La primera constatació que es desprén de l'anàlisi dels resultats és que la superfície citrícola valenciana ha descendit al llarg d'estos últims anys, ja que les 200.000 ha. SPE estimades per a l'any 2005 que equivalen a 186.000 ha. de superfície física, s'ha passat en 2009 a 190.922 ha. SPE que equivalen a 177.557 ha. de superfície física. 
       És rellevant, no obstant això, la dada que el 44% de la dita superfície no superava en la dita data els 10 anys d'edat, la qual cosa posa de manifest l'important esforç que han desenrotllat els citricultors valencians per a readaptar l'estructura varietal de les seues plantacions per mitjà de doblats i sobreempelts per a substituir unes varietats per altres que, almenys a curt termini, presentaven millors perspectives comercials. 
       A l'analitzar l'estructura varietal de les plantacions jóvens destaca marcadament, amb un 31% del total i 26.175 ha., el predomini de les taronges tardanes, substituint a les Clementines de mitjana estació (28% del total i 24.320 ha.) entre les que la varietat “Clemenules” és la protagonista absoluta (15.220 ha.). També són importants les xifres de plantacions jóvens de Clementines primerenques (6.825 ha.) i de mandarines (4.959 ha.), les primeres de les quals poden resultar molt problemàtiques, sobretot en zones no molt primerenques on el seu període de comercialització és més breu al finalitzar quan apareix en el mercat la varietat “Clemenules”. La situació de predomine de Clementines i mandarines en les plantacions jóvens és especialment marcat en la província de Castelló, on representen el 83% de les mateixes. 
       L'anàlisi realitzat a nivell provincial posa de manifest les marcades diferències existents en les estructures varietals de les tres províncies. Mentres que a Alacant destaca la importància relativa de llimeres i tarongers tardans, Castelló dedica el 83% a Clementins i mandarins. La província de València presenta, en un cert sentit, una situació intermèdia, caracteritzada per la importància de Clementins (29%) i tarongers tardans (27%) i l'important paper que juguen en esta província els tarongers primerencs (22%), encara que el seu ritme d'expansió és molt inferior al dels altres dos grups.
       Al combinar la informació de les piràmides d'edats de les plantacions amb les dades sobre rendiments mitjans per a obtindre unes previsions d'evolució del potencial de producció de la citricultura valenciana durant el pròxim decenni (2009/10-2018/19), a fi de precisar la possible evolució temporal de les superfícies citrícoles, ha sigut necessari introduir determinada hipòtesi respecte a noves plantacions i arrancades o abandons de les existents.
       És important reiterar que en esta tesi no s'ha pretés “endevinar” quin serà el comportament futur dels citricultors valencians respecte d'això, ni construir un model economètric predictiu del mateix que, al marge de la seua possible arbitrarietat, haguera resultat impossible d'estimar a partir de dades passades, per trobar-nos davant d'una situació de crisi sense precedents semblants que puguen servir com una referència vàlida.
       Assumint que les arrancades de plantacions es limitaren al que podria qualificar-se de mortalitat “natural” deguda a l'envelliment de l'arbratge, la producció citrícola valenciana continuaria augmentant en el decenni 2009-2019 a un ritme mitjà d'1.2% anual, fins a aconseguir un volum de 3.676.979 t en la campanya 2018/19. Com cabria esperar, donada l'estructura varietal de les piràmides d'edats, l'augment serà especialment ràpid en Clementines primerenques (+4.12%) i mandarines híbrides (+3.89%), mentres que l'increment de producció de taronja primerenca (-1.41%), taronja de mitjana estació (-3.16%) i Clementina tardana (1.09%)serà negatiu.
       En tot cas, el model desenrotllat en esta tesi i la informació arreplegada en el mateix, permeten de forma molt senzilla obtindre prediccions de producció davall qualsevol altra hipòtesi que es voldria investigar.
       Davall la hipòtesi que els productors decidiren arrancar o abandonar entre el 2% i 3% anual la superfície citrícola en plantacions de més de 10 anys d'edat, la qual cosa suposaria una disminució mitjana anual de l'1,3% de la superfície citrícola valenciana. S'estima que en període de 10 anys, la producció es reduiria un 5% aconseguint-se en la campanya 2018/19 una producció de 3.139.280 t.