UNIVERSITAT POLITéCNICA DE VALéNCIA DEPARTAMENT DÕESCULTURA PROPOSTA DE TESI DOCTORAL TêTOL: DESPRƒS DE LA FEBRE DE LÕOR (influncia, estructura dissipativa i horitz— dÕesdeveniment en la concepci— de lÕobjecte art’stic com a artefacte aláleg˜ric) Doctorand: JosŽ Maldonado G—mez Directora: Trinidad Gracia Bensa Paraules clau: art, alálegoria, angoixa, estratgies aláleg˜riques, estructura dissipativa, horitz— dÕesdeveniment, influncia, objecte art’stic, radiaci—, tema, transesttica, transistor, transmdia. Resum: Anˆlisi de les estratgies, prˆctiques i processos de transformaci— de lÕart a travŽs de la influncia de discursos diferents de lÕesttic i com aquests constitueixen un model transformador potencial del nucli de les eines conceptuals i semi˜tiques en la construcci— de lÕobjecte art’stic com a artefacte o giny aláleg˜ric. Les prˆctiques art’stiques actuals s—n resultat de tota una srie dÕesdeveniments que sÕhan anat desenvolupant amb una intensitat creixent al llarg dels sis darrers segles. No podem pensar la pr˜pia prˆctica art’stica si no Žs a la llum, o a lÕombra, Žs aquesta una qŸesti— opticogeomtrica de carˆcter trmic, dÕesdeveniments que han anat marcant la deriva semiol˜gica i semi˜tica de tots els processos constitutius dels llenguatges art’stics pretrits, contemporanis o en formaci—. La inter(des)composici— dels llenguatges de les diferents disciplines o camps dÕall˜ esttic, i de les cincies en general, han significat contaminacions, hibridacions, mutacions, alteracions cr’tiques, i tot un llarg etctera de processos i interaccions en el propi sistema dels objectes, dÕall˜ social, dÕall˜ mediˆtic i fins i tot en el sistema i discurs dÕall˜ pol’tic i de les relacions transhumanes (ja gairebŽ posthumanes) i de poder, Žs a dir, en els usos i costums que del llenguatge es van designar, ens van ensenyar i vam aprendre. Ens trobem davant de noves vies i modes dÕexpressi— art’stica que reclamen una mirada nova sobre la tasca del discurs esttic mŽs enllˆ del seu potencial transcendent i epocal. De com ens pensem a nosaltres mateixos i mitjanant qu ens pensem. Pensar(se) en all˜ esttic Žs un exercici de conscincia que requereix estratgies creatives complexes, transmediˆtiques i transdisciplinars. Parlar dÕuna teoria transesttica o dÕuna transpotica de les coses (ja transcoses i transfets) pot resultar mŽs adequat per als fen˜mens inevitables de transmissi—, transposici—, transliteraci—, transcontaminaci— i transparncia en qu ens trobem immersos. ƒs per tot aix˜ que cal pensar lÕactivitat de lÕanomenat artista en tant que transistor. ƒs travŽs de lÕanˆlisi detallada de les f—rmules i expressions, dels seus modes i mtodes de treball, de les vies i vincles que sÕestableixen per conixer la profunditat o superficialitat de les coses, dels processos constitutius del llenguatge, els seu modes, i de les potencials vies dÕinserci—, transmissi—, transcodificaci—, transmedialitzaci— i transmigraci— social i personal, que pot ser possible desenvolupar una investigaci— que indagui el tema i la influncia com a elements nuclears a lÕactivitat tica i esttica, i que conceptes com angoixa i ansietat, estructura dissipativa i horitz— dÕesdeveniment es constitueixin com a pedres angulars dÕestratgies i processos dÕalálegoresi en la constituci— de lÕobjecte esttic a travŽs del temps i la cultura. El prop˜sit de la present tesi doctoral Žs investigar els fonaments dÕaquestes estratgies, prˆctiques i processos.