Dinàmica del sistema depredador-presa de les aranyes roges i els fitoseidos (Acari: Tetranychidae, Phytoseidae) en cultius hortícoles 

Gómez-Moya, C.A. i Ferragut, F.

RESUM

          Les aranyes roges constituïxen una de les plagues més importants en la producció d'hortalisses del litoral mediterrani espanyol, tant en hivernacle com a l'aire lliure. Estos àcars són controlats per mitjans químics, la qual cosa representa costos significatius en termes econòmics i ecològics. Una altra alternativa seria el control biològic usant fitoseids que són depredadors naturals dels tetraníquids. No obstant, es desconeixen informacions bàsiques sobre la dinàmica i l'òptima relació depredador-presa necessàries perquè el control biològic siga efectiu. Este treball va avaluar la relació depredador-presa dels fitoseidos natius Phytoseiulus persimilis Athias- Henriot i Neoseiulus californicus  (McGregor) amb les aranyes roges Tetranychus urticae Koch, Tetranychus turkestani Ugarov i Nikolski i Tetranychus evansi Baker i Pritchard. L'estudi va incloure assajos de laboratori i d'hivernacle, realitzats en plantes de fesol (Phaseolus vulgaris L.) i creïlla (Solanum tuberosum L.), igual que simulacions de la dinàmica poblacional dels fitoseids depredadors i els àcars fitòfags. 
          En el laboratori es va estudiar el consum de presa i els principals paràmetres biològics i demogràfics dels dos depredadors quan s'alimenten de T. urticae. Els resultats del laboratori van indicar que la duració del desenvolupament, la fecunditat i els paràmetres demogràfics de poblacions locals de N. californicus i P. persimilis eren semblants als d'altres regions geogràfiques i que quan estos depredadors consumien T. urticae els seus paràmetres aconseguien valors òptims. 
          En l'hivernacle es va avaluar la seua eficàcia en tres relacions depredador-presa, 1:12, 1:8 i 1:4 per als assajos amb T. urticae, i 1:16, 1:8 i 1:4  per a assajos amb T. turkestani i T. evansi. També es va determinar l'índex de dany i la distribució dels àcars en les plantes i el seu comportament dispersiu en funció del temps i de la densitat poblacional. En l'hivernacle, P. persimilis va ser capaç de reduir i eliminar a T. urticae i a T. turkestani en les tres relacions depredador-presa assajades, mentres que N. californicus només va reduir de forma significativa a T. urticae i T. turkestani en la relació depredador-presa de 1:4. No obstant, cap dels dos depredadors va ser capaç de controlar a T. evansi. A mesura que va ser augmentanda la densitat poblacional, també va augmentar l'índex de dany, però els danys en les plantes de fesol van ser més severs amb T. turkestani que amb T. urticae. T. evansi en les plantes de creïlla, a les tres setmanes, va provocar que s'aconseguiren els màxims valors de l'índex de danys. A més, en este estudi es va poder constatar que T. urticae i T. turkestani, igual que P. persimilis, van tendir a moure's cap a les fulles superiors amb l'augment de la densitat poblacional, mentres que N. californicus va romandre en els fulls inferiors. 
          A més dels assajos de laboratori i hivernacle, es va realitzar una simulació de la dinàmica poblacional d'ambdós depredadors amb T. urticae i T. turkestani per mitjà d'un algoritme de selecció. L'objectiu de la simulació va ser determinar el número de fitoseids que s'havien d'alliberar en funció de la capacitat de creixement, del temps d'extinció de la presa, i dels nivells de dany que podria provocar el fitòfag en la planta hoste. L'anàlisi de les simulacions realitzades va permetre validar el model matemàtic utilitzat, ja que es va observar una coherència entre les prediccions del model i els resultats experimentals obtinguts en els assajos d'hivernacle. Si la població inicial del fitòfag era de 25 àcars per planta, es va estimar que la dosi mínima de solta de N. californicus era de 12  i 20 espècimens per planta en presència de T. urticae i de T. turkestani, respectivament; en tant que la dosi mínima de solta de P. persimilis seria de 6 a 8 àcars per planta, per a controlar a T. urticae, la qual hauria d'augmentar-se a 12 espècimens per planta, si la plaga fora l'espècie T. turkestani. 
          Paraules claus: Phytoseiulus persimilis, Neoseiulus californicus, Tetranychus urticae, Tetranychus turkestani, Tetranychus evansi, control biològic, relació depredador-presa, índex de danys, simulació.