Resum
MODEL DE MANTENIMENT OPERATIU EN EXPLOTACIÓ ORIENTAT A LA MILLORA DE LA FIABILITAT I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA, BASAT EN TÈCNIQUES DE GESTIÓ DEL CONEIXEMENT.
En l'actualitat, les empreses que utilitzen edificis, instal•lacions, màquines, equips, etc., per a la generació de béns o serveis, tenen la necessitat que aquests actius es troben amb la major disponibilitat possible al mínim cost, plantejant una major durabilitat de dites actives, així com els mínims costos operatius. Per açò la conservació dels equips de producció o per a un determinat servei a prestar és una aposta clau per a la productivitat de les empreses, així com per a la qualitat dels productes o serveis prestats. Tot açò redunda en un procés per a millorar la seua competitivitat, indispensable per a fer front a la creixent competència, l'evolució a l'alça dels costos i uns models de gestió massa tradicionals.
El coneixement no és un més dels factors de producció. S'ha convertit en el principal factor per a l'avantatge competitiu de les organitzacions del segle XXI. Encara que la gestió del coneixement és, i ha sigut estudiat en profunditat a partir de la dècada dels 90 del segle passat, especialment, per a la gestió estratègica, innovació, comerç, o administració de les empreses, encara queden molts interrogants en com s'articula, es transfereix i les barreres per a la seua gestió, sobretot quan parlem de les activitats tàctiques internes en les quals afecten a personal que podíem cridar de “oficis”, tals com el manteniment i muntatges industrials o explotació i conducció de les instal•lacions.
Per les peculiaritats pròpies que es donen normalment en aquest tipus d'activitat fonamental de l'empresa, el coneixement d'aquests operaris està fortament basat en la seua experiència (fort component tàcit), difícil de mesurar i articular, i no obstant açò, en nombroses ocasions, aquest trencament de la informació-coneixement, pot suposar un alt cost per a l'empresa, moltes vegades assumit com alguna cosa que afrontar, a causa de l'increment de temps de parada de producció i serveis, perdudes d'eficiència energètica, o temps d'acoblament de nou personal a aquestes àrees.
Encara que a partir dels anys 60 del passat segle, va començar a imposar-se la investigació dels sistemes de manteniment industrial (Manteniment productiu total TPM, Manteniment basat en la fiabilitat RCM, etc.), no obstant açò totes aquestes tècniques organitzatives de manteniment tenen manques quant a l'operativa en la transmissió del coneixement, pel que fa a les instal•lacions auxiliars a la producció o el servei a desenvolupar, referent al manteniment operatiu en explotació, en el qual intervenen diferents equips, elements i instal•lacions interconnectades, amb diferent confiabilitat operativa, i amb un alt grau d'informació tàcita a causa del personal que ha d'operar i mantenir aquestes instal•lacions. Aquest defecte en la transmissió del coneixement, juntament amb l'elevada inèrcia en les operatives de manteniment, fa que en molts casos es desconega el grau de fiabilitat i eficiència energètica final en les instal•lacions, les accions tàctiques per a millorar els sistemes i el grau d'operativa en manteniment, que provoca en molts casos, per a accions de reparació o reposició instantània, alts períodes d'inoperància que provoquen parades en la producció o en l'acompliment del servei a prestar.
En aquest treball s'aborda el problema i la incidència que suposa introduir tècniques de gestió del coneixement en aquesta àrea d'important transcendència per a l'empresa, analitzant la repercussió que l'adequada captació, generació, transmissió i utilització del coneixement, pot afectar sobre les activitats estratègiques que exerceix i que s'han definit com la fiabilitat dels processos i instal•lacions, la mantenibilidad, l'eficiència energètica i l'operativa d'explotació.
Després d'una descripció de l'estat de la situació i els principis bàsics de la gestió del coneixement i de l'enginyeria del manteniment, s'ha realitzat un estudi qualitatiu en diverses empreses dins de les àrees d'explotació i manteniment, amb la finalitat de conèixer les barreres i facilitadors, que aquest personal implicat troba perquè es produïsca una adequada transmissió i utilització d'aquest coneixement fonamental, definint-se les activitats estratègiques que realitzen els departaments de manteniment, i la manera en què repercuteixen en l'empresa. S'ha proposat i desenvolupat un model per a la gestió del coneixement dins de l'àrea de manteniment industrial, articulant-se durant més de dos anys en una investigació de camp a l'interior d'una indústria del sector alimentari, amb alt component en equipament tècnic i instal•lacions, amb un procés crític quant a la fiabilitat, i amb un gran component de recursos humans en l'acompliment de la funció de manteniment, amb la finalitat de quantificar l'impacte i les característiques que suposen per a l'empresa una millora de la transferència del coneixement dins de l'àrea de manteniment industrial, millorant l'eficiència d'aquest servei.
En conseqüència, aquesta investigació persegueix proporcionar referències reals i judicis d'experts que expliquen en com i per què el coneixement i la seua gestió és tan rellevant en l'àrea de manteniment de l'empresa. Aqueixes són les raons que justificarien perquè gestionar el coneixement en aquesta àrea, suposa un capital intangible, però que suficientment analitzat s'observa el seu valor tangible que afecta directament a l'organització.