R E S U M El comportament dels elements estructurals de formigó depén considerablement de l'adherència armadura-formigó. En elements de formigó pretesat per mitjà d'armadures preteses, el formigonat es realitza al voltant de les armadures tesades. Al destesar, la força de pretesat és transmesa per adherència al formigó al llarg de la longitud de transmissió. La longitud de transmissió constitueïx un paràmetre important de disseny. Ara bé, les simplificacions introduïdes en les normatives condueïxen a expressions de càlcul que presenten valors molt heterogenis, i no consideren l'evolució de la longitud de transmissió amb el temps. La hipòtesi de partida en què es sustenta aquesta Tesi Doctoral part que els elements de formigó pretesat veuen modificat el seu estat tenso-deformacional amb el temps a causa dels fenòmens de retracció i fluència del formigó i relaxació de l'armadura, amb les conseqüents pèrdues de pretesat. Es pretén, per tant, analitzar la influència d'aquestos fenòmens en el comportament adherent de les armadures preteses. S'ha realitzat una revisió de la literatura científica sobre paràmetres que influeïxen en l'adherència, sobre tècniques d'assaig per a determinar la longitud de transmissió i les pèrdues de pretesat, i sobre expressions que quantifiquen aquesta longitud i els models per a predir les nomenades pèrdues. S'ha desenrotllat un programa experimental. S'ha concebut un mètode d'assaig (ECADA+) consistent en una versió revisada i millorada del mètode ECADA, a fi de mesurar la longitud de transmissió inicial i diferida a partir del control de la força suportada per l'armadura. També s'han mesurat lliscaments d'armadures i s'han obtingut deformacions longitudinals del formigó. S'ha realitzat una anàlisi comparatiu de les longituds obtingudes per mitjà de les tres tècniques, i s'ha proposat un factor a incloure a les expressions de càlcul per a obtindre la longitud de transmissió diferida. Així mateix, s'ha comparat la força de pretesat mesurada amb l'assaig ECADA+ amb l'obtinguda a partir de deformacions del formigó, observant-se una sobrevaloració de la força de pretesat amb el mètode ECADA+. Per això, s'ha determinat un coeficient de subestimació de pèrdues de pretesat que depén de la secció transversal de la proveta, tant per a la resposta inicial com per a la diferida. Finalment, s'han estimat les pèrdues de pretesat a partir dels paràmetres mesurats usant diferents mètodes de càlcul, i s'han comparat les dites pèrdues amb els resultats experimentals.