Resum
___________________________
     Les senyals arbitràries de microones son àmpliament utilitzades en distints camps d'aplicació com radar, comunicacions, captura d'imatges i instrumentació moderna. La limitació dels sistemes elèctrics per a la generació de formes d'ona a freqüències elevades i amb grans amples de banda ha fet que al llarg de la darrera dècada es realitzen nombroses propostes de generació en el domini òptic. Després d'una revisió de totes les propostes, ha sigut possible dur a terme una classificació en funció de les tècniques de generació més rellevants.
     El principal objectiu d'aquesta tesi doctoral consisteix en la proposta, anàlisi i validació experimental d'una tècnica que permet la generació de senyals de microones fent ús d'estructures de filtrat fotònic. En concret, els filtres utilitzats en aquest treball es fonamenten en el processat de senyals òptiques incoherents amb un element dispersiu. Mitjançant l'anàlisi teòric s'ha obtingut la funció de transferència del filtre fotònic equivalent que permet calcular la senyal generada a partir de la distribució espectral de potència de la senyal òptica, la dispersió i la senyal elèctrica d'entrada. Així, ha sigut possible estendre alguns dels avantatges del filtrat fotònic a la generació de formes d'ona. De la mateixa manera, per a la tècnica proposada es distingixen dos règims d'operació, no lineal y lineal, segons la necessitat o no de considerar la dispersió de segon ordre de l'element dispersiu. En el règim lineal, es presenten vàries estructures que utilitzen diferents tipus de senyal òptica com un conjunt de làsers y una font ampla ranurada mitjançant distints tipus de filtrat. A més a més, també es presenta una estructura adicional incorporant detecció diferencial fent ús d'una estructura interferomètrica. Per a mostrar les distintes capacitats d'aquestes propostes s'ha demostrat la generació de senyals corresponents a la tecnologia UWB de impolsos radio i multibanda. La flexibilitat d'aquests esquemes ha permès obtindre formes d'ona d'acord amb els requeriments espectrals de la FCC així com mostrar un excel·lent grau de sintonització i reconfiguració. D'una altra banda, el interès del règim no lineal s'ha centrat en l'estructura amb detecció diferencial. Amb l'objectiu de mostrar les diferents capacitats del sistema s'han generat distints exemples de polsos amb chirp. Concretament, s'ha demostrat de manera experimental el control independent de paràmetres d'aquestes senyals com son el producte temps per ample de banda, la freqüència central i l'envolvent mitjançant canvis en la dispersió, el interferòmetre i la senyal òptica. En aquest treball, s'ha demostrat un marge de sintonització fins a 10 GHz i un producte temps per ample de banda màxim de 26.