Resum En l’actualitat, l’ús de residus agrícoles i/o industrials en la preparació de conglomerants per a la construcció és un tema de creixent interés. Açò es deu, d’una banda, al fet que permet gestionar alguns tipus de residus alliberant els abocadors; i, d’altra banda, perquè permet reduir els impactes mediambientals causats per la fabricació del clínker de ciment Portland, específicament pel que fa a les emissions de CO2. En la present investigació es presenta un estudi sobre la reutilització d’un residu procedent de l’ fabricació de les fibres de vidre (VCAS) en la producció de conglomerants per a la seua aplicació en la construcció civil. Per a facilitar la lectura i comprensió del treball, el mateix va ser dividit en tres parts principals: caracterització del VCAS, conglomerants de ciment Pórtland i conglomerants activats alcalinament. La primera part del treball presenta com a objectiu principal caracteritzar el VCAS des del punt de vista físico-químic. A partir d’aquests paràmetres s’ha pogut conèixer les possibilitats d’aplicació de dit material en la producció de conglomerants. Es tracta d’un material amorf, ric en silici, alumini i calci. En la segona part del treball, s’analitza el caràcter hidràulic/putzolanic del VCAS en sistemes de calç/adició mineral o de ciment Portland/adició mineral. S’ha pogut comprovar que el VCAS és una adició mineral que posseeix un caràcter putzolànic que es veu potencialitzat per a llargues edats de guarit o per a elevades temperatures de curat. La influència del percentatge de VCAS, edat i temperatura de curat, relació aigua/conglomerant, relació conglomerant/ àrid van ser algunes de les variables analitzades en esta part de la Tesi Doctoral. En general, se pot establir que substitucions entre 10i 20% de ciment Portland per VCAS, permiten obtindre materials d’excel lents prestacions. Cal destacar que en aquesta etapa de treball també va ser desenvolupat un nou mètode per a caracteritzar les adicions minerals mitjançant el monitoratge de suspensions aquoses de calç: putzolana per mides de pH i conductivitat elèctrica. A partir d’aquest nou mètode fou possible distingir la reactivitat de les diferents putzolanes analitzades. En la tercera i última etapa del treball, que ès la més extensa i de major novetat, es proposa la utilització del VCAS com a font d’aluminosilicat en la producció de conglomerants activats alcalinament. Esmentar que van ser analitzades la influència de l’activador alcalí i de les condicions de guarit en la producció i preparació dels conglomerants activats alcalinament basats en VCAS. Així, s’ha demostrat que es pot activar a 65ºC la geopolimerització del VCAS amb disoluccions activadores d’hidroxids sòdic i potàsic. A més, cal destacar que s’ha demostrat la gran eficacia en el desenvolupament de la resistència a compresió de morters de VCAS en els quals s’ha usat com a activador alcalí una disolució amb silicat sòdic. En aquesta línea, s’han dissenyat activadors per a VCAS que permiten el fraguat i enduriment a temperatura ambient. Alguns estudis preliminars sobre la durabilitat d’aquests conglomerants també van ser realitzats, demostrant que dit material presenta una major resistència front a atacs de tipus àcid, comparat amb el ciment Portland. Van ser aconseguits valors de resistència a compressió superiors a 100MPa per als morters preparats amb les condicions òptimes (3 dies de curat a 65ºC, humitat relativa superior al 95%). A partir dels resultats obtinguts en aquesta investigació es pot assenyalar la viabilitat d’aplicació del VCAS en la producció de conglomerants des del punt de vista científic i tecnològic. Tant en substitució parcial (adició mineral de substitució) o bé com a substitució total al ciment Portland (activació alcalina), s’observa que el VCAS posseix característiques adequades per a ser utilitzat en l’àmbit dels materials per a la construcció civil.