RESUM DE TESI DOCTORAL   EL MOVIMENT A FAVOR DE LA MIGRACIÓ A VALÈNCIA MÉS ENLLÀ DEL DESENVOLUPAMENT   CARLOS ALBERTO SOLEDAD MARTÍNEZ   La globalització neoliberal com una època de transició El fenomen de reestructuració capitalista mundial o globalització neoliberal, ha sigut assenyalat per Beck (1999), Castells (1996), Featherstone (1990), Mc Grew (1992) i Rosenau (1990) segons Liliana Suárez (2008:913) com a evidència en els anys noranta que el sistema econòmic mundial començava a entrar en una nova fase capitalista, més profunda. Per a Suárez: “Aquesta fase es va caracteritzar per la internacionalització de la producció, la concentració de capital, noves formes d’acumulació flexible, i un declivi en la importància de l’estat-nació en la gestió i planificació econòmica i política” (Ibíd.).   Aquest procés ha sigut també teoritzat com un moment històric de crisi, d’incertesa, de bifurcació en la història de la humanitat (Jameson, 1991; Bauman, 1999; Zizek, 2005). El científic social històric Immanuel Wallerstein l'ha descrit convincentment des de fa quasi quatre dècades sota la perspectiva o moviment intel·lectual de l’anàlisi de sistemes-món (2005). Per a aquest autor, en comunió amb altres analistes crítics de la modernitat com a Esteva (2009), Escobar (2005) i Santos (2002), el sistema-món capitalista està arribant a un punt en què les reformes tradicionals per a eixir de les crisis del sistema presenten límits estructurals que apunten a una època de transició o bifurcació sistèmica.   Un dels factors assenyalats per Wallerstein com a indicadors que el sistema-món està col·lapsant és la gran desruralització del món (op. cit.:111). Segons la seua anàlisi el capitalisme està tocant fons perquè els límits finits del món comencen a imposar restriccions a la deslocalització de les empreses i per tant, al fenomen de la desruralització. Altres factors assenyalats per Wallerstein com a tendències que estan arribant al seu límit són la capacitat dels capitalistes per a explotar els assalariats cada vegada més sabedors dels seus drets, els increments als costs de les matèries primeres i els costs ecològics. El sistema ha tocat amb aquests límits estructurals que impliquen menys guanys per als capitalistes. Per tant, el que vivim és una època d’incertesa que pot desembocar en quelcom més violent que el capitalisme neoliberal actual o en la conformació d’un altre món possible. Aquesta situació ens obliga a ser responsables en l’elecció de les accions individuals i col·lectives que donaran inici a un nou sistema   En aquesta conjuntura una de les estratègies que estan perfeccionant els mercats per a augmentar els seus guanys -segons la present tesi- és la imposició de més flexibilitat laboral (borses d’aturats legals i il·legals) i mobilitat humana (migració interna i transfronterera legal i il·legal forçada) sota el paraigua dels principals Organismes Internacionals de Finançament com el Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, Banc Interamericà de Desenvolupament, Banc Africà per al Desenvolupament, i d’organitzacions globals com a Nacions Unides, Organització Mundial de Comerç i Organització Internacional per a les Migracions, així com la els governs neoliberals.   Aquest procés de neoliberalització, comandat des de dalt, evita que les polítiques actuals respecte al “combat contra la pobresa” o “la lluita contra el canvi climàtic”, posen límits al poder dels mercats. Com a efecte d’aquesta dinàmica s’enforteix el sistema d’explotació i es promou la migració forçada transnacional, destruint el teixit i contrapoder comunitari que històricament ha servit per a generar alternatives viables per a milions d’empobrits des de baix. Aquesta crítica situació obliga a milions de persones a desplaçar-se forçadament dins del seu país, entre països perifèrics (les anomenades migracions Sud-Sud), entre països centrals i des dels països perifèrics cap als països centrals (Sud-Nord), aquestes últimes representant el 3% global de tots els desplaçaments transfronterers.   La visió dominant del nexe migració-desenvolupament i els enfocaments alternatius   Des de les corporacions globals capitalistes i la banca transnacional -els anomenats eufemísticament “mercats”- s’imposa la visió dominant del nexe migració i desenvolupament. Entre els principals promotors del discurs a favor de la migració com a agent del desenvolupament es troba l’Organització de les Nacions Unides, Organització Internacional per a les Migracions, les institucions globals de finançament com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, així com els seus homòlegs regionals com el Banc Africà per al desenvolupament i el Banc Interamericà per al desenvolupament.   Aquesta visió segons Delgado, Márquez i Rodríguez està basada en els supòsits que (2009:29): 1. La migració és font de desenvolupament per al país expulsor, on els migrants són l’agent i les remeses, el motor o la palanca; 2. La migració adquireix una dinàmica pròpia, autogenerada, que no reconeix causes estructurals; 3. La migració representa una càrrega (o problema) i les remeses una fuga de recursos per al país receptor; 4. Els migrants són responsables del deteriorament laboral i de la qualitat de vida en la societat receptora, 5. La migració esdevé una estratègia de combat a la pobresa que revist de poder econòmic als pobres.   Aquesta visió dominant del nexe migració i desenvolupament no considera entre les seues estratègies la necessitat de limitar el poder privat de la banca transnacional i de les empreses transnacionals cap al benestar públic. En aquest mateix sentit, el concepte de Codesenvolupament promogut per la Unió Europea com la visió dominant del nexe migració i desenvolupament, no planteja cap crítica real al sistema imperant. En els seus inicis aquest concepte del codesenvolupament va sorgir com una manera de potenciar les accions solidàries que les associacions de migrants a França realitzaven amb les seues comunitats en les excolònies. No obstant això, més tard el concepte va ser clarament manipulat i reorientat cap a la militarització de les fronteres, la condicionalitat de l’ajuda al desenvolupament i la generació de multitud d’activitats assistencialistes per part d'ONG i inclús associacions de migrants que no qüestionen el statu quo i que són majoritàriament dissenyades des de dalt.   En contraposició a la visió dominant del nexe migració-desenvolupament els enfocaments alternatius de l’Economia Política de la Migració i de la Perspectiva Transnacional Empírica entenen el desenvolupament o  globalització neoliberal com la responsable fonamental a nivell global de la generació de les migracions contemporànies forçades. Per tant, el desenvolupament actual, el realment existent és el neoliberalisme (Márquez, 2008:18). No obstant això, esforçant-se els mercats per fer abstracció de les relacions estructurals globals i del procés neoliberal, s’imposa la visió dominant des de dalt.     L’enfocament de l’Economia Política de la Migració, hereu de l’estructuralisme de la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina (CEPAL) de les Nacions Unides i de la teoria de la dependència, reivindica segons els seus principals exponents, el punt de vista dels països de la perifèria del sistema capitalista i realitza una crítica important al model de desenvolupament actual, el de la neoliberalització del sistema-món. Basant-se en una lectura neomarxista del desenvolupament els proponents de l’Economia Política de la Migració proposen una reconceptualització del desenvolupament en què es vaja més enllà de sols definir-lo com a llibertat o d’utilitzar-lo com un simple mesurador estadístic. Els analistes estructuralistes exigeixen un desenvolupament que genere canvis estructurals en perjuí de la classe capitalista mundial per un món més igualitari.   Per la seua important crítica al desenvolupament neoliberal, l’enfocament de l’Economia Política de la Migració, té importants punts en comú amb la versió empírica de la Perspectiva Transnacional. Entre les similituds és important destacar la idea d’ambdós enfocaments crítics d’analitzar el desenvolupament com una variable independent, com el context que obliga a les migracions forçades. Aquesta visió entra en contraposició amb la teoria migratòria clàssica o liberal que entén les migracions com una variable independent que no està subjecta a forces externes i que per tant és capaç per si mateix de generar desenvolupament.   Per als enfocaments alternatius al nexe migració i desenvolupament, entendre el desenvolupament com el context estructural social i polític dels camps socials transnacionals, implica la necessitat de l’estudi de les relacions de poder. Liliana Suárez (2008) en aquest sentit reivindica l'eina del camp social transnacional des d’un punt de vista fort. En aquest enfocament del transnacionalisme s’integra en l’anàlisi no sols a les xarxes i associacions socials i polítiques dels migrants, sinó a tots els actors en lluita. És un punt de vista que va més enllà de considerar els espais socials transnacionals com a mers contenidors de xarxes socials. Una concepció dèbil, centrada en els elements simbòlics i culturals del transnacionalisme migrant dificulta analitzar les relacions de poder realment existents entre el migrant col·lectiu i altres actors rellevants que lluiten per una posició en el camp transnacional.   Una altra semblança entre l’enfocament de l’Economia Política de la Migració amb alguns autors de la Perspectiva Transnacional, és el relacionat amb les pràctiques i els agents referents en la generació d’alternatives. En aquests enfocaments crítics, es proposa un diàleg i un acompanyament amb els nous moviments socials antisistèmics. Les pràctiques d’aquests nous moviments socials de caràcter alternatiu, busquen entre altres molts elements anteposar el principi d’inclusió, al d’exclusió, principalment mitjançant la presa de decisions col·lectiva. Per a Márquez: “La necessitat de transcendir el desenvolupament neoliberal desigual i excloent imposa la necessitat d’investigar la teoria i pràctica del desenvolupament alternatiu en pauta postneoliberal i d’articular un diàleg crític i creatiu amb els moviments socials alternatius” (2008: 19)[1].   Un altre punt en comú dels enfocaments alternatius és la crítica a algunes exageracions de l’enfocament postmodern de les migracions respecte a l’arribada d’un món sense fronteres. Des de la Perspectiva Transnacional, autors empírics com Moctezuma (2008) i Suárez (2008) es preocupen per evitar aquest tipus d’exageracions. Per exemple, la idea de la desaparició dels estats-nació, o la idea que ens acostem a una ciutadania mundial cosmopolita, on les majories es mouen sense problemes d’un costat a un altre del planeta, res més lluny de la realitat en un món sotmés a processos de globalització neoliberal. Aquesta crítica resulta en una ruptura del transnacionalisme empíric amb les perspectives postmodernes del transnacionalisme migrant, les quals no qüestionen la instrumentalització de les fronteres a favor del capital. Des de l’enfocament de l'Economia Política de la Migració es critica també aquest enfocament postmodern del transnacionalisme i s’opta per aprofundir en les asimetries i les relacions de dominació entre països centrals, semiperifèrics i de la perifèria en el sistema-món capitalista.   Per a acabar, és important assenyalar l’aportació teòrica de Moctezuma en diferenciar un transnacionalisme identitari d’un altre basat en la transnacionalitat de les pràctiques. Aquesta diferència és crucial per a aquesta Tesi Doctoral perquè l’èmfasi es marca en les pràctiques polítiques dels migrants, i no tant en la pertinença simbòlica o identitària als camps socials transnacionals. Aquesta distinció ens permet plantejar una investigació sobre el moviment migrant a València el qual busca amb les seues pràctiques (no sols la seua identitat) pressionar localment pels seus drets, lluitant per importants conquestes locals amb possibles efectes transnacionals, per a les comunitats d’origen i destí. Les pràctiques realitzades pel migrant col·lectiu, s’argumenten en aquesta tesi poden ser de dos tipus essencialment: desenvolupistes o antisistèmiques.   El migrant desenvolupista vs. la lluita dels migrants sense papers   El concepte de migrant col·lectiu transnacional proposat per Miguel Moctezuma (2005, 2007, 2009 i 2010), se centra en les pràctiques organitzades i transnacionals dels migrants que estan orientades al canvi social. A partir d’aquest concepte es proposen en aquesta tesi dos diferents concepcions emergents: el migrant col·lectiu desenvolupista d’orientació neoliberal i el migrant col·lectiu transformador d’orientació antisistèmica, el qual està protagonitzat especialment per la lluita dels migrants “sense papers” considerat l’actor fonamental a expressar la contradicció del nexe migració i desenvolupament. Aquesta distinció es realitza per a evitar problemes d’esencialització en què se supose ingènuament que totes les organitzacions comunitàries i que tots els migrants sense papers operen de la mateixa manera (Bakker, 2007).   Matt Bakker (2007) assenyala el greu problema de pensar al migrant col·lectiu transnacional com un actor essencial. Per a aquest autor és arriscat generar la idea que el migrant col·lectiu té un mateix projecte polític i que per tant és un agent de transformació. En realitat, segons Bakker no s’han trobat encara evidències substancials que assenyalen el migrant col·lectiu com una alternativa al neoliberalisme. Més aviat l’autor proposa identificar les diferents construccions socials a l’interior del migrant col·lectiu, com a mitjà per a poder formar noves coalicions contrahegemòniques.   Qüestionar el suposat essencialisme del migrant col·lectiu és important per a no ser enganyats pel discurs i les pràctiques neoliberals imposades des de dalt. De fet, un tret important de la concepció neoliberal de la comunitat és intentar ocultar l’antagonisme entre la vida comunitària i els beneficis desiguals i privats de les organitzacions procapitalistes. En aquest sentit, les Organitzacions Internacionals de Finançament i els governs al seu servei fan ús de manera utilitarista d’organitzacions de migrants i ONG per a impulsar agendes neoliberals, que no qüestionen l’orde establit. Liliana Suárez adverteix en aquesta línia, com una noció romàntica de les migracions “adoptada per postures paternalistes i en principi solidàries, enfosqueixen les dimensions de poder a l’interior dels col·lectius així ajudats” (2008: 926). Aquest reduccionisme: “és un instrument eficaç i de vegades pervers en mans dels que tenen poder per a manejar pressuposts i dissenyar ferramentes d’ajuda al migrant en el seu desenvolupament d’origen” (Ibid.).   Reconeixent aleshores el problema analític de l’esencialització del migrant col·lectiu, però sense renunciar al seu caràcter transformador, distints investigadors veuen en el segment dels migrants “sense papers” un novíssim moviment social. Les lluites migrants formen part d’aquest conjunt global de resistència i alternatives al sistema-món neoliberal (Varela, 2007).   La Ciutat de València i la guerra antiimmigració   La Ciutat de València, Espanya, és una ciutat receptora de migració forçada. En aquesta ciutat resideix una societat jerarquitzada, on els migrants sense papers, ocupen l’escalafó més baix. Aquesta societat migrant, junt amb les plataformes de solidaritat amb els immigrants i altres organitzacions vinculades al fenomen migratori en la ciutat de València, és el que hem denominat ací -només per a propòsits d'investigació- el Moviment a Favor de la Migració a València (MFMV).   Com a efecte dels desallotjaments, batudes, tancaments i repatriacions massives de migrants en els últims anys a la ciutat de València va aparéixer a ulls del doctorand un Moviment a Favor de la Migració a València (MFMV). Aquest moviment es va constituir principalment per societat civil sense organització i per distintes organitzacions agrupades principalment al voltant de les plataformes de solidaritat amb la migració: Mesa d’Entitats en Solidaritat amb la Immigració, el Fòrum Alternatiu de la Immigració, Xarxa Estatal pels Drets dels Immigrants i la Xarxa Sahel.     Metodologia d’investigació   La metodologia d’investigació va ser dissenyada en conjunt pel doctorand i els seus tutors la Dra. Alejandra Boni (UPV) i el Dr. Joan Lacomba (UV). Des del punt de vista operatiu va consistir en cinc fases, desenvolupades en aquest orde: 1. Participació en accions de protesta i organització a favor dels migrants sense papers amb les plataformes de suport a la ciutat de València, aquesta fase es va desenvolupar al paral·lel de la revisió extensiva de literatura sobre el nexe migració i desenvolupament, globalització i moviments antisistèmics 2. Realització d’un marc teòric sobre els distints enfocaments del nexe migració i desenvolupament, 3. Treball de camp mitjançant entrevistes en profunditat a persones clau d’associacions i organitzacions de suport a la migració, 4. Discussió i anàlisi de les entrevistes a la llum dels enfocaments crítics i l’actualitat social i política global. Finalment, 5. Observació-participant intensiva que es concreta d’una banda, en l’acostament a la comunitat de migrants sense papers, el seu acompanyament, principalment en accions de resistència pacífica i d’altra banda, en l’anàlisi de les formes de participació de les plataformes en aquestes resistències. Aquesta metodologia ens ha permés analitzar i donar una resposta a la hipòtesi.   Elements de partida   * Es va partir de la necessitat de teoritzar les observacions recollides de l’experiència del doctorand en les lluites de resistència de migrants sense papers en la ciutat de València, en testificar una contradicció: Un govern autonòmic, en comunió amb el govern central i la Unió Europea els quals són promotors d’un discurs de codesenvolupament mitjançant el qual els migrants contribueixen al desenvolupament humà dels països d’origen i de destí, però que aquests mateixos actors governamentals també reprimeixen els migrants sense papers, els persegueixen, els humilien, els tanquen i els repatrien.   * Com a resposta a aquesta contradicció de partida s’observen dues visions teòriques contraposades del nexe migració i desenvolupament presentades en el Marc Teòric. Una visió dominant, promoguda pels principals Organismes Internacionals de Finançament i els governs als seus serveis. Aquesta relació del nexe migració i desenvolupament és entesa per aquests actors com a positiva i unidireccional. En contraposició es presenta una visió alternativa que entén les migracions forçades com resultat del desenvolupament capitalista (o socialista vertical), destacada principalment per l’enfocament de l’Economia Política de la Migració.   * A partir de l’evidència en el terreny d’una relació de dominació i poder de l’Estat Espanyol sobre els migrants sense papers i amb papers, es requereix la incorporació de la perspectiva transnacional dels estudis migratoris, de variant empírica, la qual se centra a investigar els camps socials transnacionals com a espais de lluita i de flux intern i a través de les fronteres.   * L’acompanyament a les accions de resistència dels migrants sense papers es considera el camí correcte per a aconseguir desmitificar el nexe migració i desenvolupament. Els elements de partida generats a partir de l’acompanyament als migrants sense papers, de fet, va obrir la porta al plantejament de les hipòtesis i a un treball de camp dens basat en entrevistes en profunditat els resultats del qual han de mesurar-se en termes significatius més que estadístics.   Verificació de les hipòtesis i conclusions   La part visible del Moviment a Favor de la Migració a València està integrat per les plataformes de solidaritat: Mesa d’Entitats de Solidaritat amb els Immigrants, Fòrum Alternatiu de la Immigració, Xarxa Estatal pels Drets de les immigrants i dels immigrants, Xarxa Sahel i algunes organitzacions independents de les plataformes que s’han considerat rellevants per a la investigació. Aquestes plataformes estan constituïdes per associacions de migrants i organitzacions solidàries locals o natives, de les quals han accedit a participar en la investigació una mostra de 23 organitzacions (10 associacions de migrants i 13 organitzacions solidàries locals o ONG, incloent 3 organitzacions que no estan organitzades en plataformes), les quals han sigut sotmeses a un procés d’entrevista en profunditat, acompanyades d’un procés d’observació-participant i al contrast amb les aportacions del marc teòric.   Basant-nos en el que ja hem dit anteriorment, l’objectiu principal de la metodologia d’investigació va consistir a posar a prova la hipòtesi general de la Tesi Doctoral. A saber que:   El Moviment a Favor de la Migració a València, integrat per plataformes conformades per associacions de migrants i organitzacions no governamentals solidàries realitzen principalment pràctiques amb lògica Estatal i Mercantil les quals reforcen l’orde polític i social neoliberal en els camps socials transnacionals.   Entre les raons més importants que ens porten a considerar aquesta hipòtesi és la que ens recorda que la forma de resistir i de plantejar alternatives des dels grups subalterns, no implica la majoria de les vegades una lluita directa, sinó que és més aviat un moviment invisible que busca per mitjà de diferents estratègies ocultes i anònimes contrarestar les importants diferències de poder entre dominats i dominadors (Scott, 2004). En aquest sentit, el MFMV seria en realitat la punta de l’iceberg, la cara visible d’un moviment ocult de resistència als principis del mercat i l’estat, protagonitzat no per migrants sense papers sinó per organitzacions sistèmiques solidàries amb les migracions.   La investigació plantejada va tindre l’objectiu de fer paleses les organitzacions dins del MFMV que aposten per un migrant col·lectiu transformador de caràcter alternatiu que no exclou l’agència dels migrants sense papers i que va més enllà de les pràctiques de desenvolupament que afavoreixen al sistema capitalista. S’opta pel migrant col·lectiu transformador en compte d’un migrant desenvolupista ancorat en la pràctica de la teoria neoliberal, aquella que canvia tot perquè no canvie res. Per a fer palesa aquesta situació s’han dissenyat entrevistes en profunditat a persones claus de distintes organitzacions protagonistes del MFMV per a conéixer els seus principis, història, pràctiques, relacions de poder i posicionaments polítics.   Basant-nos en la metodologia d’investigació proposada (capítol 1) i contrastant el marc teòric (capítol 2, 3 i 4) amb les evidències de les entrevistes (capítol 5) i la discussió realitzada (capítol 6) s’ha avaluat la hipòtesi general:   Respecte a aquesta hipòtesi s’observa que actualment el MFMV es debat fortament entre la necessitat d’aprofundir la seua pràctica autònoma i de lluita horitzontal a favor dels drets dels migrants contribuint així als moviments antisistèmics del món i la cooptació i manipulació orientada des de dalt per mitjà de recursos econòmics i humans per a generar accions sistèmiques que respecten l’orde establit, el desenllaç de la qual determinarà les contribucions a un món més just, democràtic i igualitari.   No obstant això, la realitat i l’actualitat del MFMV és que és un moviment de “al mig” és a dir, no és protagonitzat pels migrants sense papers, verdaders actors de la transformació. L’actual repressió al col·lectiu migrant manté la seua resistència i la seua lluita de manera indirecta, invisible i és per això que les organitzacions solidàries i associacions de migrants compromeses amb la busca d’un món més igualitari han de canviar la seua pràctica i acompanyar l’organització política d’aquest col·lectiu. La clau es troba, segons allò que s’ha recopilat en les entrevistes, en la capacitat que mostre el MFMV per a crear complicitats amb altres forces socials antisistèmiques de la ciutat de València, de la resta de l’Estat Espanyol i a nivell global. Aquesta condició es deu al fet que si l’ofensiva neoliberal és global, les resistències també deurien ser-ho.   El primer grup de preguntes aplicades en les entrevistes en profunditat, respecte a les característiques de les associacions de migrants i organitzacions solidàries del MFMV, és la matèria primera junt amb el procés d’acompanyament que serveix de base per a finalment avaluar la hipòtesi H1.   H1: Que el MFMV està compost principalment per organitzacions lligades a les subvencions de l’Estat la qual cosa dificulta la generació de propostes alternatives al sistema neoliberal.   La informació recopilada en el qüestionari de les entrevistes en profunditat anava molt més enllà del que sols és necessari per a acceptar o rebutjar la hipòtesi. Entre altres elements destacats que serveixen per a posar a prova la hipòtesi 1 podem assenyalar que més de la meitat de les persones entrevistades van participar abans de pertànyer al MFMV en experiències vinculades a una concepció política del canvi estructural o radical. Açò vol dir que la majoria de les persones entrevistades entenia els processos de canvi en els seus orígens, com el resultat d’una contradicció política. No obstant això, només 4 organitzacions de les 23 entrevistes, una minoria de les organitzacions consultades, van sorgir amb l’objectiu explícit de la lluita per papers, la reivindicació de drets i en contra de la discriminació. Aquesta situació ha determinat fortament al MFMV ja que una important quantitat d’organitzacions segueix ancorada en una pràctica assistencial. Basant-se en aquesta realitat es pot afirmar que el MFMV es debat actualment entre 13 organitzacions amb objectius més centrats en la defensa dels drets dels migrants que pressionen per a radicalitzar els mètodes d’actuació i 10 organitzacions amb objectius assistencials que en compte de pressionar cap a la transformació participa més aviat del sosteniment de l'statu quo.   Un altre element que dificulta una proposta alternativa que faça cara al sistema neoliberal local, correspon a l’apoderament real dels migrants. Actualment, el MFMV no és un moviment de sense papers, ni de masses, ni horitzontal, és més aviat un moviment dirigit per un bloc dur d’activistes i persones amb contracte laboral que fa palesa la lluita constant dels migrants, inclosa la lluita dels sense papers. En aquest sentit, els migrants sense papers juguen un paper més aviat d’usuaris dels recursos de les organitzacions, és a dir, no són els protagonistes de la lluita política en l’espai social transnacional. De manera general destaca el caràcter sistèmic o vertical en les relacions de poder intern. El MFMV no té formes organitzatives madures que des de baix promoguen una força alternativa. La majoria de les organitzacions són massa verticals i dependents de la seua pròpia estructura organitzativa, dificultant la participació sostinguda i àmplia de migrants en la presa de decisions.   El segon grup de preguntes respecte a les característiques de les accions, junt amb l’acompanyament als migrants va donar com a resultat acceptar la segona hipòtesi.   H2: Que l’estratègia del codesenvolupament és una estratègia imposada des de dalt que no qüestiona les relacions estructurals i de dominació en els camps socials transnacionals.   Les respostes obtingudes també anaven molt més enllà de la informació necessària per a posar a prova aquesta hipòtesi. Les accions principals (en general) de les associacions de migrants i de les organitzacions solidàries entrevistades segueixen principalment una lògica sistèmica, de dalt-baix sense qüestionar les relacions de poder entre migrants i grups politicoeconòmics. Aquestes accions s’han classificat en 5 grups: Assessorament jurídic, accions folklòriques, inserció i assessoria laboral, sensibilització i assistencials.   Per a la mostra estudiada, és a dir el conjunt d’organitzacions més crítiques en la ciutat de València respecte al fenomen migratori, el codesenvolupament, a pesar de ser la concepció dominant a Europa per a relacionar migració i desenvolupament, no és l’estratègia principal de la majoria de les associacions i organitzacions del MFMV. No obstant això, per a les organitzacions entrevistades que sí que realitzen codesenvolupament, aquestes segueixen un enfocament sistèmic que principalment enforteix les polítiques neoliberals en els camps socials transnacionals.   La dependència econòmica és un factor que sí ha demostrat influir en la presa de decisions de les organitzacions i en el tipus d’accions desenvolupades. Les associacions de migrants i organitzacions locals en la pràctica realitzen un paper molt important de suport al migrant, però també mantenen la il·lusió que el sistema de cooperació o més en general la via del finançament institucional com a estratègia de canvi polític i social a favor de les majories i dels migrants és la més adequada. El verdader canvi i la força que s’evidencia en les entrevistes, ha de partir dels migrants organitzats de forma autònoma i pacífica. Només aquest mètode ha sigut capaç de arrabassar històricament drets als governs principalment mitjançant tancaments.   Per a analitzar els camps socials transnacionals i la lluita de poder i interessos que es desenvolupa a la ciutat de València, es va dissenyar el tercer grup de preguntes per a les entrevistes en profunditat. La informació obtinguda junt amb l’experiència d’observació participant ens permeten acceptar la tercera hipòtesi.   H3: Que el MFMV es troba en una situació estructural de subordinació que requereix de l’agermanament amb altres moviments locals capaços de pressionar per a reorientar la política migratòria.   Efectivament, s’ha comprovat que la lluita dels migrants sense papers en el dia a dia a la ciutat de València és principalment una lluita invisible. La majoria d’ells no estan organitzats al voltant de les plataformes de reivindicació de drets dels migrants. Per tant, les xarxes socials dels migrants basades en vincles socials o de parentiu s’evidencien com els verdaders sosteniments comunitaris de la societat migrant. A pesar que les associacions i organitzacions entrevistades van assenyalar com a fonamental l’estratègia de la conformació de plataformes com a mecanisme real d’apoderament del col·lectiu migrant, les accions de les plataformes són tan sols la punta de l’iceberg d’un moviment en resistència contínua.   De fet, la majoria del temps els migrants sense papers s’esforcen per passar desapercebuts -no desorganitzats o desmobilitzats- fins el moment en què sumen una força considerable per a realitzar una demostració pacífica directa que els permeta millorar la seua situació legal i defendre els seus drets (tancaments, vagues laborals, vagues de fam, etc.). Inclús molts migrants que han aconseguit la seua documentació gràcies a l’obtenció d’un treball continuen realitzant una lluita invisible a causa de la contínua estrangerització imposada per les Lleis d’Estrangeria. La seua capacitat per a defendre’s és dèbil i han d’enfrontar el poder de manera no directa.       S’ha comprovat també que existeix en la pràctica una total relació d’exclusió entre els líders polítics dels tres nivells de govern i el MFMV. No permetent exercir una democràcia directa en comunió amb els migrants. Les associacions de migrants i organitzacions solidàries no són considerades actors socials i polítics rellevants pel poder polític, la qual cosa els impossibilita per a participar en el disseny de la política migratòria i de cooperació al desenvolupament. Les actuals Lleis d’Estrangeria responen únicament a principis estatals i de mercat que aprofundeixen la mercantilització de la vida.   Els governs nacionals europeus segueixen acríticament els designis de la política neoliberal imposada des de la Unió Europea. L’opinió contundent de les 23 organitzacions, vertaders representants del col·lectiu migrant a la ciutat de València, és sense excepció que la política migratòria expressada a través de les Lleis d’Estrangeria és clarament inacceptable. Les lleis d’estrangeria promouen la xenofòbia, el racisme i el classisme. Segons les organitzacions entrevistades les polítiques antimigrants són sostingudes per els partits polítics per ser eficaços mecanismes per a aconseguir o mantindre’s en el poder. Les lleis d’estrangeria actuals són lleis especials dissenyades per a retallar drets al col·lectiu migrant. Accions realitzades en el nom del codesenvolupament, de la immigració i de la interculturalitat s’executen amb la intenció d’ocultar el verdader objectiu de la política migrant que consisteix a reforçar l’estructura explotadora del sistema capitalista.   Aquest grup de preguntes va permetre arribar també a la conclusió que la majoria de les organitzacions han tingut contactes amb els mitjans de comunicació, però que amb el pas del temps, la relació es defineix, deixant poc o res d’espai a les associacions més reivindicatives. En aquest sentit el treball en conjunt amb els mitjans alternatius, ràdios locals i Internet principalment, són presentats com els mitjans més eficaços per a recolzar el moviment i crear complicitats amb altres actors.   Finalment, l’opinió dominant de les organitzacions entrevistades és que no han d’existir lleis especials per al col·lectiu migrant, especialment lleis que enforteixen el sistema neoliberal mitjançant la violació de drets bàsics dels migrants. Les polítiques migratòries per a ser progressistes des del punt de vista de la defensa i ampliació dels drets humans han de basar-se en el principi de solidaritat global. En cas contrari s’enforteix la dictadura del capital sobre les persones. La política respecte al col·lectiu migrant deu allunyar-se completament de la pràctica actual basada en la diferenciació de drets, en la repressió policial i en la lluita contra la migració clandestina. Incorporar les propostes de les plataformes a València per a defendre els drets dels migrants és fonamental. No obstant això, és necessari un altre sistema global basat en la radicalització de la democràcia en el qual les decisions siguen preses de baix-dalt sense exclusions. Una “democràcia” amb migrants sense papers en situació d’esclavitud no és democràcia.     [1] És en aquest tipus de consignes, centrades en la importància dels moviments socials antisistèmics i en la necessitat de tancar l’etapa del desenvolupament o d’almenys lluitar per “un altre desenvolupament” que es perceben similituds amb el concepte del postdesenvolupament que intenta superar en la teoria i la pràctica la visió desenvolupista.