Resum (Valenciˆ)

EL VIDEOHOLOGRAMA COM PRËCTICA ARTêSTICA: PROPOSTA EXPERIMENTAL EN LA VISUALITZACIî 3D.


Este tipus d'investigaci— forma part d'un estudi sobre la imatge hologrˆfica i el seu principi ˜ptic, indagant les seues caracter’stiques est�tiques i les diverses aplicacions d'este tipus d'imatge en el llenguatge art’stic, audiovisuals i cinematogrˆfic, per a trobar una forma experimental de la seua utilitzaci— en l'art interactiu i performativ. A partir del segle XXI s'han desenrotllat prou formes de v’deos hologrˆfics, amb diverses t�cniques i aparells, en data de hui encara no hi ha una definici— te˜rica del concepte del video-holograma. Amb este estudi es pretŽn investigar sobre les œltimes t�cniques audiovisuals i els œltims dispositius de visualitzaci— tridimensional, utilitzats per molts mitjans massius, des de la publicitat fins a la moda, per a arribar a desenrotllar una proposta art’stica a la qual donarem la definici— de v’deoholograma, considerant-la com un h’brid audiovisual que utilitza el mig del v’deo i l'est�tica de la imatge hologrˆfica.
La prˆctica del v’deo holograma ens permet jugar amb la percepci— visual de l'espectador i en certa manera aconseguir un tipus d'immersi— en una altra realitat sense necessitat d'aparells externs per a amplificar els sentits. Este tipus d'experiments ens condu•x a estudiar camps mŽs vastos de percepci— fins a l'espacial i la sinestŽsica.

ƒs per aix˜ que la investigaci— tŽ com a objectius principal la realitzaci— d'una base te˜rica que explique i sistematitze esta ocupaci— del recurs del v’deoholograma, en les diferents aplicacions, contemplant tots aquells aspectes, caracter’stiques i elements que ho componen. I per tant d'examinar les tecnologies actuals i la seua eficˆcia com a ferramentes per a la creaci— art’stica, tant a nivell de representaci— com quant a l'activaci— de prˆctiques interactives en espais h’brids. Moguts per l'interŽs de mostrar l'evoluci— que ha suposat altres t�cniques anteriors que han possibilitat la creaci— d'esta nova (el v’deo holograma), partim de que la t�cnica pseudo hologrˆfica, crega una forma diferent i pr˜pia de producci— en els distints mitjans audiovisuals: cine, publicitat i escenografia digital.

Esta investigaci— es carateriza per una metodologia de treball de tipus processal basat en dos fases: una prˆctica-experimental i una altra te˜rica-cr’tica. La conflu�ncia d'estes dos fases s'emmarca dins del conjunt de dos metodologies: la sint�tica-cient’fica i l'human’stica-anal’tica. Marcant una conflu�ncia entre teoria i prˆctica, art i ci�ncia. 
La part prˆctica ha sigut desenrotllada en el Medialab-Prado (centro de cultura digital de Madrid) en la que s'han desenrotllats prototips i assajos. El tot esta emmarcat dins d'algunes visites a altres grups d'investigaci— cient’fica: el laboratori d'Holografia de Saragossa i el Grup de Visualitzaci— Avan�ada de la URJC a Madrid i el CSR4 Visual Computing (Cˆller, Sardenya, Italia). 
La part te˜rica comprŽn l'estudi de les teories de la percepci— visual (William James, Maurice Merleau-Ponty i James J. Gibson), i l'holograma des de la seua perspectiva est�tic art’stic (Margaret Benyon) fins a al concepte de telepres�ncia (Eduardo  Kac). TambŽ per a l'estudi del dispositiu s'han consultat llibres espec’fics d'holograf’a(Jeong, Mc Crickerd, Torralba Tossals, Oliva Molina) i material en l’nia sobre els dispositius de visualitzaci— 3D, a mŽs dels article cient’fics provinents de l'ACM SIGGRAPH.



Els resultats han sigut obtinguts a travŽs d'assajos experimentals,realitzats per a esta tesi, que han sigut fonamentals per a arribar a la sistematitzaci— i definici— del video holograma, sobretot amb el projecte personal VISIONS. La finalitat d'este projecte ha sigut la investigaci— i l'œs d'algunes caracter’stiques espec’fiques de la imatge hologrˆfica junt amb l'estudi ˜ptic dels jocs de reflexions (amb l'œs del suport transparent) per a aconseguir un cert efecte visual de la figura-objecte flotant connectat al concepte d'imatge virtual






















   

II