RESUM En aquesta tesi doctoral s'analitza l'impacte ambiental que té la urbanització marginal en una ciutat colombiana. Per a això, s'aborda l'estudi del fenomen a partir d'un enfocament multidisciplinari, que permet, d'una banda, identificar les múltiples causes que estimulen aquest tipus d'ocupació, i de l'altra, presentar explicacions lògiques sobre la seua conformació, evolució, consolidació i impacte. El context geogràfic d'estudi és la ciutat de Montería, la investigació es fa en vuit anys, i el període analitzat transcorre entre 1952 i 2010. La tesi mostra, a partir de diferents enfocaments disciplinaris, l'efecte negatiu que l'ocupació irregular dels terrenys causa als subsistemes ecològic, social, econòmic i urbanístic, i els respectius fenòmens que aquest efecte genera en cada un d'ells, o col·lectivament, és a dir, l'alteració dels ecosistemes locals, els riscos sanitaris, la insalubritat, els desequilibris econòmics i les deficiències urbanístiques que incidixen negativament en la qualitat ambiental urbana de la ciutat de Montería. A més a més, s'establixen diferents categories d'assentaments, associades essencialment, a elements de tipus constructiu, origen del domini, temps de conformació i percepció dels seus ocupants. L'enfocament multidisciplinari amb què s'abordà aquesta investigació va exigir recórrer a una diversitat d'elements teòrics que provenen no només de l'urbanisme, sinó d'altres disciplines com l'arquitectura, l'economia, l'ecologia, el dret i la sociologia, i dins dels quals destaquem els conceptes tradicionals d'urbanització, o ciutat "informal", "marginal," espontània ","irregular", "subnormal ", "assentament de desenvolupament progressiu ", i "habitatge d'autoconstrucció". Igualment s'aporten nous elements teòrics, que possibiliten una millor comprensió i explicació del fenomen, i l'ampliació d'un glossari, fins ara una mica polèmic. Aquests conceptes són: "habitatge subnorma", "habitatge de transició" "ciutat subnorma", "urbavillanització", "assentament de lent desenvolupament", "desenvolupament retardat" "precari", "semiconsolidat", i "assentament informal de promoció pública" . Per l'assoliment dels objectius va ser necessari l'estudi del fenomen en altres contextos geogràfics, dins i fora del país, mitjançant rigorosa consulta bibliogràfica o mitjançant el treball de camp. En aquest ordre d'idees, les dades es van obtenir directament de fonts primàries, i en gran mida de fonts secundàries d'alta fiabilitat, principalment d'experts llatinoamericans, europeus i nord-americans, d'elevat reconeixement internacional en l'àrea de l'urbanisme i el medi ambient. Com a complement de les dades existents, es presenten nous esquemes d'anàlisi d'impacte ambiental i una proposta d'intervenció en els assentaments informals. La investigació aporta una sèrie de conclusions, que d'acord al seu impacte, són relacionades de la següent manera: a) conclusions associades a aspectes socials i jurídics, b) associades a aspectes urbanístics i arquitectònics; c) a aspectes econòmics, i d) a aspectes ecològics. Per arribar a cadascuna d'elles es va tindre en compte el rol que juguen els diferents actors que participen en aquest fenomen, principalment els del govern central, l'administració municipal, la comunitat, els urbanitzadors irregulars, els propietaris de sòl i les Organitzacions No Governamentals (ONG). Finalment, una d'aquestes conclusions principals va permetre establir que el principal problema en aquesta ciutat, no són els assentaments informals, ni el seu nombre, ni la població com a tal, sinó les condicions socials, econòmiques, urbanístiques i ecològiques que en resulten del seu emplaçament en llocs no aptes per a habitatge, o susceptibles de reserva natural.