Resumen en valencià
      
      En l'aqüicultura intensiva hi ha una pràctica creixent encaminada a maximitzar tant el creixement com la productivitat dels peixos per mitjà d'altes densitats de producció, dietes altament energètiques i elevats règims d'alimentació. No obstant això, degut a l’interès a augmentar els mecanismes de control i millora del benestar animal, és necessari trobar nous marcadors que avaluen l'activitat piscícola. En aquest sentit, l'ús de marcadors mitocondrials d’estrès oxidatiu i lipotoxicitat constituïxen una ferramenta indispensable per avaluar els riscos sobre el benestar dels peixos. És important ressenyar que cada un d'estos marcadors oferix una informació complementària i integradora d'especial interès quan es considera una determinada espècie, teixit i factor d’estrès. Un d'eixos mecanismes és la chaperona mitocondrial de la família de les proteïnes de xoc tèrmic 70 (proteïna regulada per la glucosa 75, GRP75/mortalina), que protegix als components mitocondrials de les espècies reactives d'oxigen (ROS). Un segon mecanisme és el dut a terme per les proteïnes desacobladores (UCP), una família de transportadors mitocondrials que desacoblen la fosforilació oxidativa per mitjà de la descàrrega neta del gradient de protons i la disminució de la producció de ROS en un ambient ric en àcids grassos.
      La caracterització molecular de la GRP75/mortalina i les UCPs en orada (Sparus aurata) va revelar un alt grau de conservació dels trets estructurals i parentiu evolutiu d'estes famílies de proteïnes. En el cas de la GRP75/mortalina, açò va permetre l'ús d'anticossos heteròlegs per a l'anàlisi d'expressió a nivell de proteïna. No obstant això, per a la UCP1 i UCP3 va ser necessari l'avaluació de l'activitat per mitjà de mesures de respiració mitocondrial i la producció d'anticossos específics. 
      Quant a l'anàlisi funcional, en el cas de la GR75/mortalina, el fetge és l'òrgan amb una expressió marcadament induïble en la resposta a l’estrès per confinament i l'escassa adaptació general a les condicions de cultiu. D'acord amb això, els resultats obtinguts mostren una major expressió de la GRP75/mortalina en models d'estrès agut i d'estrès crònic per confinament, que ha sigut demostrada tant a nivell de missatger com de proteïna, estant d'acord la resposta amb la intensitat de l’estímul. Així mateix, l'expressió hepàtica de GRP75/mortalina pot considerar-se una mesura integradora de l'estat general de l'animal i/o del grau de domesticació. De fet, quan es comparen entre sí dos espècies amb un potencial de creixement semblant, però amb un comportament marcadament estressant en el cas del déntol (Dentex dentex), s'observa com una pitjor adaptació a les condicions de cultiu va lligada a una major expressió de la GRP75/mortalina hepàtica.
      Respecte a l'anàlisi funcional de les UCPs, la UCP1 s'expressa principalment en fetge mentre que la UCP3 ho fa en el múscul esquelètic i cardíac, sent la seua expressió inversament proporcional a la capacitat oxidativa del teixit. Així mateix, tant la UCP1 com la UCP3 estan subjectes a una regulació específica per factors que directament o indirectament alteren la disponibilitat energètica i el metabolisme lipídic en general. D’esta manera, els resultats van mostrar que la UCP1 hepàtica es troba davall una regulació negativa relacionada amb l’increment de la demanda energètica (estrés per confinament) i la reducció de l'aportació energètica durant l'adaptació estacional. Mentrestant, els nivells d'expressió d'UCP1 augmenten amb l’acumul gras que es produïx amb l'edat i de forma menys evident amb una dieta deficitària en àcids grassos essencials (EFA). Així mateix, la UCP3 pareix trobar-se davall una regulació positiva relacionada amb la redistribució del greix cap al múscul (edat, dieta deficitària en EFA i engreixament estacional). No obstant això, per a determinar la regulació pel nivell d'ingesta de l'expressió de la UCP3 es va utilitzar un model de restricció d'aliment que contempla tres règims d’alimentació: i) ració màxima a sacietat visual (grup R100), ii) 70% de la ració màxima (grup R70) i iii) 70% de la ració màxima amb una fase final de ració de manteniment (grup R70-20). El règim d'alimentació va conduir a dos estats energètics diferents. El grup R70, va mostrar una condició metabòlica saludable amb un millor rendiment i majors nivells circulants d'IGF-I que els peixos alimentats a sacietat. Al contrari, el grup R70-20 va mostrar un estat catabòlic amb baixos nivells d'IGF-I en combinació amb nivells alts de GH i àcids grassos lliures. Quant als nivells d'expressió, la UCP3 va presentar una expressió constitutiva en el múscul glucòlitic de manera que es inactiva ràpidament quan la capacitat oxidativa es millora. D'altra banda, en els músculs aeròbics els mecanismes compensatoris d'oxidació de substrats són teòricament menys operatius i el desacoble de la respiració ajustaria el sistema de defensa antioxidant per a protegir a la mitocòndria enfront dels efectes adversos de la lipotoxicitat. 
      Com a conclusió general, la GRP75/mortalina funciona com a mecanisme de protecció cel·lular mentre que les UCPs disminuïxen el risc de lipotoxicitat i ambdós formen part de la resposta integrada per a disminuir l’estrès oxidatiu. Per tant, poden utilitzar-se junt amb altres proteïnes mitocondrials per a establir límits en la pràctica aqüícola i particularment en la orada.