L'alt nivell de potència de càlcul requerit per algunes aplicacions només pot ser aconseguit per sistemes multiprocessador. Estos sistemes consistixen en diversos processadors que es comuniquen per mitjà d'una xarxa d'interconnexió. L'enorme augment tant en la grandària com la complexitat dels sistemes multiprocessador ha disparat el seu consum d'energia. Les tècniques de reducció de consum de potència s'estan aplicant a tots els nivells en els computadors i la xarxa d'interconnexió no pot ser una excepció.

En este entorn, les xarxes d'interconnexió més ampliament utilitzades estan basades en topologies regulars: directes, com els torus, i indirectes com els fat-tree. En ambdós casos el consum de potència de la circuiteria de la xarxa d'interconnexió contribuïx significativament al total del sistema. 

En esta tesi, proposem una estratègia per a reduir el consum de potència en les xarxes d'interconnexió, tant directes com indirectes. Aquesta estratègia es materialitza en un mecanisme que combina dos tècniques alternatives: (i) la connexió i desconnexió dinàmica dels enllaços de la xarxa en funció del tràfic (qualsevol enllaç pot ser apagat, sempre que la connectivitat de xarxa estiga garantida), (ii) l'ajust dinàmic de l'ample de banda dels enllaços en funció del tràfic. En ambdós casos, la topologia de la xarxa no es veu modificada. Per tant, el mateix algoritme d'encaminament pot ser usat independentment de les accions d'estalvi en el consum dutes a terme, simplificant així el disseny del router. Els nostres resultats mostren que el consum de potència de la xarxa es pot reduir enormement, a costa d'algun increment en la latència. No obstant això, la reducció de potència aconseguida és sempre major que la penalització en la latència.