RESUM 
Els objectius d’aquest treball han sigut: i) Avaluar els efectes de la grandària de l’embrió, el genotip i l’àcid 2,4-diclorofenoxiacètic (2,4-D) sobre la regeneració de plantes a partir d’embrions híbrids de dacsa x T. dactyloides; ii) Determinar el nivell de tolerància a la salinitat i alcalinitat de T. dactyloides en estadi vegetatiu primerenc i comparar-ho amb el de la dacsa (línia B73, àmpliament difosa com a progenitora d’híbrids comercials) en les mateixes condicions; iii) Avaluar el comportament de generacions avançades (MT41 i MT51 ) d’un híbrid F1 (2n = 56) de dacsa x T. dactyloides altament estèril que ha mostrat tolerància a la salinitat per NaCl. Per a complir el primer objectiu, s’han pol·linitzat quatre genotips de dacsa (2n = 20) amb T. dactyloides (2n = 72). Els embrions s’han aïllat del cariopsi als 13, 14, 15, 16 o 19 dies després de la pol·linització i s’han posat sobre un medi bàsic sense reguladors de creixement o amb 4,6 ?mol L-1 de 2,4-D. Per a complir el segon objectiu, s’han conreat plantes de dacsa i T. dactyloides en solucions nutritives que contenien 5 mm del tampó clorhidrat de Tris-ClH[hidroximetil]-aminometà i dos nivells de salinitat i dos pH diferents: 1 mm NaCl-pH 5,8 (control); 1 mm NaCl-pH 8,5; 101 mm NaCl-pH 5,8; 101 mm NaCl-pH 8,5. Per a complir el tercer objectiu, s’han conreat plantes de dacsa (línia B73) i els híbrids MT41 i MT51 en solucions nutritives amb pH 5,8 i dos nivells de salinitat: 1 i 101 mm de NaCl. Els tractaments començaren als 7 dies (dacsa i híbrids) i 14 dies (T. dactyloides) després de la sembra (DDS), i les determinacions es van dur a terme als 22 i 38 DDS, respectivament. Els embrions d’1,25 mm de longitud o menys han originat el 99,4 % dels calls amb capacitat de regeneració. Tres dels híbrids han originat un nombre similar de plantes fins als 6 mesos després de la sembra dels embrions. El quart híbrid, obtingut de l’encreuament amb la línia de dacsa B73, ha donat lloc a calls caulogènics, però no s’ha aconseguit l’elongació dels brots i la regeneració de plantes senceres. Els embrions sembrats en el medi sense 2,4-D no han originat plantes viables. Les plantes regenerades tenien un nombre cromosòmic somàtic de 2n=46, característiques similars a les plantes de T. dactyloides, i no han produït llavors viables. T. dactyloides ha sigut més sensible a la salinitat (101 mm-NaCl-pH 5,8) que la dacsa (51 % vs. 28 % de reducció en el pes sec aeri en relació amb el control, respectivament). L’alcalinitat (amb 1 o 101 mm de NaCl) ha induït reduccions similars del pes sec (PS) aeri en dacsa (45 % i 51 %, respectivament) i T. dactyloides (51 % i 58 %, respectivament). El PS de l’arrel no s’ha vist afectat per la salinitat ni per l’alcalinitat. El contingut foliar de Na+ de T. dactyloides ha sigut 3,7 vegades menor que el de la dacsa. Aquesta diferència pot explicar-se per la menor absorció (acumulació de Na+ total en la planta/PS de l’arrel) i translocació de Na+ cap a la part aèria (acumulació total de Na+ en la tija/Na+ en l’arrel) de T. dactyloides, que en tots dos casos són un 50 % menors. L’únic paràmetre iònic afectat per l’alcalinitat (pH = 8,5) ha sigut el contingut de Na+ de l’arrel de les plantes de T. dactyloides sotmeses a estrès salí, les quals han mostrat un increment del 24% pel que fa a les conreades amb pH 5,8. Les plantes de la segona progènie de l’híbrid F1 (2n=56) de dacsa x T. dactyloides han mostrat nombres cromosòmics de 2n = 21 i 23 (20 de dacsa i la resta de T. dactyloides) i la fertilitat del pol·len ha variat del 31% al 97%. La fertilitat del pol·len també ha sigut variable en la quarta (36% al 99%) i cinquena (0% al 99%) progènies de l’híbrid F1. La reducció del PS aeri causada per la salinitat ha sigut menor en la dacsa (12 %) que en l’híbrid MT41 (32 %), mentre que l’híbrid MT51 (22 %) ha mostrat valors intermedis. Solament el percentatge de pèrdua d’electròlits foliars (PPEf) ha diferit entre els híbrids MT41 (16 %) i MT51 (14 %) i la dacsa (12 %). La salinitat ha reduït el contingut relatiu d’aigua (CRA) i el contingut de clorofil·la total en la dacsa, T. dactyloides i els híbrids MT41 i MT51, però no ha afectat el PPEf ni la massa foliar específica (MFE), pel que fa a les plantes control. En condicions de salinitat, la dacsa i els híbrids MT41 i MT51 han mostrat continguts foliars de Na+ similars (0,74; 0,78 i 0,82 mmol g-1 de PS; respectivament). El nivell de tolerància dels híbrids MT41 i MT51 (generacions avançades d’un híbrid F1 de dacsa x T. dactyloides tolerant a la salinitat) ha sigut similar al de la dacsa i major al de T. dactyloides. La majoria dels paràmetres avaluats (CRA, MFE, PPEf, contingut de clorofil·la total) han mostrat una resposta a la salinitat similar en dacsa i T. dactyloides. Més encara, T. dactyloides ha mostrat una major eficiència que la dacsa en alguns paràmetres iònics associats amb la tolerància a la salinitat, tals com la capacitat de mantenir una baixa concentració foliar de Na+ i una menor absorció i translocació de Na+ cap a la part aèria. Aquestes característiques no s’han observat en els híbrids MT41 i MT51, els quals han mostrat valors similars a la dacsa en la majoria dels paràmetres avaluats, siga en presència de salinitat o no. En aquest context, la major sensibilitat de T. dactyloides a la salinitat, en comparació amb la de la dacsa, estaria relacionada, almenys en part, amb una resposta diferent pel que fa al teixit foliar, i. e. una menor capacitat de compartimentació del Na+ cap al vacúol. Probablement, els paràmetres iònics favorables de T. dactyloides, si bé no confereixen per si mateixos tolerància en l’espècie, combinats amb mecanismes presents en la dacsa han resultat en una tolerància a la salinitat millorada en l’híbrid F1 (Pesqueira et al., 2006), pel que fa a les espècies parentals. 
Paraules clau: dacsa, T. dactyloides, híbrids interespecífics, incompatibilitat postzigòtica, caulogènesi, salinitat, alcalinitat, contingut foliar de Na+, contingut relatiu d’aigua, massa foliar específica, contingut de clorofil·la.





	


4