L’aritmética en coma fixa te la propietat de realisar operacions amb números decimals amb un cost computacional sanser. A pesar de no estar soportada de forma nativa per els llenguatges de programació i per les CPUs generalistes, es l’aritmética ideal per aplicacions de control industrial, simulació, informática gráfica, multimedia i senyal digital, etc. La falta de normalisació i suport impedeix el seu us astés a molts camps de la informática. Esta tesis justifica l’utilisació d’esta aritmética a la informática i en concret al camp dels gráfics per computador. En primer lloc realitza un estudi d’implementació i normalisació de l’aritmética presentant increments de potencia relatius i precisions obtingudes tant a operacions aritmétiques com a funcions sinoidals, exponencials o logarítmiques. Seguidament s’aplica a alguns eixemples de simulació discreta i de vol. Dins dels gráfics per computador s’analisen els algoritmes de dibuix de primitives básiques com les llinies, amb i sense aliasing, així com el seu retall i el dibuix de circunferencies i elipses. Es realisa un estudi del estat del art en estos cuatre camps. A continuació es presenten algunes implementacions i s’analitza la millora del cost computacional i de la precisió obtessa respecte dels algoritmes de força bruta i dels tradicionals. Mentres els algoritmes tradicionals solen donar un error comprés entre els 0.32 i els 0.45 píxels, depenguent de la primitiva analitzada, els algoritmes basats en la coma fixa no solen superar els 0.25 de midga, igualant el mínim error teóric generat per els algoritmes de força bruta. Per un altre costat, els algoritmes basats en l’aritmética en coma fixa solen millorar la velocitat midga dels algoritmes tradicionals, pugense a vegades obtindrer aceleracions elevades si es utilisen técniques de paralelisació. Açó sería el cas de la versió paral.lela del algoritme DDA amb i sense aliasing que podría dibuixar una recta amb cost temporal logarítmic respecte de la seua llongitud en píxels. Els algoritmes obtinguts son tan sencills que poden ser implementats alguns dells en hardware dins d’un processador grafic de forma molt eficient i amb un consum baix de recursos o implementarse en forma de rutines en ensamblador molt rápides dins dels paquets grafics tipus OpenGL o com a controladors d’impresores. Així mateix, les técniques de paralelisació permeten utilisar esquemes SIMD fácilment implementables a arquitectures SWAR comercials tipus MMX o superior, poguent incrementar la velocitat de cálcul del ordre d’un 30% mes segons les implementacions práctiques realisades.