La dissoluci— del pilar a lĠarquitectura moderna. 
Un proemi, set mecanismes i un ep’leg.


RESUM

Partint dĠentendre lĠArquitectura com un fet material, sĠestableix la importˆncia de la construcci— en la seua definici— formal, y se subratlla lĠestructura com el sistema essencial per crear lĠespai i determinar la seua imatge. De manera que lĠespai arquitect˜nic sĠentŽn nomŽs des de la seua relaci— amb la matria i el seu carˆcter ambivalent: racional y fenomenol˜gic. 

LĠaplicaci— dels materials procedents de la indœstria durant el segle XIX i principis del XX, fonamentalment lĠacer, formig— i vidre, va conduir a la reducci— de les seccions i espessors de la construcci—. DĠuna banda se optimitzava la capacitat mecˆnica dels materials estructurals, i dĠuna altra, se desmaterialitzaven els l’mits entre estˆncies i dĠaquestes amb lĠexterior. 
La suma dĠambdues circumstˆncies va decantar lĠaparici— dĠuna nova concepci— espacial amb dues propietats principals: la continu•tat i la flu•desa. Els pesats murs del passat se substitueixen per suports puntuals i primes membranes que manifesten la separaci— dels dos sistemes: el sustentant i lĠenvoltant. La llibertat per a disposar els suports i la seua desvinculaci— dels tancaments i particions, potenciava lĠobertura i extensi— de lĠespai, clarificava la funci— de cada sistema i afavoria la seua especialitzaci—. 

Les posibilitats dĠafecci— sobre el llenguatge de lĠarquitectura moderna, derivades dĠaquests avanos, foren fonamentalment dos: lĠexpressi— directa de lĠordre estructural, practicada per alguns radicals holandesos, su•ssos, i per constructivistes sovitics. I la prdua de tot carˆcter tect˜nic, que es detecta en la majoria dels arquitectes que varen liderar la modernitat, des de Gropius a Le Corbusier, o Mies van der Rohe.  En ambdues alternatives, lĠabstracci— Žs la qualitat essencial que sembla insuflar la seua condici— moderna. En general, els elements constructius tradicionals es transformen en entitats sense corpore•tat, i quan la romanen, no manifesten la seua naturalesa. Els murs passen a Žser plˆnols, normalment blancs o transparents. Els forjats perden el seu artessonat i esdevenen de nou pl‡nols, esta vegada horitzontals. Les bigues es submergeixen en lĠespessor dĠaquestes safates i desapareixen tambŽ de la vista configurant, en conjunt, un espai atect˜nic. Resten els suports, que com a darrer reducte de la gravetat, impedeixen la continu•tat i transparncia absolutes. 
Es proposa un recorregut per alguns dels mecanismes empleats en minimitzar la seua presncia.