Resum
 Entre els anys 2000 a 2005, s’han dut a terme assajos de camp en diverses localitats de les províncies de Buenos Aires i Santa Fe, i també s’han fet anàlisis de laboratori que, en conjunt, han permès estudiar i analitzar la morfologia, el comportament agronòmic i les característiques químiques del gra de vint-i-vuit noves línies de cria endogàmica perllongada i dotze híbrids simples, derivats d’aquestes, portadors de gens recessius d’interès comercial. 
       Les noves línies endogàmiques CIG i els híbrids simples HC es caracteritzen per tenir d’11 a 15 fulles totals i fins a 2 espigues productives per planta, i això darrer revela un comportament excel·lent dels materials sota les condicions d’assaig. Els híbrids simples sobreïxen per la seua arquitectura moderna, manifestada a través d’una altura de planta reduïda, altura d’inserció de l’espiga, menor nombre de fulles i disposades en forma dreta respecte a la tija. La prolificitat assolida en els materials HC és similar a la dels millors híbrids comercials conreats a l’Argentina. 
       És destacable l’alt grau de precocitat a floració femenina (R1) en els materials desenvolupats, ja que aquesta fase s’assoleix després d’acumular una suma tèrmica inferior a 680,0 ºC-dia en el 64,3% de les línies criades endogàmicament i 50% dels híbrids simples HC, per la qual cosa aquests materials ultraprecoços corresponen a les classes FAO 100 i 200. La resta dels genotips necessita acumular 680,0 ºC a 720,0 ºC-dia fins a la mateixa fase fenològica,  i són qualificats com a precoços (classe FAO 300-400). El nivell de precocitat dels híbrids HC en facilitarà el cultiu en zones d’estius curts i tardors humides, com per exemple la zona pampeana oest i la zona pampeana sud, així com realitzar sembres tardanes a la zona pampeana nord i a la regió de dacsa VI.
       Les noves línies CIG produeixen des de 2.371,4 kg gra/ha fins a un màxim de 6.482,7 kg gra/ha, de manera que superen el llindar mínim econòmic que qualsevol línia endogàmica ha d’assolir per a ser emprada en la producció de llavor d’híbrids simples. De la seua banda, els híbrids simples d’ús especial HC han igualat i fins i tot han superat el rendiment mitjà nacional (6,4 a 7,4 t/ha) assolit durant les collites 2002-2003 a 2004-2005. L’híbrid waxy HC1 ha mostrat el major nivell de productivitat, amb una mitjana d’11.137,1 kg gra/ha, mentre que l’híbrid d’alta qualitat proteica HC6 ha sigut el menys rendible, amb una producció mitjana de 7.246,1 kg/ha. L’efecte de l’heterosi ha multiplicat fins per quatre vegades el rendiment del progenitor menys productiu de l’encreuament. Les línies parentals CIG7 i CIG28 han contribuït fortament al rendiment dels encreuaments simples més heteròtics. 

       Els resultats aconseguits demostren que el 15% de les noves línies endogàmiques CIG i el 41,7% dels híbrids simples HC tenen un alt contingut d’oli (igual o lleugerament superior al 6,0%). Així mateix, els materials criats endogàmicament i els seus encreuaments simples tenen un perfil d’AG similar al de les dacses argentines comercials de gran cultiu. Les anàlisis d’infraroig proper han detectat que el contingut de proteïna total del gra supera el nivell de l’11% en vint-i-quatre de les noves línies CIG, i s’assoleix un valor extrem de 13,3% en el genotip CIG21. Els encreuaments simples HC tenen grans amb 10,7% a 12,2% de proteïna, sobreeixint en aquest aspecte els materials HC6 i HC8. La meitat d’aquests encreuaments simples iguala o supera el contingut proteic mitjà dels híbrids comercials conreats a l’Argentina. 
       En les línies endogàmiques CIG i híbrids simples HC d’alta qualitat proteica s’han assolit nivells de fins a 4,7 mg lisina/100 mg proteïna i 1,3 mg triptòfan/100 mg proteïna. Entre els híbrids simples destaquen particularment els genotips HC2, HC4 i HC10. Els resultats demostren que els genotips amb proteïnes de qualitat dupliquen i fins i tot tripliquen el contingut de lisina i triptòfan trobat en els materials waxy i convencionals (vitris). Els híbrids simples d’alta qualitat proteica, excepte HC5, posseeixen grans amb 50 a 75% d’endosperma vitri, per això es poden considerar com a materials opac-2 modificat. 
       Els estudis d’infraroig proper (NIRT) han detectat que les línies CIG tenen 68,0% a 72,9% de carbohidrats totals en els grans, mentre que en els híbrids simples HC s’ha detectat un rang de 69,0% a 71,5%, que encaixa dins dels valors reportats com a normals per a materials emprats en el gran cultiu. El midó sencer d’algunes de les noves línies CIG i encreuaments simples HC està constituït per un 97,5% a 99,0% d’amilopectina, i en presència del reactiu de Krisman pren una coloració violeta clar o orquídia, cosa que suggereix la presència de fins a tres dosis de l’al·lel wxa en aquests materials el fons genètic dels quals inclou informació genètica de les sintètiques V1 i V2 originàries de l’Argentina. 
       El contingut i la qualitat de proteïna, oli i midó dels grans dels encreuaments simples HC associat a la destacada productivitat d’aquestes implica que aquests materials poden produir importants quantitats de cadascun d’aquests components per unitat d’àrea i, en conseqüència, resulten molt competitius i atorguen avantatges comparatius potencials en el camp de la nutrició humana i animal, i també en les indústries de la transformació. 

Paraules clau: Zea mays L, waxy, opac-2, NIR, HPLC, cromatografia gasosa, midó, oli, proteïna, temps tèrmic, rendiment, paramètric, anàlisi multivariada