La present tesi compta amb dos objectius. D'una banda introduir i validar un mètode d'anàlisi de corrents estatóricas per al diagnòstic de màquines d'inducció connectades a la xarxa que operen en estat transitori, basat en l'ús de filtres de rebuig de freqüència en combinació amb la distribució de Wigner-Ville, amb especial interés en la seua aplicació per a la detecció incipient de defectes. El segon objectiu consistix a replicar de la manera més fidedigna possible el procés de ruptura d'una barra en el rotor d'un motor d'inducció. Per a això s'ha dissenyat un assaig encaminat a provocar la dita avaria sotmetent un motor a fatiga. Amb este objectiu s'ha construït un banc de proves i emplaçat els sensors necessaris, així com un sistema d'arreplega de dades de manera automatitzada. Addicionalment, s'ha dissenyat els programes de processament dels mateixos, també per a ser dut a terme de la manera el més desatesa possible. A fi de comprovar la novetat del mètode i de fonamentar l'entorn teòric en què es desenvolupa, es realitza una presentació de l'estat de l'art, que engloba tant als motors d'inducció de gàbia -comercials i certs models experimentals- i les seues avaries, com els mètodes d'anàlisi del senyal, especialment durant transitoris. A continuació, s'introduïx la tècnica de diagnosi proposada basada en l'ús de la distribució de Wigner-Ville, el seu desenrotllament des de la transformada Wavelet discreta, la seua evolució per mitjà de l'aplicació de filtres IIR (Infinite Impulse Response), i el seu perfeccionament per mitjà de filtres FIR (Finite Impulse Response). Esta tècnica subministra un diagrama en temps-freqüència sense discontinuïtats capaç de reflectir una major quantitat d'informació comparada amb altres tècniques, amb la qual cosa facilita la identificació de la falta, perquè és possible seguir l'evolució en dos dimensions dels components de fallada durant els transitoris de la màquina, tant de baixes freqüències, tradicionalment usats amb este objectiu, com els d'altes freqüències, introduïts ací com a novetat. Així mateix s'inclou un mètode de quantificació basat en el càlcul de la freqüència instantània. La validació del mètode proposat es realitza en dos parts, en primer lloc s'analitzen corrents estatóricas simulades de tres tipus de motors d'inducció, en diferents estats i condicions d'operació. Quatre mètodes de simulació són empleats per a obtindre dites corrents, dos d'ells analítics, ideats pel grup d'investigació i que han donat lloc a un desenvolupament també presentat en esta tesi; i altres dos per mitjà d'elements finits. A continuació, la validació del mètode proposat s'amplia amb l'anàlisi de corrents estatóricas de motors de gàbia d'esquirol reals, estudiant-se els principals defectes d'este tipus de màquines. Després d'això, la part experimental prosseguix amb l'anàlisi de l'assaig de ruptura de barra per fatiga, on s'ha aconseguit reproduir de la manera més fidedigna possible l'evolució d'esta avaria. Diversos mètodes de diagnòstic basats en diferents tècniques d'anàlisi del senyal s'empren en l'estudi dels corresponents corrents estatóricas per a comprovar la seua bondat a l'hora de seguir la progressió del defecte. Este assaig s'ha ampliat amb el disseny i construcció d'un motor invertit, açò és, un motor de rotor bobinat amb la gàbia d'esquirol muntada sobre l'estator, així com el sistema de captació de dades necessàries per a la seua monitorització, que subministra informació addicional respecte al procés de ruptura de barres. Les principals conclusions d'esta tesi són: - La validació un mètode de diagnòstic per mitjà de la distribució de Wigner-Ville basat en l'estudi del transitori de motors d'inducció connectats directament a la xarxa capaç de detectar totes les fallades que patixen este tipus d'equips. - La validació d'un mètode de quantificació de defectes basat en el càlcul de la freqüència instantània. - La reproducció en les condicions més realistes possibles del procés de ruptura d'una barra, així com el procediment per a realitzar-ho, i la recopilació d'una base de dades amb 82.265 cicles d'operació durant este assaig.