG en codis de sistema. A través d'un mostreig aleatori de les variables d'entrada del model (velocitat, mida i densitat de l'aerosol) s'ha derivat una correlació teòrica en funció de nombres adimensionals (Stk i Rep), que difereix del model en menys d'un 7%. A través d'ella es pot implementar de forma senzilla el model ARI3SG en codis d'accident sever com MELCOR o ASTEC.
   Aquesta tesi s'ha dut a terme a la unitat de recerca en seguretat nuclear del CIEMAT com a part dels projectes internacionals ARTIST i ARTIST II, que han estat subvencionats pel Consejo de Seguridad Nuclear.