Resum
Els models utilitzats en el disseny de xarxes hidràuliques poden ser molt variats, en funció de l'objectiu que es pretén abordar. Aquest treball se centra fonamentalment en el dimensionat hidràulic de xarxes de distribució d'aigua, de manera que es complisquen una sèrie de requeriments de servici, entre els que s'inclouen condicions mínimes de pressió, velocitat, etc.
El disseny de xarxes de distribució d'aigua és un problema de difícil resolució. La major complicació radica en l'elecció dels diàmetres com a variables de decisió; ja que en este cas les restriccions són funcions implícites d'estos mateixos diàmetres, l'espai de solucions es convertix en no convex i la funció objectiu en multimodal. En este punt, els mètodes tradicionals basats en tècniques matemàtiques queden limitats a la localització de mínims locals de la funció objectiu, que depén del punt d'inici del procés de convergència.
És per això que tradicionalment el disseny, ampliació o rehabilitació de xarxes de distribució d'aigua s'ha basat en l'experiència ingenieril. No obstant això, durant les tres últimes dècades nombrosos investigadors han centrat els seus esforços a desenrotllar metodologies d'optimització que pogueren aplicar-se al disseny de xarxes de distribució d'aigua. 
L'aplicació de tècniques heurístiques d'optimització permet una busca més enllà de mínims locals, que generalment amplia el camp de busca, i per tant, la capacitat d'obtindre millors solucions. Dins d'este tipus de tècniques, els algoritmes evolutius són mètodes de busca de solucions basats en els principis naturals de l'evolució. 
Les distintes tècniques evolutives són nombroses i en la bibliografia és possible trobar multitud de models d'optimització aplicats al disseny de RDA per mitjà d'estes tècniques, però no hi ha criteris vàlids de comparació entre elles més enllà del cost mínim de disseny obtingut per una determinada xarxa. Dins d'este grup es troben metodologies com els algoritmes genètics (AG) , Particle Swarm Optimization (PSO) , Harmony Search (HS) , etc. 
L'objectiu és minimitzar els costos d'inversió necessaris per a la implantació d'un determinat sistema, partint de la situació topològica de la xarxa, la demanda en cada nuc de consum i uns requeriments de pressió mínima en els nucs. La metodologia proposada desenrotlla una codificació alfanumèrica en compte de la tradicional formulació binària. De la mateixa manera s'analitza la possibilitat d'optimitzar els distints paràmetres d'ajust associats a cada una de les metodologies plantejades.
Esta tesi compara els resultats obtinguts per algunes d'estes tècniques aplicades al disseny òptim de xarxes d'aigua. Així, a partir de les simulacions realitzades, la tesi se centra en com millorar els resultats obtinguts, per al que es realitza una anàlisi estadística no sols dels resultats obtinguts per cada un dels models d'optimització, sinó també de la influència que exercix l'ajust dels distints paràmetres de cada tècnica en el bon fer de la mateixa.
Per això es definix un índex d'eficiència de l'algoritme que permet relacionar la qualitat de la solució obtinguda amb l'esforç computacional que realitza un determinat algoritme fins a trobar la solució de disseny definitiva. L'eficiència és un nou concepte en l'aplicació de mètodes heurístics a la resolució de problemes complexos. En este cas, es representa la relació entre qualitat de la solució i velocitat de resolució de l'algoritme
L'índex d'eficiència (E) dóna una idea de la qualitat de la simulació realitzada, de manera que quant major és este número millor és la relació entre qualitat de la solució i recursos empleats per a obtindre. Este índex d'eficiència representa una forma neutra de comparar els algoritmes d'optimització basant-se en distints criteris.