RESUM

La investigació desenvolupada en la present Tesi Doctoral se centra en la figura del catedràtic en restauració Luis Roig d’Alós (València 1904-1968), que va portar a cap la seua labor dins del camp de la conservació–restauració entre els anys trenta i seixanta del passat segle, una època en la qual, a Espanya, la intervenció sobre les obres d'art es realitzava generalment pels artistes amb criteris molt allunyats de la idea de conservació que avui coneixem
El treball, abans d'entrar a valorar la labor del professor Roig d’Alós, analitza la situació de la restauració tant a Espanya com a Europa, i posa de manifest les llacunes existents en aquest camp a més de l'escassesa de canals d'informació científica per a investigar-hi.
A partir d'ací, i mitjançant la indagació en els arxius de la família Roig Picazo, així com la investigació en les diferents institucions espanyoles i italianes amb les quals Roig d’Alós va tenir relació, s'ha pogut reconèixer la trajectòria desenvolupada com a escultor, restaurador, professor i investigador, tot destacant la seua contínua recerca de respostes, a través de l'experimentació controlada, desenvolupant fórmules, tècniques i processos d'intervenció de provada eficàcia. 
En el camp de la conservació-restauració cap destacar l'haver estat pioner, en la pràctica i en l'ensenyament de la restauració moderna, engegant a València, en 1940, una de les primeres assignatures de restauració d'Espanya, amb criteris, procediments i tècniques clarament moderns, que encara tardarien dècades a estendre's a nivell nacional. Ens referim a temes com: la realització de l'examen previ de l'obra per a reconèixer els seus materials, tècniques i deterioracions, utilitzant tècniques fotogràfiques avançades com la fotografia d'espectre ultraviolat; l'ús de la taula de folrat al buit inventada a Alemanya; la utilització de materials reversibles en els diferents processos de la restauració; l'ús de criteris de restitució clarament avançats per a la seua època, com la tinta neutra; o la documentació del procés d'intervenció amb dades de l'abans, durant i després de la restauració. 
En definitiva, la nostra investigació ha posat de manifest la importància que per al desenvolupament de la restauració moderna, ha tingut la figura del professor Roig d’Alós, especialment per a la pròpia trajectòria de la restauració a València, on els seus alumnes avantatjats van seguir la seua línia emprenedora situant-la en un lloc destacat dins del panorama nacional.
Igualment la investigació duta a terme en aquest treball ens ha permès desenvolupar i posar en pràctica, un protocol d'actuació per al reconeixement de la trajectòria dels restauradors que, per les seues aportacions destacades, han de figurar en la base de dades RESCAT, elaborada dins del Projecte d'Investigació del Pla Nacional “Arxiu Històric de restauradors espanyols”. Tot això permetrà tenir una visió de conjunt de la història i evolució de la conservació i restauració a Espanya durant els dos últims segles.