El terme “Economia de l’Hidrogen” respon a una visió de futur on aquest gas, generat de forma neta i econòmica, serviria per alimentar la major part de les necessitats energètiques de la societat. Aquesta proposta reduiria la dependència actual dels combustibles fòssils, perquè l’hidrogen es podria generar a partir d’altres fonts primàries com les energies renovables o la nuclear. Igualment es disminuiria la contaminació atmosfèrica i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, ja que l’únic residu produït en la combustió de l’hidrogen en una pila de combustible és aigua.
	En aquest context, la present Tesi Doctoral pretén contribuir a la millora de l’eficiència energètica i l’abaratiment de costs (tant d’instal·lació com d’operació) de l’electròlisi alcalina de l’aigua com a via per a la producció d’hidrogen. Aquest objectiu s’ha aconseguit gràcies al desenvolupament de nous materials d’elèctrode (càtodes), components clau dels electrolitzadors.
	Les principals característiques que ha de tindre un material d’elèctrode són: elevada superfície específica (porositat), bones propietats catalítiques intrínseques, i durabilitat/estabilitat a les condicions d’operació, tot açò a un preu de producció baix. Amb la finalitat d’aconseguir un material amb totes aquestes propietats, en aquesta Tesi Doctoral s’han sintetitzat materials porosos de base Níquel per electrodeposició sobre substrats d’acer inoxidable. Amb aquest propòsit ha sigut necessari el desenvolupament d’un pretractament dels substrats, que ha garantit la correcta adherència de les capes dipositades. Els materials electrodics s’han fabricat d’acord a diferents estratègies d’electrodeposició: per una banda, materials de la classe Raney, caracteritzats per escletxes superficials; per l’altra, materials macroporosos, obtinguts sobre plantilles dinàmiques gasoses (generades per l’aplicació de densitats de corrent elevades). Amb el seguiment d’aquests procediments, s’han realitzat co-deposicions Níquel-Cobalt que, a determinats rangs de composició, milloren l’activitat catalítica intrínseca dels elèctrodes porosos com a conseqüència del sinergisme entre les propietats del Níquel y del Cobalt.
	Els elèctrodes desenvolupats han sigut caracteritzats de forma preliminar mitjançant corbes de polarització d’estat estacionari i espectroscòpia d’impedància electroquímica (EIS). La tècnica EIS ha permès la determinació de la rugositat superficial dels càtodes fabricats, paràmetre fonamental en electrocatàlisi. A partir de l’estudi dels resultats obtinguts amb les dos tècniques ha sigut possible avaluar l’activitat catalítica intrínseca i aparent dels materials, a més del mecanisme de reacció. Sobre tots els elèctrodes, la reacció d’evolució d’hidrogen (REH) es produeix mitjançant el mecanisme de Volmer-Heyrovsky, sent la desorció electroquímica l’etapa determinant de la velocitat del procés. 
	Els millors materials d’elèctrode han sigut caracteritzats a partir de corbes de descàrrega d’hidrogen i tests galvanostatics. L’ús dels elèctrodes Níquel Raney i dels electrodes Ni-Co obtinguts a elevades densitats de corrent (amb un 42.5% atòmic de Co superficial) com càtodes permeten reduir el cost energètic de la producció d’hidrogen en més d’un 25%, sota les condicions en les que es produeix l’electròlisi alcalina industrial (80°C i als sobrepotencials catòdics més alts), en comparació amb els càtodes de Níquel llisos comercials.