RESUM L’evolució del mercat de treball i dels diversos sectors productius ha precisat esforços de regulació per a garantir uns adequats nivells de seguretat alhora de desenvolupar les tasques de treball. Des dels inicis dels primers tècnics de seguretat, la seua presència i la seua formació ha evolucionat en funció de les imperioses necessitats d’apropar les capacitats dels treballadors i els requeriments dels llocs de treball. Transcorri’t sis anys des de la implantació de la titulació de Tècnic Superior en Prevenció de Riscos Laborals com a títol universitari específic, emmarcat en el disseny dels actuals plans d’estudi de l’Espai Europeu d’Educació Superior, és el moment de plantejar-ne què accions s’haurien de realitzar per ajustar el model formatiu a les tasques i competències específiques, d’acord amb els diferents àmbits competencials, de cara a millorar la qualitat de l’ensenyament i abastir una millor i més ràpida inserció laboral. La investigació s’ha plantejat en base a entrevistes dirigides a un panel de 40 experts que treballen a l’àrea de la prevenció, per avaluar la seua opinió en tres aspectes: la formació impartida en tres màsters oficials de la Comunitat Valenciana, en relació a les necessitats de formació dels Tècnics Superiors; les competències específiques o aptituds tècniques i les competències generals o aptituds humanes que hauran de reunir, i l’ordre d’importància que per a la seua empresa o organització tenen les diverses activitats que d’acord amb l’American Society of Safety Engineers (ASSE) duen a terme la major part dels professionals de la seguretat. L’anàlisi de les opinions sobre la formació impartida ha donat com a resultat sobre la formació global, que existeix una paritat entre els que opinen que la formació ha segut “bona” o “molt bona”, encara que sobre la formació teòrica, el 50% dels experts opina que és “bona” i el 35% que és “molt bona”, però sobre la formació pràctica, el 45% manifesta que la formació rebuda és “mala” i el 30% opina que és “regular”. En l’anàlisi competencial, entre les competències específiques o aptituds tècniques, la més valorada és la realització de “Pràctiques en empresa”, i entre les Competències personals/respecte a u mateix el “Compromís ètic” i “la Motivació, Entusiasme, Curiositat i Ganes d’aprendre”. A partir de les opinions dels experts sobre les activitats de l’ASSE, l’activitat més important és el “Reconeixement dels riscos: la identificació de les condicions o accions que puguen causar lesions, malalties o danys materials”, seguida de “l’Assessoria a la Direcció”, així com la “Capacitació: proporcionar als empleats i directius els coneixements i habilitats necessàries per a reconèixer els perills i realitzar el seu treball amb seguretat i eficàcia” i el “Control de riscos per a la salut”. Es conclou finalment amb que el perfil professional del tècnic resta caracteritzat en relació a la seua professionalitat, rols, funcions, activitats, tasques i competències, i que els plans d’estudi hauran de replantejar-ne tenint en compte les demandes del mercat de treball, mitjançant la seua modulació segon els nivells ENTRADA/MEDI/EXPERT, que hauran de ser equiparables als nivells acadèmics de grau, postgrau y doctorat.