Resum en valencià. Quan un cromòfor absorbeix un fotó que te l’energia correcta, aquest sistema pot generar estats excitats singlets (S1). Aquest estat pot relaxar-se en un altre estat excitat triplet (T0). Tots dos estats electrònics (S1 i T0) poden sofrir relaxacions a l’estat fonamental mitjançant un procés emissiu o no emissiu (fluorescència i fosforescència). Els estats excitats poden ser oxidats o reduïts en presència de compostos dadors (D) o acceptors (A) La transferència electrònica fotoinduïda pot originar-se tant des de l'estat electrònic excitat singlete S1, com del triplet T0, sempre que l'energia d'aquests sigua superior a l'energia de les espècies resultants. Aquest procés de transferència electrònica fotoinduïda, dóna lloc a un estat de separació de càrregues (S•-/D•+ o S•+/A•-). Des dels anys vuitanta, els processos de transferència electrònica fotoinduïda han estat objecte d'un intens estudi, resultat del qual han sorgit algunes aplicacions d'interès comercial, mereixent un especial esment les cel·les fotovoltaiques, el fotocromisme i electroluminiscència. Basant-nos en aquests principis, la present tesi doctoral persegueix la caracterització i la determinació del comportament d'estats de separació de càrrega, mitjançant l'ocupació de tècniques fotofísiques i especialment de centelleig làser. Com es pot veure, els capítols 3, 4 i 5, es centren en l'estudi d'aquests estats de separació de càrrega en copolimers derivats de fluoren i unitats dadores i acceptores d'electrons, per a la determinació dels estats transitoris generats per absorció d'un fotó, i per a determinar si aquests espectres transitoris corresponen o no a estats de separació de càrrega. També s'estudia el comportament electrocròmic del copolímer PF4Ox. Al capítol 6 de la tesi s’estudia la transferència electrònica fotoinduïda en materials sòlids amb morfologia de partícula esfèrica, que conté viológen i difenilantraceno com agents acceptors i dadors d'electrons, formant part de l'estructura o en l'interior dels porus, on la falta de difusió serveix per a perllongar notablement el temps de vida de ió radical resultant de la transferència electrònica i establir el seu potencial i utilitat en el desenvolupament en cel·les *electroluminiscents El capítol 7 estudia la generació fotocatalítica d'hidrogen amb llum visible per irradiació de la parella [Ru(bpy)32+]-MV++ en presència de cucurbit[n]uriles, establint quines d'aquestes càpsules orgàniques influeixen favorablement en l'eficiència global del procés mitjançant la tècnica de *fotòlisis de centelleig làser. Finalment s'estudia el comportament com a semiconductors dels nous materials reticulars metall-orgànics, on l'absorció d'un fotó pot conduir a una transferència electrònica. Aquesta transferència electrònica amb separació de càrregues, fa que el material pugui simultàniament acceptar o cedir electrons en funció de les espècies amb les quals es trobi en contacte i dels seus potencials rédox respectius.