Resum En l'actualitat la mesura de descàrregues parcials constituïx una ferramenta eficaç per al diagnòstic de fallades d'aïllament. La present tesi està centrada en els diferents mètodes d'assaig de descàrregues parcials en cables de mitja i alta tensió. Principalment s'ha estudiat la influència dels diferents mètodes d'assaig en l'avaluació de la càrrega dels polsos de descàrregues parcials en assajos off-line (assajos en què es trau el cable fora de servici). La tesi analitza les particularitats dels mètodes convencionals, i dels nous mètodes o mètodes no convencionals. Els mètodes convencionals, empleats des dels anys 60 en laboratoris d'alta tensió, empren filtres pas-banda com a ferramenta per a l'avaluació dels polsos de descàrregues parcials. Els mètodes no convencionals empren sensors amb amples de banda molt superiors als mètodes convencionals perquè açò permet la localització dels polsos per tècniques de reflectometría i l'ús de ferramentes matemàtiques que ajuden a la identificació dels polsos de descàrregues parcials. En esta tesi s'analitzen diferents mètodes d'avaluació de càrrega per als mètodes no convencionals, i s'establixen els límits de la incertesa en les dites mesures en funció de l'amplada de banda dels sensors i de la longitud dels polsos de descàrregues parcials. La tesi aborda l'anàlisi dels transformadors de corrent d'alta freqüència que comunament s'empren com a sensors de descàrregues parcials per a mesures acoblades per camp magnètic, i l'anàlisi dels sensors acoblats per camp elèctric. La comparativa d'ambdós sensors permet extraure conclusions sobre els amples de banda obtinguts, de la incertesa aconseguida per a diferents longituds de pols i mètodes d'avaluació de càrrega, i de la sensibilitat dels sistemes de mesura que empren estos sensors. Les mesures experimentals s'han realitzat emprant diferents prototips de sensors acoblats per camp elèctric i per camp magnètic, mesurant la seua resposta en freqüència i la resposta davant de polsos de descàrregues parcials. La part experimental i constructiva, ha culminat amb el desenrotllament i construcció d'un sensor acoblat per camp elèctric amb el que s'aconseguixen sensibilitats pròximes als límits físics d'este tipus de mesures, amb un amplada de banda que comprén des d'uns pocs quilohertzs fins als megahertzs, la qual cosa implica incerteses en la determinació de la càrrega molt baixes en comparació amb altre tipus de dispositius. Com a conseqüència dels anàlisis realitzats en esta tesi, es proposa una tipologia de circuit de mesura amb què poden realitzar-se mesures de gran amplada de banda produint mínimes distorsions de la forma d'ona dels polsos de descàrregues parcials. A més, la configuració del circuit de mesura proposada permet distingir entre descàrregues parcials produïdes en els extrems del cable per mitjà de l'anàlisi de la forma d'onda del pols, resolent la indeterminació que es produïx a l'emprar tècniques de reflectometría pures.