RESUM TESI: Anàlisi biomecànic i perceptiu de la mobilitat de vianants per fixar límits de seguretat i cofort en la fricció de paviments urbans.Tomás Zamora. El format de tesi respon al model de publicació de tesi per articles del Departament de Projectes d'Enginyeria de la Universitat Politècnica de València dins del programa de doctorat: Projectes d'Enginyeria i Innovació. Així, la tesi reunix un compendi de 3 articles publicats en Safety Sciency (1) i en l'International Journal of Industrial Ergonomics (2) en els que s'aporta importants avanços en matèria de seguretat i confort per a deambular en via pública. Els dits avanços estan versats principalment en millores del paviment i la seua interacció amb el vianant. L'objectiu principal és la generació de criteris de millora en seguretat i confort per a la mobilitat de vianants basats en l'aplicació de la biomecànica i de l'estudi de la percepció. La tesi se centra fonamentalment a resoldre un dels problemes de seguretat amb pitjors conseqüències durant la marxa humana de vianants: les caigudes, contemplant entre altres qüestions la relació entre el vianant i el seu entorn, tot això des d'una anàlisi profunda de quins són els perfils amb requisits intrínsecs més exigents i quines són les condicions de major risc amb què desenrotllar criteris de seguretat per a tots. A més s'ha explorat si hi ha altres criteris més enllà del rang mínim de fricció que provoquen un efecte negatiu en la marxa humana segura i confortable, concretant quin podria ser el dit efecte en els vianants incloent una aproximació als mecanismes d'interpretació de la seguretat i de la fricció percebuda. En la tesi s'ha fet especial insistència sobretot en aquells perfils més sensibles de patir una caiguda. Per a resoldre les hipòtesi s’han utilitzat metodologies que van des de la biomecànica clàssica de la marxa humana, l’anàlisi lineal i no lineal de la variabilitat, el desenrotllament de sistemes de mesura de la fricció dinàmica de superficies, i l’anàlisi de la percepció subjectiva de l’entorn per mitjà de tècniques Kansei. Els resultats mostren les següents conclusions: * Les propietats de fricció són capaç d’afectar al patrò de marxa de les persones influint en el seu confort i seguretat. * Hi ha diferents patrons de marxa humana associats a persones amb mobilitat reduïda amb requeriments més exigents que no estan inclosos en les normes nacionals i internacionals * La fricció requerida per persones amb la marxa reduïda és significativament major que la de les persones sense problemes de mobilitat. Sent les persones amb amputació d'extremitats inferiors les que requerixen la màxima fricció. * La percepció subjectiva que esperimenten les persones majors quan observen diferents paviments és significativament distinta i selectiva, afectant la predisposició a adoptar un patró de marxa més segur o insegur. * La percepció subjectiva de seguretat i confort transmesa pels paviments es pot controlar basant-se amb els elements de diseny que conformen el sistema. * Efectivament, hi ha un llindar superior de fricció a partir del qual s'altera el patró de marxa. * Ja que efectivament hi ha una límit superior i un inferior, hi ha un interval òptim de fricció. * Dins de l'interval òptim de fricció, el patró de marxa desenrotlla major riquesa de patrons, presenta més entropia i per tant el moviment és més complex. En definitiva, la rellevància de les aportacions afecta tant els sectors industrials dels paviments petris, marbres, fusta, formigó imprés, prefabricats, materials sintètics i ceràmica d'exterior, la seua cadena de valor (pintures, esmaltats, acabats, etc.) com als propis gestors i dissenyadors d'espais d'ús públic que han de comptar amb criteris de compra clars i objectius. Finalment i no menys important, fa un pas més en l'adequació de l'espai públic a les necessitats de totes les persones impulsant la seguretat i el confort de la mobilitat de vianants en les ciutats d'una societat inclusiva.