TÍTOL:
LA CIUTADELLA DE VALÈCIA. ORIGEN, EVOLUCIÓ I ANÀLISI GRÀFIC 

AUTOR:
Santiago Lillo Giner

DIRECTOR:
Jorge Llopis Verdú

PROGRAMA:
Patrimoni  arquitectònic: història, composició i estudis gràfics
Departament d´ Expressió Gràfica Arquitectònica
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

RESUM:
La Casa d´ Armes, que ocupava el vèrtex nord-oriental del recinte murallat de València, ha 
constituït des dels seus orígens un dels enclavaments fortificats de major rellevància de la 
ciutat. Entorn de la torre de l' Esperó -una de les torres que formaven part de la muralla 
cristiana- es van anar edificant els elements que han anat configurant des del segle XVI un 
espai destinat en principi a la custòdia de les armes de la Generalitat i que, posteriorment, ha 
sigut objecte de nombroses intervencions. En el segle XVIII, amb l'adveniment de la dinastia 
borbònica, l'edifici es transforma per a ser utilitzat com a quarter. A partir d'este moment, 
l'antiga Casa d'Armes passa a ser denominada com La Ciutadella. Al 1956, després de la 
successiva desaparició d'alguns dels seus elements més característics, el conjunt d'edificis que 
integren els quarters de la Ciutadella és demolit per a donar pas a la construcció dels edificis 
de vivendes que ocupen hui la zona. 
El present treball analitza alguns aspectes claus per al coneixement de l'edifici en el seu 
conjunt: els orígens de la zona, la seua relació amb l'entorn immediat, etc. Així mateix, 
s'estudia el procés evolutiu del complex militar, així com les característiques morfològiques, 
constructives i estilístiques que ho definixen i la seua relació amb altres construccions 
contemporànies o dels mateixos autors. Este procés evolutiu s'ha estructurat entorn a cinc 
etapes que han caracteritzat la morfologia de l'edifici basant-se en les diferents actuacions 
dutes a terme al llarg de la seua història. Les etapes considerades són les següents: prèvia, de 
formació, renaixentista, borbònica i moderna.