Els materials compostos de matriu polimèrica, o plàstics reforçats, són una alternativa interessant per al disseny d'equipament i d’estructures cada vegada més importants. Les atractives propietats que presenten els materials compostos, de matriu termostable reforçats amb fibres de vidre, han despertat gran interès a nivell industrial al tractar-se de materials amb preu competitiu, bones característiques mecàniques, excel•lent relació resistència-pes, bon comportament a corrosió i reduït manteniment.

Actualment, es troben presents en sectors tan exigents com l’aeroespacial; el transport aeri, terrestre i naval; oci i esport. El sector de l'enginyeria civil ha mostrat un creixent interès per aquest tipus de materials, per a estructures primàries, restauració i com a material de reforç del formigó. En la indústria química trobem estos materials en contacte prolongat amb mitjans químics per exemple en: canonades, canalitzacions, depòsits d'emmagatzemament, etc. Per tant, qüestions relatives al comportament en servei, durabilitat del material i determinació dels mecanismes responsables de la degradació, són un objectiu bàsic i necessari d'investigació.

En esta tesi es van emprar resines de polièster ortoftàlic i vinilèster de bisfenol A, reforçades amb fibra de vidre tipus E amb tres disposicions diferents. Els compostos s’obtenen per mitjà d'un procés de laminació manual. Amb l’objectiu d’avaluar l’efecte de la degradació per immersió en líquids de diferent naturalesa: aigua, solució salina, hidròxid sòdic i hipoclorit sòdic, duent a terme l'estudi per a temps llargs i reals d'exposició sense recórrer a assajos accelerats, que simulen el comportament real en servei dels materials. L'avaluació del comportament mecànic és una de les prioritats en qualsevol de les aplicacions de materials compostos, per això, la resistència química del compost es converteix en una característica crítica en aplicacions que requereixen un contacte directe i prolongat amb líquids de diferent naturalesa química.
Per a l'anàlisi del comportament a degradació d’estos materials es va realitzar la caracterització del comportament mecànic a flexió, tracció, impacte i duresa, determinació de la variació de massa amb el temps d'exposició, l’anàlisi de la morfologia de fractura per mitjà de microscòpia electrònica (SEM), tècniques d'anàlisi tèrmic com MDSC i TGA i l'estudi superficial dels compostos en les diferents etapes de la investigació.

La resposta mecànica amb el temps d'immersió, permet proposar un model predictiu del comportament mecànic d'acord amb un model exponencial decreixent, amb excel•lents nivells de correlació. Establint que la degradació més severa es produeix per immersió en dissolucions de pH més elevat, les dissolucions alcalines, on els mecanismes d'hidròlisi dels grups èster de les cadenes de resina, la lixiviació de xicotets fragments solubles, l'atac a la fibra de reforç i el deteriorament de la unió en la interfase són els responsables de que la dissolució aquosa de NaOH siga la més agressiva de totes les investigades.