RESUM L’objectiu de la Tesi és el desenvolupament d’una eina que puga permetre prendre decisions òptimes sobre la gestió de costs, des del punt de vista dels beneficis futurs, d’acord amb els condicionants reals de l’empresa que s’analitzen mitjançant la tècnica d’Anàlisi Conjunt. Tanmateix, l’esmentada eina estarà orientada a les empreses de projectes o de productes industrials amb menors recursos disponibles per a la gestió. En la Fonamentació Teòrica o Estat de l’Art, es detallen les aportacions més destacades i rellevants des del punt de l’objectiu plantejat, en els camps de Gestió de Projectes, Comptabilitat de Gestió i Anàlisi Conjunt. El primer per ser l’àmbit d’aplicació de l’eina, el segon per ser la font de la informació necessària per a la pressa de decisions sobre costs, i el tercer por ser l’eina estadística que permet modelar les possibilitat reals d’actuació de l’empresa. Amb la finalitat d’abastar l’objectiu, s’ha desenvolupat un model que, a partir de l’Anàlisi Cost-Volum-Benefici clàssic, planteja una representació alternativa de les dades d’explotació econòmica de les organitzacions. Posteriorment, tracta de determinar quina és la millor estratègia individual per abastar millores en la rendibilitat de l’explotació. Per aconseguir-lo, es recolza en una nova variable —que és una de les aportacions originals del present treball— denominada Impedància Econòmica. Aquesta variable determina quin és l’oposició o resistència relativa l’avanç en cadascuna de les tres variables sota anàlisi, Ingressos, Costs Variables y Costs Fixos (I, CV i CF). Amb la combinació d’aquests elements i amb tots els supòsits que es plantegen per al model, s’obté un resultat denominat INF, que suposa el nivell de Rendibilitat on es produeix una inflexió, entesa aquesta com el punt en el que es produeix un canvi en la variable d’actuació prioritària (I i CV o CF) per a la companyia. INF = 1 - ( PTcv/PTi - IEi/IEc) Fonamentada sobre aquesta base conceptual, es planteja una Metodologia o procediment a desenvolupar per implementar el model plantejat. Aquesta consisteix en la determinació de les Impedàncies Econòmiques mitjançant dos procediments possibles, un basat en l’Anàlisi Conjunt i un altre basat en la quantificació dels avanços i els seus costs. Emprant aquestes Impedàncies i les dades d’explotació de les organitzacions, es calcula INF. Una vegada aconseguit això, es plantegen i planifiquen els esforços de gestió a l’objecte de millorar els resultats d’explotació durant un període definit. Transcorregut eixe període es tornen a obtenir les dades requerides i es torna a plantejar el model de manera que es monitoritza i es fa un seguiment de l’evolució de l’organització període a període en un procés de millora continua. La validesa de la proposta metodològica es posa a prova mitjançant diverses hipòtesi o proposicions en les que s’avalua el nou model de representació geomètrica de les variables econòmiques (I, CF i CV), el constructe d’Impedància Econòmica com a nivell de resistència o dificultat en la millora de les esmentades variables, la utilitat de l’Anàlisi Conjunt per a la seua obtenció, la del segon procediment amb la mateixa finalitat i, finalment, la funcionalitat de la variable INF en l’optimització dels resultats d’explotació. La Implementació del model per a la seua validació s’ha realitzat de manera completa en tres organitzacions diferents, una fàbrica, una instal·ladora y una constructora. Tanmateix, s’han realitzat avaluacions parcials per a nou organitzacions més. Es recopilen i es reuneixen els Resultats de la aplicació del model de forma que proporciona una visió sintètica dels mateixos. A la llum d’aquestes dades es discuteix la validesa de les hipòtesis plantejades comprovant-se que sols queda refutada la que fa referència a la segona manera de càlcul de les Impedàncies, el que reforça la primitiva idea de utilitzar l’Anàlisi Conjunt amb eixa finalitat. De les conclusions destaca el descobriment d’escenaris contra-intuïtius respecte de les decisions d’optimització de l’explotació. Una vegada acceptada la validesa general del model, es plantegen millores encaminades al perfeccionament de la precisió en el càlcul de les Impedàncies i a la superació d’algunes de les limitacions del model.