Las plantes han desenvolupat un complex sistema de defensa front a patògens. Simplificant enormement aquesta complexitat, poden distingir-se dues rutes de senyalització principals: una encaminada als patògens biòtrofs i l'altra, als necròtrofs. La síntesi i percepció de l'àcid salicílic (SA) és clau per les defenses de la planta, éssent la via majoritària front a biòtrofs. Tanmateix, encara són desconeguts pasos importants de la ruta del SA, sobretot els que estan relacionats amb la seua percepció. De fet, només s'ha descrit un mutant insensible al SA (npr1) i no s'ha pogut demostrar que en siga el receptor. Aquesta Tesi Doctoral arranca de la hipòtesi que existeixen altres components genètics que participen a la percepció d'aquesta hormona, encara no descrits. Es planteja un model biològic alternatiu als que s'han utilitzat prèviament a la literatura per l'estudi de la percepció del SA en Arabidopsis thaliana. L'esmentat model és basat en la reducció del pes fresc de la planta provocada per la inducció de resistència. Degut a la fitotoxicitat del SA quan és aplicat a dosis elevades, s'utilitza el benzotiadiazol (BTH), un dels seus anàlegs químics. El BTH incrementa la resistència de la planta front al patògen biòtrof Pseudomonas syringae, però també provoca una pèrdua considerable de la seua biomassa. Aquest model és aplicat a un rastreig genètic a gran escala i el principal grup de complementació obtingut és npr1. Els 43 nous al·lels trobats són insensibles al BTH i al SA, fet que confirma la idoneïtat del model plantejat per detectar mutants en la percepció del SA. Existeix un esbiaixament en la distribució de les mutacions presents als al·lels npr1. Aquest esbiaixament no correspon a cap dels dominis descrits de la proteïna, sinó a una zona conservada als paràlegs de NPR1. A més a més, no s'han obtingut al·lels npr1 nuls a partir del rastreig degut (tal i com s'ha confirmat després de la seua obtenció a partir de bancs de llavors) al seu fenotip intermedi front al BTH. Aquest fenotip s'explicaria per l'existència d'una redundància parcial a la percepció del SA, tot i que amb una forta preferència per NPR1. Els cinc paràlegs de NPR1 (NPR2, NPR3, NPR4, BOP1 y BOP2) presenten una funció secundària en la percepció del SA que pot ser detectada en un fons genètic nul per a NPR1. NPR1 també ha estat implicat en la inducció de resistència després de l'aplicació de metil jasmonat (MeJA), malgrat que aquest hormona controla principalment la resistencia front a necròtrofs. Tanmateix, aquests estudis havien estat basats en els pocs al·lels npr1 descrits fins el moment. L'anàlisi dels 43 al·lels del rastreig i dels dos al·lels nuls permet concloure que NPR1 no és necessari per la resistència induïda per MeJA. En canvi, els paràlegs BOP1 i BOP2 són relevants en aquest procés defensiu. Els TGAs, una família multigènica de factors de transcripció la intervenció dels quals en la ruta de senyalització del SA ha estat demostrada, també participen en la resistència induïda per MeJA. L'altre grup de complementació caracteritzat és NRB4 (NON- RECOGNITION-OF-BTH-4), amb tres al·lels que presenten mutacions puntuals. NRB4 és el segon gen necessari per la percepció del SA. Els tres al·lels nrb4 del rastreig comparteixen amb npr1 tots els fenotips estudiats relacionats amb defensa. Per contra, els al·lels nrb4 nuls presenten una pèrdua total de la resposta defensiva mediada pel SA, éssent fins i tot més extrems que npr1 en alguns fenotips. A més a més, presenten un patró de creixement alterat i són estèrils. No s'ha detectat cap interacció entre ambdues proteïnes i s'ha determinat que NRB4 actua en la ruta després de NPR1. De fet, NRB4 forma part del complex Mediator i és l'ortòleg de MED15 en Arabidopsis. Aquest complex és necessari per la regulació general de la transcripció. Malgrat la seua funció com a conjunt, per moltes de les subunitats han estat descrites funcions específiques de processos fisiològics concrets, com el relacionat amb el SA en NRB4/MED15. Els resultats obtinguts indiquen que NRB4 és essencial per la planta. L'explicació més senzilla és que l'esmentada subunitat presente altres funcions a més de les relacionades amb SA que, en ser suprimides, donen lloc a una planta inviable. Tanmateix, l'anàlisi dels transcriptomes no apunta la supressió de cap altra senyalització o funció. A més a més, els al·lels nuls presenten fenotips més severs en defensa però cap altre fenotip destacable tret d'aquell evident en desenvolupament. Aquests resultats i el fet que el SA també tinga un paper important en el creixement i desenvolupament de la planta suggereixen que la rellevància de NRB4 és deguda exclusivament a la seua funció en la percepció del SA, cosa que implicaria que el SA és essencial en el correcte desenvolupament de la planta.