RESUM

    En el context de l'art contemporani, una investigació centrada en l'autoria de Marcel Broodthaers mai no és innocent. L'examen de la seua trajectòria artística amb un enfocament teòric i crític permet valorar el seu treball com una obra heterogènia i coherent més que com una sèrie d'experiments que abasten la poesia, la fotografia, el cinema o l'escultura en el sentit estricte del gèneres .
    Globalment, les seues propostes giren entorn de la qüestió del paper de l'art en la societat i del paper de l'artista. Broodthaers comença a realitzar els seus primers assemblages per finals del 1963 preguntant-se si no podria vendre alguna cosa. Després, el 1968, construeix a Brussel·les la ficció del Musée d'Art Moderne, Département des Aigles enmig de l'ambient de revolta social amb la intenció d'escenificar l'enfrontament entre la violència institucional i la violència poètica. L'empremta d'aquesta experiència justifica posteriorment  la concepció d'exposicions retrospectives o antològiques com a altres formes de ficció i la idea de Decor esdevé la síntesi dels seus interrogants sobre la funció social de l'obra d'art. Tanmateix, la repercussió del treball de Broodthaers i la seua relació amb les institucions artístiques – galeries, museus, feries d'art, macroexposicions, biennals, etc. – és d'allò més interessant. 
    L'autoria de Broodthaers constitueix un model d'utopia. Però, no es tracta d'una utopia romàntica pura sinó d'una utopia bastarda i mestissa que actualitza els llegats artístics de Mallarmé, de Baudelaire, de Duchamp, de Schwitters i de Manzoni. Aquest model d'autoria pervé ser una forma d'exercir la llibertat artística i de preservar la memòria: una estratègia de resistència i de supervivència espiritual, la qual cosa resulta avui dia prou estimulant.