RESUME
El objectes immaterials a les xarxes socials digitals. El objecte “transactor” com nova categoría artística.

Com és possible iniciar i mantindre relacions estretes amb persones que mai tinguerem físicament a prop? Podem conèixer realment a l’altre mitjançant aquesta mediació? Quin rol acompleixen els artefactes tecnològis amb els quals ens comuniquem? I els objectes immaterials que intercanviem? Intervenen aquests objectes a les relacions mes enllà de la voluntat dels seus remitents? Es poden considerar com un actor més d’aquestes relacions? Què els ocurreix durant el seu trànsit? Queden empremtes d’aquestes mediacions? A més,  podem pensar aquests intercanvis com a transaccions?
Les noves tecnologies d’informació i comunicació han penetrat de tal manera en les societats contemporànies que telèfons mòbils i ordenadors personals –entre d’altres dispositius- solen convertir-se en una mena de pròtesi del seus amos, una pròtesi social, laboral i afectiva. Mitjançant ells es produeixen i intercanvien textos, imatges, videos i d’altra informació amb altres subjectes. L’utilització –producció, manipulació, circulació i consum- de certs objectes immaterials dins les xarxes socials digitals planteja amb especial èmfasi qüestions que fins fa algunes dècades no mostraven la mateixa rellevància: una reformulació de la relació entre subjecte i objecte, a més de la reorganització econòmica que això suposa.
Proposem nomenar aquests objectes, objectes “transactors”: objectes mediadors,  mitjançant els quals ocurreixen  actes comunicatius, i dels quals, per cert, no eixen il.lesos. Carreguen amb una mobilitat intrínseca, son objectes-en-trànsit, “objectes de canvi” en un doble sentit, ja que són part d’una transacció –segons l’us econòmic del mot- però també sofreixen i produixen canvis. La seua incompletud ontológica produeix inestabilitat i, per tant, moviment. Un objecte incomplet, subjectat, és també un objecte inquiet.
Usem ací el mot transactor per a nomenar a aquells objectes que posseeixen, potencial o transitòriament, la qualitat de transportar, modificar i transmetre amb certa autonomia i imprevisió una o més accions de les quals formen part i que constitueixen la seva ontologia canviant.
Al llarg d’aquesta investigació fem un rastreig històric de certs canvis en la relació del home amb el treball i la economía, amb el objectiu de contextualitzar la situación dels objectes digitals a principis del segle XXI.  També posem l’accent en les maneres de llegir aquests canvis des de l’art contemporani, mitjançant pràctiques vinculades a la transacció, la proposició de nous models econòmics i la posada a prova d’instàncies col.lectives de gestió econòmica. També realitzem una experiència de tipus grupal, “l’Àgora Nòmada”, que va girar al voltant  de la producció i intercanvi d’objectes immaterials com única eina de construcció social i afectiva entre els participants.
Per últim, realitzem un creuament entre algunes practiques realizades a la web i els enfocamentes teòrics analitzats, des d’autors com  Michel Foucault, Bruno Latour, Mieke Bal, Karin Knorr Cetina y Sherry Turkle. Un anar i vindre entre la pràctica i la teoría  des del rol del participant ha sigut el mètode principal de treball, una experiència de seguiment, d’immersió i de reflexió com a subjectes actors i implicats en una xarxa immaterial d’intercanvi d’afectes, tasques i socialitat. La consideració d’aquests objectes com “transactors” convida a repensar la distribució de rols entre els actors de la pràctica artística.