La temperatura modula les propietats electrofisiològiques del teixit cardíac. El refredament o escalfament del miocardi en models animals s'ha utilitzat amb diferents finalitats relacionades amb la investigació de les arítmies cardíaques. Fins ara, les limitacions en la metodologia emprada no han possibilitat que les modificacions tèrmiques de caràcter regional en l'epicardi fossin acompanyades d'una cartografia elèctrica simultània. Aquesta tesi pretén avançar en aquest camp treballant amb models de cor aïllat i perfós de conill. S'ha desenvolupat un dispositiu amb el qual posteriorment s'ha realitzat la investigació: un elèctrode multipolar d'alta resolució amb capacitat de modificar la temperatura epicàrdica a la zona de registre. S'han determinat les seves característiques tècniques i funcionals més rellevants. S'ha aplicat un protocol experimental encaminat a l'estudi de l'efecte modulador de la temperatura sobre determinats paràmetres electrofisiològics. S'ha estudiat: l'interval QT en ritme sinusal, l'aparició de respostes repetitives (despolaritzacions espontànies) i la inducció de FV en condicions d'estimulació programada, i un cop instaurada la FV: la velocitat de conducció, la longitud d'ona, la refractarietat ventricular, la complexitat dels mapes d'activació epicàrdica ventricular i la reversió de l'arítmia mitjançant refredament selectiu i gradual epicàrdic. Els resultats mostren la viabilitat del dispositiu per a aquest tipus d'investigacions. Això ha possibilitat la inducció de heterogeneïtats en l'activació elèctrica del teixit: en ritme sinusal l'interval QT es va allargar amb la hipotèrmia local i es va reduir amb la hipertèrmia, en condicions de FV, la velocitat de conducció es va alentir amb el fred i es va accelerar amb la calor, els canvis de temperatura van modular la longitud d'ona, l'interval fibrilatori (longitud mitjana del cicle fibrilatori) i la refractarietat –estimada a partir del percentil 5 de l'interval fibrilatori. Hi va haver canvis en els patrons d'activació deguts a la temperatura, i va augmentar la complexitat dels mapes d'activació en hipotèrmia. En condicions d'estimulació programada, no es va trobar asociación entre la presència de respostes repetitives i les heterogeneïtats induïdes, aquestes últimes tampoc van facilitar la inducció de FV. Finalment, es va comprovar que l'aplicació de refredament epicàrdic selectiu i progressiu en el model de cor perfós empleat, no va ser suficient per revertir la FV.