RESUM L'obesitat és el resultat del desequilibri entre la ingesta i la despesa energètica, provocant un augment en el pes i el greix corporal, així com major predisposició a desenvolupar malalties cròniques. S'ha observat que en el desenvolupament de l'obesitat no solament intervé la dieta, sinó també factors genètics, endocrins, psicològics i ambientals. En les últimes dècades la microbiota intestinal també s'ha inclòs entre els factors que poden tindre una influència clau en l'obesitat i el metabolisme. La prevalença de l'obesitat especialment en xiquets i adolescents cada vegada és major, constituint un dels primers problemes de salut pública a nivell mundial. Per això, és necessari seguir avançant en la identificació dels factors que poden contribuir a l'obesitat i en el desenvolupament d'estratègies alternatives que permeten disminuir la seua prevalença i les malalties associades a l’obesitat.  L'objectiu global de la tesi ha estat la identificació dels canvis en la composició de la microbiota intestinal associats a l'obesitat i la valoració de la funció de components específics de la microbiota en l'obesitat i les alteracions metabòliques i immunològiques associades a un model animal. El primer objectiu específic va ser determinar la influència d'una intervenció per al tractament de l'obesitat sobre la microbiota intestinal d'adolescents obesos i amb sobrepès. Mitjançant les tècniques de PCR a temps real o quantitativa (q-PCR) i hibridació in situ amb sondes fluorescents (FISH), es van quantificar els principals grups bacterians del tracte intestinal. Els adolescents que van experimentar major pèrdua de pes, van presentar augments de les concentracions o proporcions relatives dels grups Bacteroides o Bacteroides-Prevotella i Lactobacillus, així com reduccions del grup E. rectale - C. coccoides. La microbiota dels adolescents que van experimentar una pèrdua de pes significativa es va caracteritzar per presentar majors concentracions inicials i finals dels grups B. fragilis, C. leptum i B. catenulatum i menors dels grups C. coccoides, Lactobacillus, Bifidobacterium, B. breve i B. bifidum, la qual cosa suggereix que la microbiota de l'individu pot influir en l'eficàcia de les intervencions basades en canvis en l'estil de vida per tractar l'obesitat.  En adolescents obesos es va detectar un augment de la proporció de IgA associada a bacteris intestinals, relacionat amb les proporcions de C. histolyticum i E. rectale- C. coccoides, que es van reduir després de la intervenció per tractar l'obesitat, la qual cosa suggereix que alguns components de la microbiota possiblement implicats en l'obesitat o els seus metabòlits influeixen en el sistema immunitari de l'hoste. L'obesitat també s'associa a complicacions durant l'embaràs, incrementant el risc de salut del xiquet en néixer i el de patir obesitat i altres patologies relacionades. Per això es va plantejar també com a objectiu avaluar la composició de la microbiota intestinal de dones embarassades amb sobrepès per qPCR i la seva relació amb paràmetres bioquímics i dietètics. Les dones amb sobrepès van presentar menors concentracions dels grups Staphylococcus, Enterobacteriaceae i E. coli, i reduccions en les dels gèneres Bifidobacterium i Bacteroides. L'augment d'E.coli i la reducció de Bifidobacterium spp. i Akkermansia muciniphila també es va associar al guany excessiu de pes durant l'embaràs. A més, els augments en la concentració de colesterol sèric es van relacionar amb augments en Staphylococcus spp., els augments en el colesterol HDL i reduccions en el colesterol total es van relacionar amb augments en Bacteroides spp., els augments en àcid fòlic es van relacionar amb augments en Bifidobacterium spp. i els nivells de ferritina i transferrina reduïda van mostrar relacions oposades amb les concentracions d’enterobacteris i Bifidobacterium spp. Per tot això, es pot afirmar que la microbiota intestinal està relacionada amb el pes corporal, amb el guany de pes i els paràmetres metabòlics durant l'embaràs, la qual cosa pot ser rellevant per a la salut de la mare i del fill.  Després d'haver estudiat la relació que existeix entre la microbiota intestinal i el metabolisme, el següent objectiu que es va plantejar va ser estudiar l'efecte del cep B. pseudocatenulatum CECT 7765 com a potencial probiòtic en un model animal d'obesitat. En animals amb obesitat induïda amb una dieta rica en greix, es va observar que l'administració d'aquest bacteri reduïa el colesterol, els triglicèrids, la glucosa, la leptina, l’esteatosi hepàtica i la grandària dels adipòcits pel que fa al grup obès no tractat amb el cep. Així mateix, va millorar la funció de cèl·lules inmunocompetents (macròfags i cèl·lules dendrítiques) i va modular la composició de la microbiota, reduint les seues propietats inflamatòries. Per tant, aquest cep millora les alteracions metabòliques i immunològiques associades a l'obesitat induïda per la dieta en un model murino.