Resum

Arlequín és un mutant insercional de tomaca el caràcter més rellevant del qual és la conversió homeótica dels sèpals en òrgans suculents que maduren com un fruit. La caracterització genètica ha indicat que la mutació Arlequín és de naturalesa semidominant i ha permés associar el fenotip mutant a la presència d'una inserció única del T-DNA d'Agrobacterium tumefaciens. 
Els estudis morfològics, estructurals i metabòlics en els sèpals d'Arlequín han revelat que estos tenen una capacitat intrínseca per a canviar el seu programa de desenvolupament i convertir-se en òrgans anàlegs a un fruit. Les anàlisis de microscòpia electrònica (SEM) han indicat que les cèl·lules epidèrmiques dels sèpals exhibixen característiques pròpies de les cèl·lules del carpel, i a nivell histològic s'ha vist que les cèl·lules de la part interna dels sèpals engrossits són indistingibles de les del pericarp del fruit. Estos canvis d'identitat cel·lular es veuen acompanyats per profunds canvis metabòlics. L'absorció d'aigua, acumulació de matèria seca i activitat sacarolítica, amb la subsegüent acumulació de glucosa i fructosa, suggerixen que els sèpals del mutant es convertixen en òrgans amb capacitat d'albelló, igual que ocorre amb els fruits verdaders. A més, alliberen etilé, tal com succeïx en un fruit climatèric, i viren a color roig com a conseqüència de l'acumulació de licopeno, la qual cosa indica que experimenten un procés de maduració. 
Les avaluacions realitzades han permés observar que els calzes Arlequín actuen com a albellons independents del fruit verdader alhora que el quallat i la conversió en fruits dels sèpals ocorren amb independència que es produïsca o no el quallat de fruit verdader, i que el desenvolupament i maduració del calze i fruit verdader es produïx de forma asincrònica.
En plantes homozigòtiques s'ha observat que Arlequín promou canvis en la morfologia del fruit com a conseqüència d'una alteració en la zona d'ablació de l'estil. S'ha comprovat també en estes plantes que tant els fruits normals (i.e. derivats de l'ovari) com els que procedixen dels sèpals exhibixen caràcters de qualitat excepcionals per a consum en fresc i, sobretot, per a processat industrial: els nivells de sucres i licopeno són majors i el contingut en graus Brix és pràcticament el doble que el dels fruits del cultivar original. A més, la mutació Arlequín conferix com a avantatge addicional la inhibició de la zona d'abscissió del fruit, cosa que facilita la recol·lecció mecànica.
La caracterització molecular ha reflectit que els canvis en el patró del desenvolupament dels sèpals d'Arlequín es deuen a una expressió ectòpica del gen MADS-box ARLEQUÍN (ALQ) / TAGL1, seqüela de la inserció d'un T-DNA truncat en un domini regulador de la transcripció de tal gen. L'anàlisi funcional d'ALQ ha proporcionat evidències que indiquen que el gen no sols exercix un paper important en el procés de maduració, sinó que també complix una funció clau en el quallat i desenvolupament primerenc del fruit.


XVIII

Conclusiones	 159






XVII