La detecció automàtica de text reutilitzat consisteix a determinar si un text ha estat 
produït considerant-ne un altre com a font. El plagi, la reutilització de text sense 
citar-ne l'autor, és potser el tipus de text reutilitzat mées famóos. Els casos de plagi 
han incrementat considerablement en els últims anys, en part, a causa de la facilitat amb 
què es pot accedir a la informació a través de mitjans electrònics. Això ha fet que 
experts en anàlisi de textos parin atenció a aquest fenomen.

Basant-se en tecnologies de processament del llenguatge natural i recuperació d'informació, 
els mètodes de detecció automàtica de text reutilitzat comparen milers de documents, a la 
recerca de la possible font d'un text presumiblement reutilitzat. Quan es volen trobar 
casos de reutilització entre llengües diferents, es poden utilitzar tècniques de traducció 
automàtica. Gràcies a tota aquesta tecnologia, és possible realitzar milers de 
comparacions exhaustives, fins i tot entre documents en llengües diferents, cosa impossible 
de dur a terme manualment.

En aquesta tesi ens centrem principalment en tres tipus de reutilització: 
(i) reutilització de text entre llengües diferents, 
(ii) reutilització de text amb paràfrasis, i 
(iii) reutilització monolingüe i entre llengües a dins i des de la Wikipedia.

En el cas de la reutilització de text entre llengües, proposem un model per mesurar la 
similitud entre textos basat en traducció automàtica estadística. El model es compara de 
manera exhaustiva amb altres models disponibles actualment. Aquesta comparació mostra que 
és una de les millors opcions per tractar aquells casos en què es busquen traduccions 
exactes, sense tenir importància si aquestes han estat generades automàticament o manual.

En el cas de la reutilització de text amb paràfrasis, que constitueixen el nucli del plagi, 
investiguem els tipus de paràfrasi que són més difícils de detectar pels sistemes. 
L'anàlisi de la detecció de plagi des de la perspectiva de la paràfrasi és pionera, en el 
sentit que mai abans s'havia dut a terme. Dels resultats del nostre treball, destaca el 
fet que les estratègies de paràfrasi més utilitzades són els canvis lèxics. Això caldria 
tenir-ho en compte en la creació de la propera generació de detectors de plagi.

Finalment, explorem la Wikipedia com un entorn on interactuen infinitat d'autors; on els 
continguts són reutilitzats en la generació de noves versions d'un article i també salten 
d'una llengua a una altra. La nostra anàlisi del plurilingüisme mostra que aquelles 
Wikipedies en llengües amb menys recursos tendeixen a estar més ben enllaçades amb les 
altres. També investiguem fins a quin punt és factible extreure fragments paral·lels de 
la Wikipedia amb l'objectiu de (i) detectar casos de reutilització entre llengües a 
l'enciclopèdia i (ii) enriquir el nostre model per tal de poder mesurar la similitud de 
textos en diferents llengües.

Amb l'objectiu de provar els nostres models empíricament, fem milions de comparacions, 
tant monolingües com entre llengües, basant-nos en diverses tècniques de representació i 
mesures de similitud. En molts casos, els nostres experiments es realitzen considerant 
corpus desenvolupats per nosaltres mateixos, els quals estan ja disponibles de manera 
gratuïta per a qualsevol investigador interessat.