Resum Les composicions dÕaquesta tesi, constitueixen una colálecci— representativa dÕobres indites, de la segona meitat del segle XVIII i primers anys del XIX, pr˜pies de lÕestil eclesiˆstic orgˆnic espanyol (amb lÕexcepci— de la Sonata de Ferrer, dÕestil clˆssic per a fortepiano). Els autors aqu’ estudiats van pertˆnyer a lÕentorn llevant’, per la seva procedncia, o per lÕexercici de la seva professi—; valencians com Ciurana (Joaquim i Manel), o Ferrer, i autors propers a lÕentorn geogrˆfic valenciˆ, com el cas dels germans Moreno i Polo, que van prestar els seus serveis musicals a la catedral de Tortosa (Tarragona). Mitjanant una metodologia que reuneix lÕhermenutica hist˜rica, la musicologia ÒcomparadaÓ, i la musicologia anal’tica (detallada i "a bistur’"), es pretŽn establir un model per a futurs estudis sobre el nostre patrimoni. El detall anal’tic es completa amb lÕestudi comparatiu amb els procediments dÕautors coetanis de la resta dÕEuropa; sÕhan confrontat les peces analitzades amb altres composicions coetˆnies rellevants dels autors mŽs destacats a nivell internacional. En la confrontaci— realitzada, novament iláluminen aspectes desconeguts fins al moment, en considerar-los en paralálel i amb la singularitat dÕuna escola orgˆnica espanyola. Aix’ mateix, sÕincorporen al present estudi les dades referents a la disposici— i caracter’stiques del instrument en qu es van interpretar (i per al que potser es van concebre) algunes de les obres aqu’ presentades, i tambŽ lÕanˆlisi del fons documental, tant eclesiˆstic com dels documents civils pertanyents a lÕajuntament vila-realenc, juntament amb la disposici— i prestacions de lÕ˜rgan que sÕusŽs a Vila-real des de 1724. LÕestudi biogrˆfic ha perms, finalment, lÕatribuci— possible de la pea referenciada œnicament mitjanant les inicials D.M.S., a Mariˆ Sales, organista que va prestar serveis a lÕesglŽsia de Vila-real, precisament en la segona meitat del segle XVIII, lÕestil dÕescriptura organ’stica del qual estaria necessˆriament pensat per a lÕ˜rgan de 1724. Amb els estudis biogrˆfics i el m—n personal de lÕorganista o mestre de capella, sÕestableixen els components de la prˆctica musical que es va dur a terme a lÕesglŽsia de Sant Jaume, aix’ com els estudis o formaci— musical durant el segle XVIII, les caracter’stiques de les oposicions a organista catedralici, la remuneraci— econ˜mica dels professionals mœsics, etc., que ajuden a entendre millor una mœsica basada en el servei religi—s i en lÕÒoficiÓ de mœsic i organista.